El pasado viernes, 30 de marzo, concluyeron las jornadas técnicas sobre ‘Arroz y conservación de humedales’ celebradas en la ETS de Ingeniería Agronómica y del Medio Natural de la Universidad Politécnica de Valencia. Los discursos de los ponentes, las intervenciones del público y, en general, el debate suscitado por unos y otros asuntos -ver programa en nuestra sección de Proyectos- pusieron de manifiesto la confluencia de intereses entre agricultores, técnicos y conservacionistas.

Entre las conclusiones, primó la de la necesidad del trabajo conjunto. Así lo exige el objetivo de lograr que la actividad agrícola ligada a los humedales sea cada vez más sostenible. En muchos humedales del mediterráneo, el cultivo del arroz está muy intimamente ligado a la supervivencia de una cultura, un paisaje y una biodiversidad únicos.

En las jornadas, se evidenció el papel cardinal que arrozales como los de L’Albufera pueden cumplir como ecosistema acuático, como espacio de biodiversidad. Se insistió en la conveniencia de fomentar determinadas prácticas agronómicas frente a otras de mayor impacto en asuntos como el control de plagas, el manejo del agua o la gestión del rastrojo. Y se habló de un futuro del arrozal ligado, como única alternativa viable, a su condición de espacio multifuncional, pleno de valores naturales y culturales que se suman a la mera realidad agrícola.

En la foto, Vicent Sales (Fundació Assut), Mario Giménez (SEO/BirdLife) y Rosa Vercher (UPV), durante la clausura de las jornadas.

Divendres passat, 30 de març, van concloure les jornades tècniques sobre ‘Arròs i conservació d’aiguamolls’ celebrades en la ETS d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València. Els discursos dels ponents, les intervencions del públic i, en general, el debat suscitat per uns i altres assumptes -vore programa en la nostra secció de Projectes- van posar de manifest la confluència d’interessos entre agricultors, tècnics i conservacionistes.

Entre les conclusions, va prevaldre la de la necessitat del treball conjunt. Així ho exigeix l’objectiu d’aconseguir que l’activitat agrícola lligada als aiguamolls siga cada vegada més sostenible. En molts aiguamolls del mediterrani, el cultiu de l’arròs està íntimament lligat a la supervivència d’una cultura, un paisatge i una biodiversitat únics.

En les jornades, es va evidenciar el paper cardinal que arrossars com els de l’Albufera poden complir com a ecosistema aquàtic, com a espai de biodiversitat. Es va insistir en la conveniència de fomentar determinades pràctiques agronòmiques enfront d’altres de major impacte en assumptes com el control de plagues, el maneig de l’aigua o la gestió del restoll. I es va parlar d’un futur de l’arrossar lligat, com a única alternativa viable, a la seua condició d’espai multifuncional, ple de valors naturals i culturals que s’afegeixen als de la mera realitat agrícola.

En la foto, Vicent Sales (Fundació Assut), Mario Giménez (SEO/BirdLife) i Rosa Vercher (UPV) durant la cloenda de les jornades.