El pasado 5 de noviembre, durante las V Jornadas Estatales de Custodia del Territorio celebradas en Barcelona, asistimos a una mesa redonda en torno a la visión que los diferentes agentes sectoriales tienen de esta herramienta clave para la sostenibilidad del paisaje. La custodia, aún insuficientemente conocida entre nosotros pero bien extendida en algunos países, trata de unir a los propietarios y usuarios de la tierra con los ciudadanos que aprecian y quieren conservar su paisaje. En el debate, moderado por Sergi Marí, coordinador de la Xarxa de Custòdia del Territori, había representantes de diversos ámbitos: la ganadería extensiva, la gestión del agua, la construcción, la caza y la agricultura.
Y la agricultura estuvo representada precisamente por Vicent Moncholí, agricultor de L’Albufera, amante de este paisaje de marjal y principal interlocutor en el acuerdo de custodia que la Comunidad de Regantes de L’Estell mantiene con la Fundació Assut. Vicent se mostró convencido del potencial que este instrumento tiene a la hora de conciliar intereses y reconducirlos hacia la conservación y la revalorización del territorio. E insistió en la conveniencia de contar con la implicación del agricultor y de dignificar su trabajo como garante de la conservación del paisaje.
En la mesa se habló también de la necesidad de hacer un esfuerzo en la comunicación y en la sensibilización, en hacer entender qué es la custodia incluso a quienes trabajan en asuntos relacionados con ella y no acaban de enterarse. Por ejemplo, a los departamentos de Agricultura, de Hacienda y de Justicia de las diferentes administraciones; para que adecúen la legislación y la fiscalidad a la nueva realidad de la conservación y la sostenibilidad del territorio. También, a la empresa privada, que puede encontrar en la custodia interesantes posibilidades. Y a los sindicatos agrarios y a las asociaciones de agricultores, como insistió Moncholí, representantes de quienes pisan a diario un suelo que, aparte de producir recursos alimenticios, genera también vida, paisaje y cultura.
El passat 5 de novembre, durant les V Jornades Estatals de Custòdia del Territori celebrades a Barcelona, vam assistir a una taula redona sobre la visió que els diferents agents sectorials tenen d’aquesta eina clau per a la sostenibilitat del paisatge. La custòdia, encara insuficientment coneguda entre nosaltres però ben estesa a altres països, tracta d’unir als propietaris i usuaris de la terra amb els ciutadans que aprecien i volen conservar el seu paisatge. En el debat, moderat per Sergi Marí, coordinador de la Xarxa de Custòdia del Territori, hi havia representants de diversos àmbits: la ramaderia extensiva, la gestió de l’aigua, la construcció, la caça i l’agricultura.
I l’agricultura va estar representada precisament per Vicent Moncholí, agricultor de l’Albufera, amant d’aquest paisatge de marjal i principal interlocutor en l’acord de custòdia que la Comunitat de Regants de l’Estell manté amb la Fundació Assut. Vicent es va mostrar convençut del potencial que aquest instrument té per a conciliar interessos i reconduir-los cap a la conservació i la revaloració del territori. I va insistir en la conveniència de comptar amb la implicació de l’agricultor i de dignificar el seu treball com a garant de la conservació del paisatge.
En la taula es va parlar també de la necessitat de fer un esforç en la comunicació i en la sensibilització, a fer entendre què és la custòdia fins i tot als qui treballen en assumptes relacionats amb ella i no acaben d’assabentar-se. Per exemple, als departaments d’Agricultura, d’Hisenda i de Justícia de les diferents administracions; perquè adeqüen la legislació i la fiscalitat a la nova realitat de la conservació i la sostenibilitat del territori. També, a l’empresa privada, que pot trobar en la custòdia interessants possibilitats. I als sindicats agraris i a les associacions d’agricultors, com va insistir Moncholí, representants dels qui xafen diàriament un sòl que, a banda de produir recursos alimenticis, genera també vida, paisatge i cultura.