Notícies

Presentació d'Artxiviu de l'Horta

Al rescat de la memòria de l’Horta

dijous, 12 de novembre de 2015

Artxiviu de l'Horta és un projecte que s'ha proposat registrar la memòria de l'Horta de València, de les seues gents; recuperar i conservar, a través del mitjà audiovisual i també de la creació artística, el llegat d'aquests paisatges culturals de l'aigua i el regadiu tradicional.

Es va presentar ahir a Campanar, al Centre de Majors del barri, on van assistir alguns dels protagonistes d'aquest tros d'Horta quasi desaparegut. No van estar, però, per motius de salut, Juanito i Milagros, veïns resistents de la partida de les Bassetes i protagonistes del documental que es va projectar en acabar la presentació.

Arxiu, art, vida…

Els protagonistes de la història agrària de l'Horta de València, com Juanito i Milagros, es fan majors. Van desapareixent sense que fins ara haja existit una intenció resolta per arreplegar, ordenar, classificar i divulgar les seues experiències personals i professionals. Aquest formidable llegat de coneixements, indispensable per a entendre la complexitat dels nostres paisatges culturals més pròxims, és l'objecte de Artxiviu de l'Horta.

Ho va explicar Guillermo Palau, patró de la Fundació Assut i professor del Departament d'Enginyeria Rural i Agroalimentària de la Universitat Politècnica (UPV), que va advertir que “la pèrdua dels coneixements i ecosabers d'aquests artesans de la terra i l'aigua, ancians en molts dels casos, és irreversible.” Va insistir també en el propòsit d’Artxiviu de l'Horta, en “la necessitat d'arreplegar i conservar aquesta saviesa, essencial per a la comprensió i la sostenibilitat d'aquests espais agrícoles.”

Un projecte participatiu

Palau va anunciar que el projecte es concretarà en uns mesos en una plataforma web que anirà a poc a poc nodrint-se de continguts audiovisuals, gràfics i sonors: “Un arxiu documental obert que propicie l'acostament i el protagonisme de la societat en la creació i conservació d'aquest llegat.” A aquest protagonisme comunitari es va referir també Daniel Tomás Marquina, del Laboratori de Creacions Intermèdia de la UPV: “Encara que dins d’Artxiviu s'estan desenvolupant metodologies d'intervenció artística, estem treballant principalment en l'aplicació del mitjà audiovisual, entès com una eina al servei de la participació de tots en la posada en valor d'aquest patrimoni comú.”

Les dones de l'Horta

En aquest projecte també intervenen Les Espigolaores, un col·lectiu femení i feminista que pretén donar visibilitat al treball i els sabers de les dones de l'Horta. Una d'elles, Alba Herrero, va explicar en la presentació que “partir de la memòria oral de les dones ens permet reconstruir la història de l'Horta des de les seues percepcions i subjectivitats, i també fer visibles una sèrie de coneixements amagats que són enormement valuosos.”

Juanito i Milagros, veïns resistents

Després de la presentació, es va projectar un dels treballs documentals que van nodrint ja aquest arxiu, una entrevista a Juanito i Milagros, veïns resistents de l'horta de Campanar. A propòsit d'aquesta difícil resistència va parlar Consol Castillo, regidora d'Agricultura i Horta de l'Ajuntament de València, que va assistir a la presentació. “Una gran part de l'horta de Campanar —va dir— va desaparèixer per culpa de la política del Partit Popular, que menyspreava tot allò que representa la identitat valenciana.”

Castillo es va manifestar disposada a “recolzar iniciatives que posen en valor la terra i els llauradors” i va explicar que “recuperar la memòria, com fa el projecte Artxiviu, és necessari perquè les noves generacions no permeten mai més la destrucció del nostre país, d'una manera de viure.”

-----------

Artxiviu de l'Horta és un projecte de la Universitat Politècnica de València, el Laboratori de Creacions Intermèdia (UPV), Les Espigolaores i la Fundació Assut.

Eurodiputats visiten la Trilladora del Tocaio

Parlamentaris europeus a la Trilladora del Tocaio

dilluns, 26 de octubre de 2015

Un grup d'eurodiputats de la coalició Aliança Lliure Europea (ALE) va visitar València aquesta setmana a petició del parlamentari europeu de Compromís, Jordi Sebastià. El polític valencià estava interessat que els seus col·legues conegueren la realitat local i els problemes d'alguns sectors i àmbits clau. Es van reunir amb empresaris que reclamen l'execució del Corredor Mediterrani, amb representants del sector energètic i també amb veïns del Cabanyal. I l'última de les jornades, la del dijous 22 d'octubre, la van dedicar a conèixer l'Albufera i entrar en contacte amb alguns dels seus problemes més apressants.

Van tindre una primera trobada a la Trilladora del Tocaio, al Palmar, on membres d'associacions ecologistes i agràries i altres representants de la societat civil, entre els quals es trobava la Fundació Assut, van exposar els seus punts de vista al voltant de la controvertida gestió de la palla de l'arròs després de la collita, així com sobre la preocupant manca de les aportacions i dotacions hídriques a l'aiguamoll.

De vesprada, la delegació i els seus amfitrions van creuar amb barca la llacuna, entre el Palmar i la marjal de Catarroja, per a visitar el filtre verd del Tancat de la Pipa i tractar alguns aspectes de la Directiva Europea Marc de l'Aigua.

En aquesta visita a l’Albufera, van acompanyar Jordi Sebastiá els parlamentaris d'Aliança Lliure Europea Tatjana Zdanoka, Ian Hudghton, Ernest Maragall, Alyn Smith i Josep Maria Terricabras, alhora president de l'eurogrup.

Primera edició de 'L'Albufera de les Aus'

El plaer d’observar aus a l’Albufera

dilluns, 5 de octubre de 2015

El cap de setmana passat, 3 i 4 d'octubre, coincidint amb el Dia Mundial de les Aus, diverses ONG i empreses de turisme ornitològic que treballen a l'Albufera van celebrar el primer festival ‘L'Albufera de les Aus’. Més de tres-centes persones de totes les edats van participar en les activitats programades a diferents punts del parc natural.

Seguiment i observació, anellament científic, xarrades, projeccions, eixides de camp... L'objectiu de l'organització del festival, en la qual han intervingut diverses ONG i empreses de turisme ornitològic locals, era precisament que moltes d'aquestes persones començaren a descobrir aquest aiguamoll com el lloc perfecte per a gaudir de l'observació de les aus.

Es tractava d'acostar al públic —i de seguir fent-ho en pròximes edicions— una afició que pot ser alhora una eina de conservació molt eficaç per a la biodiversitat d'aquest espai natural, un dels més importants de tot el Mediterrani occidental.

A més, l'ocasió ha servit per a reivindicar davant l'Administració millors infraestructures d'ús públic, equipaments que faciliten les activitats de divulgació i ajuden a situar l'Albufera entre les destinacions preferides dels turistes de naturalesa.

Dos dies de ‘pardalejar’

El dissabte de matí, a l'entorn del far de Cullera, la cita mensual de seguiment d'aus marines (RAM) va tindre rècord d'observadors. Alhora, al Tancat de Mília (Sollana), diverses famílies van assistir a una jornada d'anellament científic sense precedents, en la qual es van marcar fins a 73 pitblaus nouvinguts del nord d'Europa. Aquest mateix matí, a la Serra de les Raboses, al costat del castell de Cullera, una vintena de persones eren testimonis del pas d'àguiles i falcons en migració cap al sud.

A poqueta nit, la Trilladora del Tocaio (El Palmar) va acollir la projecció de la pel·lícula Birders: l'efecte Central Park, un documental que fa un retrat tan precís de l'afició per l'observació d'aus que va arribar a emocionar a algú. La jornada va concloure amb una xarrada sobre el Projecte Mussols per a l'estudi, la divulgació i la conservació de les reapinyaires nocturnes, i amb una eixida de camp a la trobada de les òlibes i els mussols banyuts de l'Albufera.

Marató dominical

A l’endemà es va celebrar una marató ornitològica per tot l'entorn del parc natural. Deu equips, liderats per ornitòlegs experts, pugnaven per observar el major nombre d'espècies d'aus en un recorregut que va començar al port de Catarroja i va acabar al Tancat de la Pipa. En acabar, sumades les dels uns i els altres, el nombre d'espècies albirades va superar amb escreix el centenar.

Alhora els xiquets van celebrar el seu particular ‘xiquimarató’, un recorregut amb barca amb prismàtics i guies de camp que va culminar igualment al Tancat de la Pipa, on va tindre lloc al migdia la clausura d'un festival que, a partir d'ara, se celebrarà dues vegades a l'any, a la tardor i la primavera.

El festival ha sigut organitzat per Acció Ecologista-Agró, SEO/BirdLife, la Fundació Assut, la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) i les empreses reunides en l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana.

Presentació del programa Cerca a la Trilladora del Tocaio

L’Albufera i l’Horta: conèixer-les per conservar-les

dimecres, 24 de juny de 2015

Més de 23.000 visitants, en la seua majoria valencians i fonamentalment xiquets i joves, s'han acostat ja a la naturalesa i la cultura de l'Albufera i l'Horta de València després del primer any i mig d'activitat del programa Cerca, un projecte divulgatiu promogut i organitzat per la Fundació Assut.

Aquest balanç va ser anunciat per Bosco Dies, responsable de projectes de la fundació, durant la presentació del programa a professors de centres d'ensenyament i a representants d'altres col·lectius. L'acte va tindre lloc a la Trilladora del Tocaio, vell edifici arrosser del Palmar reconvertit mitjançant un acord de custòdia patrimonial en centre de divulgació.

Dies va apuntar algunes previsions i objectius concrets del programa Cerca per al pròxim curs. Entre ells, “que 15.000 escolars i altres 30.000 visitants exploren i descobrisquen aquests paisatges, de manera que cresca el compromís de la societat valenciana amb un patrimoni que és de tots, únic i irreemplaçable.” La intenció és que “la Trilladora del Tocaio es consolide com a centre de divulgació i recepció de visitants, com a focus de propagació de la vida, el paisatge i la cultura de l'Horta i L’Albufera.”

Recentment, la Fundació Assut va signar un conveni de col·laboració amb el president de Gracomsa Alimentària, Miguel Cases Martínez, que dota al programa Cerca de finançament estable. “És un primer pas —va manifestar el responsable del projecte— i confiem que més empreses i indústries com aquesta de Catarroja vulguen col·laborar amb la nostra iniciativa”.

Paisatges propers per explorar

El programa Cerca promou un acostament al paisatge i a les seues gents atenent a les diferents línies temàtiques que plantegen aquestes realitats complexes: l'aigua i el regadiu, la naturalesa i la biodiversitat, els recursos i els usos humans, la història i el patrimoni.

A través de visites, rutes, tallers i altres activitats concertades, i també d'una programació periòdica —Els dissabtes de la Trilladora—, la Fundació Assut pretén amb aquest projecte “que els valencians experimentem l'aventura de descobrir els nostres paisatges més propers, que els aprenguem a gaudir, que els valorem com mereixen i, en conseqüència, puguem comprometre'ns en la seua necessària i urgent protecció.”

Conveni entre la Fundació Assut i Gracomsa Alimentaria

Gracomsa Alimentaria fa seu el paisatge de l’Albufera

dimarts, 19 de maig de 2015

El programa Cerca de la Fundació Assut, el propòsit del qual és divulgar i crear consciència sobre la necessitat de conservar els paisatges culturals de l'Horta i l’Albufera, compta des d'ahir amb la col·laboració i el compromís de Gracomsa Alimentaria.

El president d'aquesta empresa, Miguel Cases Martínez, i el president de la Fundació Assut, Vicent Sales, van signar dilluns un conveni que uneix a ambdues entitats en la cerca d'aquest objectiu. El text de l'acord recalca que es tracta "d'acostar a la societat valenciana a la naturalesa, el paisatge i la cultura de l’Albufera i l'Horta de València perquè aquella puga conèixer i valorar aquesta realitat i prendre consciència de la necessitat de conservar-la i comprometre's en la seua protecció”.

Situada en les proximitats de l’Albufera, Gracomsa Alimentaria evidència amb aquest gest la seua intenció “d’implicar-se en tot quant aquests paisatges representen com a patrimoni de tots els valencians” i la seua aposta per “contribuir a preservar els seus valors naturals, culturals i socials”.

Els dissabtes de la Trilladora

El programa Cerca està lligat al projecte de recuperació de la Trilladora del Tocaio, un antic edifici d'ús agrícola situat al Palmar, com a centre de divulgació de la cultura de l’Albufera i l'Horta de València.

La col·laboració de Gracomsa Alimentaria es materialitzarà en la dotació de fons durant almenys un any per a ajudar a la implementació del pla setmanal d'activitats divulgatives conegut com ‘Els dissabtes de la Trilladora’. “Mitjançant aquestes activitats —va dir Vicent Sales— volem que els veïns de València i altres llocs pròxims facen seu aquest paisatge, que ens ajuden a divulgar els seus valors i a millorar el seu coneixement i la seua conservació. I volem que, entre tots, puguem fer efectiva la solució a problemes com el desinterès, l'abandó i fins i tot la desaparició.”

La previsió de la Fundació Assut és que, en el marc del programa Cerca, per la Trilladora del Tocaio passen quinze mil escolars i vora trenta mil visitants més a l'any.

L'Horta i el compromís dels futurs empresaris

L’Horta i el compromís dels futurs empresaris

divendres, 8 de maig de 2015

L'escola d'empresaris EDEM i la Fundació Assut han iniciat una col·laboració el propòsit de la qual és divulgar entre els estudiants els valors del paisatge cultural de l'Horta de València. Es tracta de conscienciar a aquests futurs emprenedors, representants potencials d'un sector clau dins de la societat, sobre la necessitat de protegir aquest excepcional patrimoni lligat a la cultura de l'aigua i a la pròpia evolució del poble valencià.

La col·laboració entre ambdues institucions es concreta en la realització de visites a l'Horta per part de grups d'estudiants i professors. La primera d'elles va tindre lloc dimecres passat, 6 de maig; un recorregut per la Reial Séquia de Montcada entre l’assut de Paterna i el Quadrat de la Séquia de la Huitena, en la qual trenta alumnes del Grau en ADE per a Emprenedors van conèixer el valor patrimonial d'aquest antic sistema de regadiu tradicional.

EDEM és una escola d'empresaris situada a València, la missió de la qual és la formació d'empresaris, directius i emprenedors i el foment del lideratge, l'esperit emprenedor i la cultura de l'esforç. Va ser constituïda en 2002 com a fundació sense ànim de lucre de caràcter privat i va ser creada en l'entorn de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE).

En la foto, els estudiants d'EDEM a l’assut de Paterna, on la Reial Séquia de Montcada capta les aigües del Túria.

Publicades les actes del congrés Regadiu, Societat i Territori.

Publicades les actes del congrés homenatge a Thomas F. Glick

divendres, 10 de abril de 2015

A propòsit de la recent edició de les actes del congrés Regadiu, Societat i Territori, a càrrec de Carles Sanchis Ibor, Guillermo Palau, Ignasi Mangue i Luis Pablo Martínez, patrons i col·laboradors de la Fundació Assut, publiquem ací el text que Vicent Sales, president d'aquesta mateixa institució, dedica al professor Thomas F. Glick a manera de pròleg:

"Els estudiosos dels regadius tradicionals som deutors de l'aportació intel·lectual de Thomas F. Glick. La seua cèlebre obra sobre el regadiu i la societat de la València medieval va indicar el camí a seguir per a molts historiadors i va obrir noves perspectives per a investigadors d'altres disciplines acadèmiques, a la vora del Mediterrani i a l'altre costat de l'Atlàntic.

Thomas F. Glick es va aproximar a la història de la nostra terra amb l’esperit del científic, disposat a disseccionar-la, a analitzar i concloure. Però el contacte amb els camps regats li va commoure. L'objecte d'estudi no era cosa immòbil i relicte, estava viu, era un anar i tornar d'aigua, d'homes i recursos, de vides. Hi havia en aquestes hortes un present complex i palpitant. I des de llavors es va quedar amb nosaltres, no solament per a mostrar-nos el que havien sigut aquests regadius, també per a compartir el que volem que seguisquen sent. El compromís de Thomas F. Glick no és només intel·lectual, és fonamentalment un compromís cívic. És un dels nostres.

Per la qual cosa, en la Fundació Assut vam entendre que organitzar un congrés homenatge a Thomas F. Glick era una forma de retornar el que havíem rebut. I es va poder dur a terme, no sense esforç, amb la sensació que no fèiem sinó vehicular l'anhel de molta més gent, d'ací i dels innombrables llocs fins a on ha arribat la seua obra, dels llocs fins a on ha portat les nostres hortes.

El congrés Regadiu, Societat i Territori va ser possible pel treball conjunt de la Fundació Assut i de les dues universitats públiques de la ciutat: la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. Necessitàvem un espai i un temps per a mostrar el que havíem après a partir del coneixement de la seua obra; per a dir-li que les pàgines que sobre els nostres regadius ens va regalar havien mobilitzat el que semblava immòbil. I havien generat moltes més pàgines, també controvèrsies i noves idees, com les que ara s'arrepleguen en aquest volum.

Moltes gràcies per tot."

Vicent Sales, president de la Fundació Assut

En la foto, Vicent Sales i Thomas F. Glick, durant el congrés.

L'Albufera per a ningú

L’Albufera per a ningú

dijous, 5 de març de 2015

L'ús públic i el gaudiment ordenat, l'ensenyament i l'estudi dels valors ambientals i culturals són funcions prioritàries a l’Albufera. Ho diu la llei d'espais naturals i ho confirmen les directrius de gestió del parc natural. No obstant açò, la realitat és una altra. D'antuvi, l'elaboració d'un Pla d'Ús Públic porta una dècada parada, l'únic mirador de la llacuna està tancat fa un any, i l'horari de l'únic observatori en condicions de tot el parc, el del Racó de l’Olla, no cobreix les necessitats dels usuaris, especialment els caps de setmana.

En un document presentat fa uns dies en la Direcció General de Medi Natural, quinze associacions, ONG i empreses que treballen a l’Albufera manifesten la seua preocupació davant una situació que és impròpia del tercer aiguamoll més important de la península Ibèrica. La falta d'equipaments limita el gaudiment de l'entorn i la possibilitat de dur a terme activitats d'educació i divulgació, impedeix situar aquest espai entre les destinacions preferides dels turistes de naturalesa i dificulta qualsevol intent de dinamització de l'economia local en aquest sentit.

Davant aquesta realitat, les entitats insisteixen en la necessitat de reconèixer l'observació de les aus i el turisme de naturalesa com un procés participatiu de la societat en la cura i la conservació dels seus paisatges. I reclamen que s'aborde decididament el citat Pla d'Ús Públic del parc natural —alhora que el Pla Sectorial de Turisme de Naturalesa i Biodiversitat 2014-2020 que suposadament està impulsant la Generalitat Valenciana— i que es resolga urgent i efectivament la seua manca d'equipaments.

El document està signat per SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, la Fundació Assut, la Societat Valenciana d'Ornitologia, l'Associació Valenciana d'Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible, l'Associació Ambiens, l'Associació Espanyola de Fotògrafs de Naturalesa i l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana, així com per mitja dotzena d'empreses de turisme de naturalesa que operen o tracten d'operar al parc natural de l’Albufera.

Xarxa de Territoris Arrossers situats en l'entorn d'espais naturals protegits

La Xarxa de Territoris Arrossers: oportunitats per a la cooperació

dilluns, 17 de novembre de 2014

Els passats 13 i 14 de novembre, vam estar a Amposta (Tarragona), convidats pel Consell Comarcal del Montsià, per a participar en una trobada entre representants dels diferents llocs que, de moment, integren la Xarxa de Territoris Arrosserss situats a l'entorn d'espais naturals protegits: el Delta del Po (Itàlia), la Camarga (França), el Delta de l’Ebre, L’Albufera de València i Doñana.

L'objectiu era dissenyar definitivament les bases d'una col·laboració que, a partir d'ara, de cara al període 2014-2020, permeta als agents interessats d'aquests territoris —i d'uns altres que puguen anar incorporant-se, com tal vegada el Parc Natural de Pego-Oliva— presentar conjuntament projectes de cooperació en el marc europeu, projectes relacionats tant amb la producció o la comercialització de l'arròs com amb la recerca dins del sector, la valorització del patrimoni natural i cultural, o la creació de productes turístics sostenibles.

A falta de presentar-se les conclusions definitives en un manifest de col·laboració, les diferents taules de treball van acordar finalment anar consolidant a poc a poc aquesta xarxa a partir d'unes poques premisses. En primer lloc, es va decidir no dotar a la xarxa de cap estructura administrativa que no fóra la que establisquen els propis acords puntuals de ‘partenariat’ entre els seus membres. D'altra banda, el Consell Comarcal del Montsià es va comprometre a seguir oferint de moment una mínima cobertura de comunicació i coordinació a la xarxa a fi que aquesta seguisca tenint visibilitat. I, finalment, es va plantejar la necessitat de definir un interlocutor per cada territori que vaja incorporant a la xarxa nous agents en el seu àmbit d'actuació, comesa que, en el cas de l’Albufera, bé podria recaure a partir d'ara en els gestors del propi Parc Natural.

Jornada agroambiental al Delta del Llobregat

Una jornada agroambiental al Delta del Llobregat

dilluns, 17 de novembre de 2014

Dissabte passat, 15 de novembre, Ignasi Mangue, company de la Fundació Assut, va participar en la interessant jornada agroambiental ‘Després d'Eurovegas, quin Delta volem?’, celebrada a la Masia de Can Comas, situada al bell mig del Parc Agrari del Baix Llobregat, al Prat de Llobregat.

La jornada, organitzada per la Plataforma Delta Viu i la Unió de Pagesos, es va desplegar al llarg del dia en un cicle de distintes xarrades i activitats participatives i de debat, que van servir per fer un diagnòstic sobre la situació actual del Delta del Llobregat des de diferents àrees de coneixement i distints angles de percepció i grups d'interessos, amb la finalitat de descriure i debatre sobre els principals reptes immediats i futurs al voltant de la seua correcta gestió i conservació.

Durant aquesta jornada també es va produir un intercanvi d'experiències amb altres models de gestió territorial agropecuària centrats igualment a zones humides del litoral mediterrani, com són el Delta de l'Ebre i l'Albufera de València. En relació amb a aquest darrer cas, la Fundació Assut va explicar el seu projecte de Custòdia del Territori del Tancat de l'Estell i altres aspectes generals sobre problemàtiques i potencialitats dels paisatges de l'aigua de l'Horta de València.

(En la foto, a la taula, Ignasi Mangue, de Fundació Assut; Xavier Abril, del Parc Natural del Delta de l'Ebre, i Dani Forcadell, de la Unió de Pagesos)

Pàgina 2 de 712345...Última »
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org