Notícies

Trobada 'Aliances per l'Albufera' 2016

Aliances per l’Albufera en el Dia del Medi Ambient

dilluns, 6 de juny de 2016

Representants d'empreses, ONG i administracions vinculades a l’Albufera van celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, convocats per la Fundació Assut i l'empresa Gracomsa Alimentària, amb un esmorzar amb el qual van voler fer visibles els seus acords de col·laboració, acostar postures i destacar la importància de promoure aliances a favor del paisatge i la biodiversitat.

La trobada va tindre lloc a la Casa de Baldoví, edifici històric de la marjal arrossera de Sueca, i va servir també per a escenificar la continuïtat de l'acord entre les dues entitats amfitriones i anunciar els resultats del programa Cerca, en el qual col·laboren. Resumint, mitjançant aquesta aliança concreta i aquest programa de divulgació, només en l'últim any més de 21.000 persones han descobert la naturalesa i el paisatge de l’Albufera; principalment escolars i estudiants.

Organitzacions amb projectes i empreses amb compromís

Els organitzadors de la trobada van voler recalcar la importància d'engegar estratègies de conservació del medi natural i el paisatge cultural des de la iniciativa privada. Bosco Dies, director de projectes de la Fundació Assut, ha insistit en aquest aspecte: “Trobades i iniciatives com aquestes —va dir— han de promoure la coresponsabilitat dels agents socials i econòmics en la conservació i la sostenibilitat del territori, recolzant la labor intrínseca de l'Administració en matèria mediambiental i fent valdre el seu paper com a garant i àrbitre en el procés de consecució d'aquests objectius.”

Per la seua banda, Marta Cases Monterde, responsable de RSC de Gracomsa, va subratllar que “els fruits d'aquestes col·laboracions són importantíssims per a la reputació de les empreses, ja que repercuteixen en la nostra imatge, són un factor estratègic de diferenciació i afegeixen valor a les nostres marques, a més de contribuir al ben comú i retornar a la societat una part del que rebem d'ella.”

Plataforma Empresa i Biodiversitat

A l'acte van assistir alcaldes, regidors i tècnics d'ajuntaments com València, Catarroja, Sueca i Sollana, i de pedanies com el Saler i el Palmar; la nova directora, encara de manera oficiosa, del Parc Natural de l’Albufera, Paloma Mateache; representants d'empreses com a Aigües de València, Ice Cream Factory Comaker (ICFC), Arroz Tartana, la família Pons Nácher, Herbolario Navarro, Paradores, Pavagua Ambiental, Dexilon, Banca Mediolanum i Vela Agroambiental; i responsables d'organitzacions i associacions com a SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, Avinença, Fundación Global Nature, Xaloc, Roncadell, Fundación Limne i Fundación José Navarro.

Tots van coincidir en la conveniència, alguns en la urgència, de posar-se a treballar per a establir aquest tipus d'aliances per l’Albufera. Precisament en aquest sentit, Carles Gago, de Simbiosi Espai Ambiental, va anunciar la pròxima engegada, amb el suport de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental (Generalitat Valenciana) i en col·laboració amb la Fundación Victoria Laporta i altres entitats, de la Plataforma Empresa i Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, “un fòrum de trobada i de suport als projectes de conservació de la biodiversitat en el qual col·laboren empreses privades, ONG i administracions públiques.”

I, a manera de reflexió, Pablo Vera, de SEO/BirdLife, va assenyalar que allò principal d'aquestes col·laboracions és la seua reciprocitat: “Més enllà d'una estratègia de màrqueting que permet a una empresa millorar la seua imatge pública i a l'entitat col·laboradora dur a terme els seus projectes, aquestes actuacions acaben generalment calant en l'empresa, provocant canvis en la seua filosofia i la seua forma d'actuar, contagiant a voltes altres empreses i creant una cultura de responsabilitat que constitueix l'objectiu final d'aquestes aliances. I açò per a les ONG és important.”

Lliris grocs i rates penades

En un gest alhora simbòlic i pràctic, durant la jornada es van plantar lliris grocs en el marge d'una séquia del tancat de Baldoví i es van instal·lar uns refugis per a rates penades a la façana de la casa. “Unes i altres són espècies autòctones i aliades de l'agricultor i la biodiversitat. Els lliris fixen les motes dels canals, filtren l'aigua i serveixen de recer a diverses espècies d'invertebrats; i les rates penades, en alimentar-se d'insectes, ajuden a combatre algunes plagues de l'arrossar”, va dir Bosco Dies.

El programa Cerca

Mitjançant actuacions com aquesta, una programació periòdica i visites concertades, el programa Cerca de la Fundació Assut tracta de promoure un acostament sensible al paisatge i a les seues gents. Aquest programa de divulgació es dirigeix als habitants de la Comunitat Valenciana i als seus visitants, a la comunitat escolar i universitària i, en general, a tot aquell, persona o col·lectiu, que estiga interessat a descobrir l'Albufera i l'Horta.

Amb visites, rutes, tallers i altres activitats, la Fundació Assut i Gracomsa Alimentària, empresa integrada en el grup industrial Nuova Sesac, pretenen amb aquest projecte “que els valencians experimentem l'aventura de descobrir els nostres paisatges més propers, que els aprenguem a gaudir, que els valorem com mereixen i, en conseqüència, puguem comprometre'ns en la seua necessària i urgent protecció.”

Premi La Caixa a la Innovació i Transformació Social per al projecte 'Dones africanes a l'Horta'

Premi de La Caixa al projecte ‘Dones africanes a l’Horta’

dimecres, 20 de abril de 2016

El projecte ‘Dones africanes a l'Horta: una aposta per la interculturalitat a l'Horta de València’, iniciativa que va sorgir fa tres anys arran de la relació entre l'Associació de Dones Africanes de Paterna i la Fundació Assut, i a la qual es van incorporar CERAI (Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura) i ACOEC (Associació per a la Cooperació entre Comunitats), ha rebut el premi La Caixa a la Innovació i Transformació Social 2015.

El Programa d'Ajudes a Projectes d'Iniciatives Socials de la Fundació La Caixa reconeix amb aquest premi una iniciativa que tracta d'enfortir la presència, l'organització, la capacitat i les relacions d'aquestes dones en el context de l'Horta, mitjançant una activitat agrícola sostenible.

El projecte vol millorar la qualitat de vida del col·lectiu de dones africanes mitjançant el perfeccionament de la seua organització i de la seua activitat agrícola. Amb aquesta finalitat, la iniciativa contempla el desenvolupament de processos de recerca i formació col·laborativa, l'intercanvi d'experiències interculturals i la formació i assessorament sobre comercialització, conciliació familiar, salut comunitària, associacionisme i comunicació.

Aquesta idea ha sigut premiada entre 489 projectes avaluats en la segona edició dels Premis La Caixa a la Innovació i Transformació Social 2015, i suposa una aportació de 15.000 euros que es dedicaran a ampliar les accions del projecte. A més, han sigut premiades altres nou entitats, i hi ha hagut tres finalistes.

Peu de foto: Aissatou Ndiaye (AMAP), Ignasi Mangue (Fundació Assut) i Fatoumata (AMAP).

III Circuit Solidari Parc Natural de l'Albufera

Córrer també és fer paisatge

divendres, 26 de febrer de 2016

Córrer, com caminar o anar amb bicicleta, és una bona manera de descobrir el territori i fer paisatge. Ahir, es va presentar a El Corte Inglés de l'Avinguda de França el III Circuit Solidari Parc Natural de l’Albufera, amb la Fundació Assut i la divulgació i conservació del paisatge albuferenc com a objectius directes de la seua solidaritat.

El Circuit Solidari integra onze curses populars que se celebraran entre abril i octubre a sengles llocs de l'Albufera. Segons els organitzadors, "el circuit pretén conjuminar esport, solidaritat i medi ambient, una combinació que s'ha convertit en un impuls motivador per a milers de persones". Un euro de cada inscripció anirà destinat a la Fundació Assut; concretament, al programa Cerca, que tracta d'acostar a la societat valenciana als paisatges de l'Albufera i l'Horta, divulgar aquestes realitats úniques i crear consciència sobre la necessitat de conservar-les.

La Fundació Assut estarà present en les diferents convocatòries per a donar a conèixer el programa Cerca i tractar de sumar nous suports al projecte, suports com el que brinda des de fa un any l'empresa de Catarroja Gracomsa Alimentària.

Les inscripcions han començat ja a les plantes d'esports d'El Corte Inglés de València i en CronoRunner, amb un preu promocional de 61 euros per a les 11 curses.

Calendari:

9 d'abril. III 10K Ciutat de Silla

23 d'abril. II 10MilPassos Gómez Madrid Kangurs Benifaió

8 de maig. III Volta a Peu El Perelló

29 de maig. III Pujada a la Bola de Cullera

18 de juny. XIX 10K Ciutat de Beniparrell

9 de juliol. VII Volta a Peu Illa del Palmar

22 de juliol. XIII Volta a Peu Polinyà

6 d'agost. XIX Volta a Peu Favara

11 de setembre. III 10K de l´Horta Castellar-Oliveral

24 de setembre. XXIX 10K i 20K Ciutat de Sueca

1 d´octubre. XXXIII Volta a Peu Port de Catarroja

Doctorats en l'Horta

Doctorats en l’Horta

dilluns, 11 de gener de 2016

En la Fundació Assut estem d'enhorabona. Celebrem els recents doctorats, ambdós per la Universitat Politècnica de València, del nostre president, Vicent Sales, i la nostra col·laboradora Mar Ortega. Ho celebrem perquè, com han reconegut els seus respectius tribunals d'avaluació, les seues tesis constitueixen importants contribucions al coneixement de l'Horta de València i, d'alguna manera, també a la seua conservació.

Aprofitem l'ocasió per a ressenyar els dos treballs i per a reivindicar de nou, molt especialment des de l'estudi i el coneixement, l'enorme interès que tenen els nostres paisatges culturals de l'aigua, amb l'Horta com a referència.

El treball de Vicent Sales al voltant de l'evolució dels regadius històrics de l'Horta (Les ampliacions modernes als regadius històrics. Jovedat i Extremal de la Reial Séquia de Montcada) “reclama una versió revisada i reduïda destinada a llibreries”, com ha apuntat Carles Sanchis Ibor. La tesi de Mar Ortega (Collective management of irrigation in Eastern Spain. Intgration of new technologies and water resources) constitueix un interessantíssim estudi sobre l'adaptació de la gestió col·lectiva del reg a la incorporació de les tecnologies i recursos propis dels nous temps.

L'evolució del regadiu tradicional

A partir de l'estudi del regadiu de la Reial Séquia de Montcada (RAM), el més important de l'Horta de València, Vicent Sales aprofundeix en l'evolució de la superfície irrigada al llarg del temps, en l'ús dels recursos hídrics i en el paper desenvolupat per les elits polítiques i econòmiques en la conducció del procés.

Sales ha dedicat diversos lustres a bussejar en arxius desordenats, a recórrer pam a pam aquest territori d'horta i a reflexionar sobre un procés mil·lenari que es va iniciar al segle VIII amb l'assentament de clans berbers i que ha continuat fins als nostres dies.

De les primeres alqueries a la conquesta cristiana

Aquell primer regadiu va consistir en l'aprofitament de fonts, a l'entorn de les quals van sorgir els primers nuclis de població, les alqueries. A la fi del segle X, amb la construcció del canal de derivació de les aigües del riu Túria, al recurs hídric autòcton, les fonts, s'afegeix aquest altre recurs permanent que, mitjançant successives desviacions, va propiciar una densificació dels espais irrigats dins de la trama ja establida.

Finalment, a partir del segle XIII, després de la conquesta militar, la colonització i la transformació feudal de la societat per part de la corona cristiana, decidida a continuar amb l'agricultura irrigada, l'espai es reestructura; es produeix una concentració dels nuclis habitats, que disminueixen en nombre i augmenten en grandària; s'amplia la xarxa de reg, i el model proporcional andalusí és gradualment substituït per un altre basat en l'adscripció permanent de l'aigua a les parcel·les i a la igualtat de drets de cadascuna d'elles a l'ús regular de l'aigua.

Les ampliacions modernes del Jovedat i l'Extremal

El resultat del nou procés d'ocupació és la creació d'un regadiu amb ple dret a l'ús de l'aigua del Túria, el Jovedat, i uns espais externs al sistema que empren recursos hídrics autòctons i aprofiten els sobrants del sistema: l'Extremal.

I sobre açò precisament versa la tesi de Vicent Sales, del creixement de l'un i l'altre, de l'evolució del Jovedat i l'Extremal vinculats a la Reial Séquia de Montcada, de les ampliacions modernes dels regadius històrics de l'Horta de València.

La tesi de Mar Ortega i els dilemes de la gestió de l'aigua

Si el treball de Vicent Sales se centra en l'àmbit de la Reial Séquia de Montcada i l'evolució de les formes de reg tradicionals de l'Horta de València, Mar Ortega amplia l'abast del seu estudi a altres sistemes de regadiu, així com a la incorporació de noves tecnologies i recursos.

Resumint, Ortega reflexiona en la seua tesi sobre els dilemes actuals de la gestió de l'aigua, centrant-se en les mesures que actualment predominen a València, però contemplant-les també a escala global: la implementació del reg localitzat, la reutilització d'aigües residuals tractades i l'ús conjunt dels recursos superficials i subterranis.

Nous temps per a les regles del reg

Aquesta agrònoma opta per conèixer i analitzar com són en cada cas els diferents aspectes de la gestió col·lectiva del reg, atenent especialment a la percepció que de la seua evolució tenen els propis regants.

Estudia, per exemple, els principis d'operació en el maneig de l'aigua —proporcionalitat i uniformitat de la freqüència de reg— i la seua transformació en regles aplicables a la gestió col·lectiva, regles que donen lloc a interaccions on prevalen l'equitat i la transparència.

I analitza com aquestes normes tradicionals relacionades amb l'aprofitament de les aigües superficials s'adapten als nous desafiaments, tals com són, com ja s'ha dit, la implementació del reg per degoteig o l'ús conjunt de nous recursos com ara les aigües subterrànies i les aigües residuals tractades.

Un manual per a la presa de decisions

En conclusió, l'obra de Mar Ortega pot resultar molt útil a l'hora d'adoptar o modificar les difícils i complexes polítiques de regadiu, ja que identifica i compara aspectes locals que influeixen en l'assumpció o adaptació de mesures, tecnologies i recursos per part de les comunitats de regants o altres gestors del reg.

--------------------

Peu de foto: Vicent Sales, a la dreta, defensant la seua tesi davant el tribunal format per Artemi Cerdà, Thomas F. Glick i Carles Sanchis Ibor.

Presentació d'Artxiviu de l'Horta

Al rescat de la memòria de l’Horta

dijous, 12 de novembre de 2015

Artxiviu de l'Horta és un projecte que s'ha proposat registrar la memòria de l'Horta de València, de les seues gents; recuperar i conservar, a través del mitjà audiovisual i també de la creació artística, el llegat d'aquests paisatges culturals de l'aigua i el regadiu tradicional.

Es va presentar ahir a Campanar, al Centre de Majors del barri, on van assistir alguns dels protagonistes d'aquest tros d'Horta quasi desaparegut. No van estar, però, per motius de salut, Juanito i Milagros, veïns resistents de la partida de les Bassetes i protagonistes del documental que es va projectar en acabar la presentació.

Arxiu, art, vida…

Els protagonistes de la història agrària de l'Horta de València, com Juanito i Milagros, es fan majors. Van desapareixent sense que fins ara haja existit una intenció resolta per arreplegar, ordenar, classificar i divulgar les seues experiències personals i professionals. Aquest formidable llegat de coneixements, indispensable per a entendre la complexitat dels nostres paisatges culturals més pròxims, és l'objecte de Artxiviu de l'Horta.

Ho va explicar Guillermo Palau, patró de la Fundació Assut i professor del Departament d'Enginyeria Rural i Agroalimentària de la Universitat Politècnica (UPV), que va advertir que “la pèrdua dels coneixements i ecosabers d'aquests artesans de la terra i l'aigua, ancians en molts dels casos, és irreversible.” Va insistir també en el propòsit d’Artxiviu de l'Horta, en “la necessitat d'arreplegar i conservar aquesta saviesa, essencial per a la comprensió i la sostenibilitat d'aquests espais agrícoles.”

Un projecte participatiu

Palau va anunciar que el projecte es concretarà en uns mesos en una plataforma web que anirà a poc a poc nodrint-se de continguts audiovisuals, gràfics i sonors: “Un arxiu documental obert que propicie l'acostament i el protagonisme de la societat en la creació i conservació d'aquest llegat.” A aquest protagonisme comunitari es va referir també Daniel Tomás Marquina, del Laboratori de Creacions Intermèdia de la UPV: “Encara que dins d’Artxiviu s'estan desenvolupant metodologies d'intervenció artística, estem treballant principalment en l'aplicació del mitjà audiovisual, entès com una eina al servei de la participació de tots en la posada en valor d'aquest patrimoni comú.”

Les dones de l'Horta

En aquest projecte també intervenen Les Espigolaores, un col·lectiu femení i feminista que pretén donar visibilitat al treball i els sabers de les dones de l'Horta. Una d'elles, Alba Herrero, va explicar en la presentació que “partir de la memòria oral de les dones ens permet reconstruir la història de l'Horta des de les seues percepcions i subjectivitats, i també fer visibles una sèrie de coneixements amagats que són enormement valuosos.”

Juanito i Milagros, veïns resistents

Després de la presentació, es va projectar un dels treballs documentals que van nodrint ja aquest arxiu, una entrevista a Juanito i Milagros, veïns resistents de l'horta de Campanar. A propòsit d'aquesta difícil resistència va parlar Consol Castillo, regidora d'Agricultura i Horta de l'Ajuntament de València, que va assistir a la presentació. “Una gran part de l'horta de Campanar —va dir— va desaparèixer per culpa de la política del Partit Popular, que menyspreava tot allò que representa la identitat valenciana.”

Castillo es va manifestar disposada a “recolzar iniciatives que posen en valor la terra i els llauradors” i va explicar que “recuperar la memòria, com fa el projecte Artxiviu, és necessari perquè les noves generacions no permeten mai més la destrucció del nostre país, d'una manera de viure.”

-----------

Artxiviu de l'Horta és un projecte de la Universitat Politècnica de València, el Laboratori de Creacions Intermèdia (UPV), Les Espigolaores i la Fundació Assut.

Eurodiputats visiten la Trilladora del Tocaio

Parlamentaris europeus a la Trilladora del Tocaio

dilluns, 26 de octubre de 2015

Un grup d'eurodiputats de la coalició Aliança Lliure Europea (ALE) va visitar València aquesta setmana a petició del parlamentari europeu de Compromís, Jordi Sebastià. El polític valencià estava interessat que els seus col·legues conegueren la realitat local i els problemes d'alguns sectors i àmbits clau. Es van reunir amb empresaris que reclamen l'execució del Corredor Mediterrani, amb representants del sector energètic i també amb veïns del Cabanyal. I l'última de les jornades, la del dijous 22 d'octubre, la van dedicar a conèixer l'Albufera i entrar en contacte amb alguns dels seus problemes més apressants.

Van tindre una primera trobada a la Trilladora del Tocaio, al Palmar, on membres d'associacions ecologistes i agràries i altres representants de la societat civil, entre els quals es trobava la Fundació Assut, van exposar els seus punts de vista al voltant de la controvertida gestió de la palla de l'arròs després de la collita, així com sobre la preocupant manca de les aportacions i dotacions hídriques a l'aiguamoll.

De vesprada, la delegació i els seus amfitrions van creuar amb barca la llacuna, entre el Palmar i la marjal de Catarroja, per a visitar el filtre verd del Tancat de la Pipa i tractar alguns aspectes de la Directiva Europea Marc de l'Aigua.

En aquesta visita a l’Albufera, van acompanyar Jordi Sebastiá els parlamentaris d'Aliança Lliure Europea Tatjana Zdanoka, Ian Hudghton, Ernest Maragall, Alyn Smith i Josep Maria Terricabras, alhora president de l'eurogrup.

Primera edició de 'L'Albufera de les Aus'

El plaer d’observar aus a l’Albufera

dilluns, 5 de octubre de 2015

El cap de setmana passat, 3 i 4 d'octubre, coincidint amb el Dia Mundial de les Aus, diverses ONG i empreses de turisme ornitològic que treballen a l'Albufera van celebrar el primer festival ‘L'Albufera de les Aus’. Més de tres-centes persones de totes les edats van participar en les activitats programades a diferents punts del parc natural.

Seguiment i observació, anellament científic, xarrades, projeccions, eixides de camp... L'objectiu de l'organització del festival, en la qual han intervingut diverses ONG i empreses de turisme ornitològic locals, era precisament que moltes d'aquestes persones començaren a descobrir aquest aiguamoll com el lloc perfecte per a gaudir de l'observació de les aus.

Es tractava d'acostar al públic —i de seguir fent-ho en pròximes edicions— una afició que pot ser alhora una eina de conservació molt eficaç per a la biodiversitat d'aquest espai natural, un dels més importants de tot el Mediterrani occidental.

A més, l'ocasió ha servit per a reivindicar davant l'Administració millors infraestructures d'ús públic, equipaments que faciliten les activitats de divulgació i ajuden a situar l'Albufera entre les destinacions preferides dels turistes de naturalesa.

Dos dies de ‘pardalejar’

El dissabte de matí, a l'entorn del far de Cullera, la cita mensual de seguiment d'aus marines (RAM) va tindre rècord d'observadors. Alhora, al Tancat de Mília (Sollana), diverses famílies van assistir a una jornada d'anellament científic sense precedents, en la qual es van marcar fins a 73 pitblaus nouvinguts del nord d'Europa. Aquest mateix matí, a la Serra de les Raboses, al costat del castell de Cullera, una vintena de persones eren testimonis del pas d'àguiles i falcons en migració cap al sud.

A poqueta nit, la Trilladora del Tocaio (El Palmar) va acollir la projecció de la pel·lícula Birders: l'efecte Central Park, un documental que fa un retrat tan precís de l'afició per l'observació d'aus que va arribar a emocionar a algú. La jornada va concloure amb una xarrada sobre el Projecte Mussols per a l'estudi, la divulgació i la conservació de les reapinyaires nocturnes, i amb una eixida de camp a la trobada de les òlibes i els mussols banyuts de l'Albufera.

Marató dominical

A l’endemà es va celebrar una marató ornitològica per tot l'entorn del parc natural. Deu equips, liderats per ornitòlegs experts, pugnaven per observar el major nombre d'espècies d'aus en un recorregut que va començar al port de Catarroja i va acabar al Tancat de la Pipa. En acabar, sumades les dels uns i els altres, el nombre d'espècies albirades va superar amb escreix el centenar.

Alhora els xiquets van celebrar el seu particular ‘xiquimarató’, un recorregut amb barca amb prismàtics i guies de camp que va culminar igualment al Tancat de la Pipa, on va tindre lloc al migdia la clausura d'un festival que, a partir d'ara, se celebrarà dues vegades a l'any, a la tardor i la primavera.

El festival ha sigut organitzat per Acció Ecologista-Agró, SEO/BirdLife, la Fundació Assut, la Societat Valenciana d'Ornitologia (SVO) i les empreses reunides en l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat Valenciana.

Presentació del programa Cerca a la Trilladora del Tocaio

L’Albufera i l’Horta: conèixer-les per conservar-les

dimecres, 24 de juny de 2015

Més de 23.000 visitants, en la seua majoria valencians i fonamentalment xiquets i joves, s'han acostat ja a la naturalesa i la cultura de l'Albufera i l'Horta de València després del primer any i mig d'activitat del programa Cerca, un projecte divulgatiu promogut i organitzat per la Fundació Assut.

Aquest balanç va ser anunciat per Bosco Dies, responsable de projectes de la fundació, durant la presentació del programa a professors de centres d'ensenyament i a representants d'altres col·lectius. L'acte va tindre lloc a la Trilladora del Tocaio, vell edifici arrosser del Palmar reconvertit mitjançant un acord de custòdia patrimonial en centre de divulgació.

Dies va apuntar algunes previsions i objectius concrets del programa Cerca per al pròxim curs. Entre ells, “que 15.000 escolars i altres 30.000 visitants exploren i descobrisquen aquests paisatges, de manera que cresca el compromís de la societat valenciana amb un patrimoni que és de tots, únic i irreemplaçable.” La intenció és que “la Trilladora del Tocaio es consolide com a centre de divulgació i recepció de visitants, com a focus de propagació de la vida, el paisatge i la cultura de l'Horta i L’Albufera.”

Recentment, la Fundació Assut va signar un conveni de col·laboració amb el president de Gracomsa Alimentària, Miguel Cases Martínez, que dota al programa Cerca de finançament estable. “És un primer pas —va manifestar el responsable del projecte— i confiem que més empreses i indústries com aquesta de Catarroja vulguen col·laborar amb la nostra iniciativa”.

Paisatges propers per explorar

El programa Cerca promou un acostament al paisatge i a les seues gents atenent a les diferents línies temàtiques que plantegen aquestes realitats complexes: l'aigua i el regadiu, la naturalesa i la biodiversitat, els recursos i els usos humans, la història i el patrimoni.

A través de visites, rutes, tallers i altres activitats concertades, i també d'una programació periòdica —Els dissabtes de la Trilladora—, la Fundació Assut pretén amb aquest projecte “que els valencians experimentem l'aventura de descobrir els nostres paisatges més propers, que els aprenguem a gaudir, que els valorem com mereixen i, en conseqüència, puguem comprometre'ns en la seua necessària i urgent protecció.”

Conveni entre la Fundació Assut i Gracomsa Alimentaria

Gracomsa Alimentaria fa seu el paisatge de l’Albufera

dimarts, 19 de maig de 2015

El programa Cerca de la Fundació Assut, el propòsit del qual és divulgar i crear consciència sobre la necessitat de conservar els paisatges culturals de l'Horta i l’Albufera, compta des d'ahir amb la col·laboració i el compromís de Gracomsa Alimentaria.

El president d'aquesta empresa, Miguel Cases Martínez, i el president de la Fundació Assut, Vicent Sales, van signar dilluns un conveni que uneix a ambdues entitats en la cerca d'aquest objectiu. El text de l'acord recalca que es tracta "d'acostar a la societat valenciana a la naturalesa, el paisatge i la cultura de l’Albufera i l'Horta de València perquè aquella puga conèixer i valorar aquesta realitat i prendre consciència de la necessitat de conservar-la i comprometre's en la seua protecció”.

Situada en les proximitats de l’Albufera, Gracomsa Alimentaria evidència amb aquest gest la seua intenció “d’implicar-se en tot quant aquests paisatges representen com a patrimoni de tots els valencians” i la seua aposta per “contribuir a preservar els seus valors naturals, culturals i socials”.

Els dissabtes de la Trilladora

El programa Cerca està lligat al projecte de recuperació de la Trilladora del Tocaio, un antic edifici d'ús agrícola situat al Palmar, com a centre de divulgació de la cultura de l’Albufera i l'Horta de València.

La col·laboració de Gracomsa Alimentaria es materialitzarà en la dotació de fons durant almenys un any per a ajudar a la implementació del pla setmanal d'activitats divulgatives conegut com ‘Els dissabtes de la Trilladora’. “Mitjançant aquestes activitats —va dir Vicent Sales— volem que els veïns de València i altres llocs pròxims facen seu aquest paisatge, que ens ajuden a divulgar els seus valors i a millorar el seu coneixement i la seua conservació. I volem que, entre tots, puguem fer efectiva la solució a problemes com el desinterès, l'abandó i fins i tot la desaparició.”

La previsió de la Fundació Assut és que, en el marc del programa Cerca, per la Trilladora del Tocaio passen quinze mil escolars i vora trenta mil visitants més a l'any.

L'Horta i el compromís dels futurs empresaris

L’Horta i el compromís dels futurs empresaris

divendres, 8 de maig de 2015

L'escola d'empresaris EDEM i la Fundació Assut han iniciat una col·laboració el propòsit de la qual és divulgar entre els estudiants els valors del paisatge cultural de l'Horta de València. Es tracta de conscienciar a aquests futurs emprenedors, representants potencials d'un sector clau dins de la societat, sobre la necessitat de protegir aquest excepcional patrimoni lligat a la cultura de l'aigua i a la pròpia evolució del poble valencià.

La col·laboració entre ambdues institucions es concreta en la realització de visites a l'Horta per part de grups d'estudiants i professors. La primera d'elles va tindre lloc dimecres passat, 6 de maig; un recorregut per la Reial Séquia de Montcada entre l’assut de Paterna i el Quadrat de la Séquia de la Huitena, en la qual trenta alumnes del Grau en ADE per a Emprenedors van conèixer el valor patrimonial d'aquest antic sistema de regadiu tradicional.

EDEM és una escola d'empresaris situada a València, la missió de la qual és la formació d'empresaris, directius i emprenedors i el foment del lideratge, l'esperit emprenedor i la cultura de l'esforç. Va ser constituïda en 2002 com a fundació sense ànim de lucre de caràcter privat i va ser creada en l'entorn de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE).

En la foto, els estudiants d'EDEM a l’assut de Paterna, on la Reial Séquia de Montcada capta les aigües del Túria.

Pàgina 2 de 812345...Última »
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org