Notícies

Hortografies, cicle de cinema per la conservació de l'Horta

Torna ‘Hortografies’, el cicle de cinema al voltant de l’Horta

dilluns, 24 de març de 2014
L'Horta ha proveït tradicionalment els mercats i els rebosts de la ciutat. Fins i tot en l'actualitat, el veí de València pot comptar amb el gran privilegi de disposar de verdures i hortalisses fresques collides a l'horta, genuïns productes de quilòmetre zero. Però, és conscient d'açò? El consumidor urbà té interès a gaudir d'aquest privilegi? Quin concepte de comoditat li indueix a optar per unes verdures de supermercat que potser porten dies oxidant-se als seus envasos de plàstic?

L'Horta és un entorn rural que el veí urbanita té molt a la vora. Pot accedir al camp simplement passejant o amb bicicleta. Coneix realment aquest urbanita els pobles i paisatges de l'Horta, les seues gents, els sistemes de reg? D'altra banda, els veïns que habiten l'Horta aprecien el valor del seu entorn? Desitgen conservar-lo?

Amb la col·laboració de la Fundació Assut i el Cerai, Mostra Viva ha programat al saló d'actes de les Escoles d'Artesans una nova edició d’Hortografies, un cicle de produccions audiovisuals que aborden algunes d'aquestes preguntes plantejades juntament amb altres aspectes sobre l'Horta: l'agricultura, l'urbanisme, el valor paisatgístic, la rellevància històrica del sistema de séquies o el significat d'una manera de vida amenaçada per una qüestionable política d'expansió urbana.

Comencen aquestes sessions el dijous 27 de març amb la projecció del documental L'Horta al costat de casa (2012), de Vicent Tamarit, i el curt La sembra de la creïlla per Juanito (2008), de Paco Morcillo. La següent sessió serà el 8 de maig, a la qual es podrà vore el migmetratge A tornallom (2003), d'Enric Peris, i els curts L'Horta amenaçada (2004), de Paco Morcillo, i Indígenes (2013), de Sergi i Josep Pitarch. La tercera i última sessió tindrà lloc el 25 de setembre, amb la presentació dels nous fragments del projecte cinematogràfic de Miquel Àngel Baixauli i la Fundació Assut, Esperant l’aigua (2014).

Séquia Reial del Xúquer: 750 anys d'història

Una exposició sobre els 750 anys de la Séquia Reial del Xúquer

dijous, 13 de març de 2014

La Casa de Cultura d'Alzira acull des d'ahir i fins al pròxim 30 d'abril l'exposició "Séquia Reial del Xúquer: 750 anys d'història". La mostra, que serà instal·lada a continuació en altres pobles de la Ribera i l'Horta Sud, explora la història de la Séquia Reial del Xúquer des de la seua fundació en el segle XIII fins a l'actualitat i permet reconèixer fites comunes a altres hortes valencianes, com les dels rius Túria, Millars i Segura. Confirma també aquesta antiga comunitat de regantes com a exemple d'una administració del reg duradora i sostenible, com a expressió d'una cultura hidràulica mil·lenària i ben arrelada a tot el nostre territori.

Antics privilegis, cartografies i projectes constructius han permès reconstruir l'evolució de la institució de reg, però també els canvis operats en la tècnica hidràulica, el paisatge agrari i la cultura. Al llarg de l'exposició, es destaca les figures d'alguns monarques, enginyers, nobles i administradors, però també el treball dels llauradors, guardes, sequiers i jornalers que han fet possible la preservació i ampliació d'aquest sistema de reg.

La mostra, que va ser inaugurada per Leopoldo Barrera, vicepresident de la Sèquia Real del Xúquer; Juan Valero de Palma, secretari general; Elena Bastidas, alcaldessa d'Alzira, i Joaquín Vañó, secretari autonòmic d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua, està comissariada per Carles Sanchis Ibor i coordinada per Mar Ortega, patró i assessora, respectivament, de la Fundació Assut.

Les fases clares a l'Albufera

Les fases d’aigua clara a l’Albufera: una porta a l’esperança

dilluns, 17 de febrer de 2014

L'Albufera arrossega encara hui les conseqüències dels abocaments incontrolats d'aigües residuals urbanes i industrials que tingueren lloc des de finals dels anys seixanta del segle passat, així com de l'aportació contínua i excessiva de fertilitzants i pesticides agrícoles. Aquests i altres factors l'han convertit en un cas paradigmàtic de llac eutrofitzat.

Aquest procés d'eutrofització està definit per l'excés de nutrients. Massa nitrats i fosfats, per exemple, desencadenen un creixement desmesurat d'algues i altres plantes aquàtiques la descomposició de les quals provoca la disminució de l'oxigen dissolt en l'aigua. En conseqüència, la vegetació submergida mor per asfíxia i la biodiversitat, que depèn d'aquesta en gran mesura, es veu enormement afectada.

Perquè aquesta Albufera eutrofitzada recupere el seu estat inicial, és necessari que reba aportacions constants i suficients d'aigües de bona qualitat. I, precisament, a manera d'evidència, açò és el que vénen a demostrar les fases d'aigües clares que tenen lloc de tant en tant en l'Albufera.

Naturalesa agraïda

Dissabte passat, 15 de febrer, María Sahuquillo ens va parlar d'elles a la Trilladora del Tocaio, el Palmar, en una jornada organitzada per la Fundació Assut en col·laboració amb Acció Ecologista Agró. Davant quasi un centenar d'assistents, aquesta tècnic del Servei de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient va explicar que, alguns anys, durant el buidatge dels arrossars després de la inundació hivernal, quan la pluja i altres aportacions d'aigua permeten fluxos de bona qualitat, es produeix aquest curiós fenomen biològic: durant dues o tres setmanes, el fitoplàncton que dóna a les aigües de l'Albufera la seua característica opacitat verdosa es redueix de tal manera que l'aigua es torna quasi transparent.

Sahuquillo va explicar com, darrere aquest procés excepcional, es troba un crustaci planctònic conegut com dàfnia o puça d'aigua (Daphnia magna), un xicotet invertebrat filtrador que prolifera en aquestes condicions i que és capaç de “netejar” per si mateix tota l'aigua del llac. Però, no obstant açò, va matisar que, així com la puça d'aigua pot produir la fase clara, no té la capacitat de mantindre-la. Segons Sahuquillo, per tal cosa seria necessari que aquest flux hídric apenes puntual, propi només d'alguns hiverns, es mantinguera any rere any fins a la primavera. D'aquesta manera, es facilitaria el desenvolupament de la vegetació submergida i, amb això, la recuperació de l'estat tròfic ideal de l'Albufera.

Així, recuperar i salvaguardar els valors ecològics i ambientals d'aquest ecosistema hauria de passar, obligatòriament, per que l'administració hidràulica garantira aquestes aportacions mínimes, tant en qualitat com en quantitat. El nou Pla Rector d'Ús i Gestió de l'Albufera, actualment en procés de redacció, hauria de contemplar i afrontar sense marrades aquesta realitat.

Nou canal de vídeos de la Fundació Assut

La Fundació Assut estrena canal de vídeos

divendres, 8 de novembre de 2013
La Fundació Assut acaba d'obrir una nova finestra per a donar a conèixer els seus projectes. Es tracta d'un canal de vídeos en la plataforma multimèdia Vimeo. Per a començar, els vídeos pujats estan relacionats amb el projecte web 2.0 sobre els Paisatges culturals de la Reial Séquia de Montcada.

En el primer, el professor Thomas F. Glick, historiador nord-americà, parla sobre la Casa Comuna de la Reial Séquia de Montcada mentre assisteix com convidat excepcional a la celebració d'una junta de govern d'aquesta comunitat de regants. En un altre dels vídeos, el propi Glick conversa amb Vicent Sales, president de la Fundació Assut, sobre les singularitats del paisatge cultural de l'Horta de València. Ho fan des de la finestra de la torre de la casa palau dels Boil, a Godella, junt al canal principal de la séquia.

Alejandro Roselló, síndic d'aigües d'aquesta mateixa institució, parla en un altre dels vídeos sobre les maneres de regar tradicionals de l'horta de Museros. I, finalment, pot vore's el tràiler del documental Esperant l'aigua, un projecte audiovisual produït per la Fundació Assut i dirigit pel realitzador Miquel Àngel Baixauli, un documental sobre la cultura de l'aigua i els usos agraris tradicionals de l'Horta.

Congrés Regadiu, Societat i Territori

Regadiu, societat i territori: un congrés homenatge a Thomas F. Glick

divendres, 20 de setembre de 2013

Els regadius tradicionals constitueixen una de les més valuoses interaccions entre naturalesa i cultura desenvolupades per la humanitat. Han sigut històricament una peça clau en l'evolució de nombrosos pobles i ciutats en mitjans àrids i semiàrids. Són encara espais que presenten una alta capacitat productiva, acompanyada de destacats valors socials i culturals. Es tracta a més d'ecosistemes que resulten un clar exemple d'una perllongada gestió sostenible, en termes socials i ambientals.

L'estudi d'aquests artefactes de naturalesa i cultura ha sigut abordat per experts de diverses disciplines. El Congrés Regadiu, Societat i Territori pretén reunir a tots aquells interessats en els regadius tradicionals, amb la finalitat de reflexionar sobre el passat, el present i el futur d'aquests espais.

Aquesta reunió abordarà l'anàlisi de l'evolució històrica dels regadius tradicionals, considerant aspectes tecnològics, agronòmics, socials i institucionals. Aprofundirà en l'anàlisi dels seus valors, presents i potencials, com a paisatges culturals. A més, discutirà el repte que suposen els processos d'urbanització i modernització, i les estratègies encaminades a enfortir la seua viabilitat socioeconòmica i assegurar la seua preservació.

El congrés servirà per a retre homenatge al professor Thomas F. Glick, els treballs del qual han sigut una contribució essencial a l'estudi històric dels regadius, així com un estímul permanent per al reconeixement i protecció d'aquest patrimoni socioambiental.

L'esdeveniment, organitzat per la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i la Fundació Assut, tindrà lloc entre els dies 25 i 27 de setembre de 2014.

Amfibi, el festival dels aiguamolls

Amfibi, el festival dels aiguamolls, animarà les nits de l’Albufera

dimarts, 23 de juliol de 2013

Presents a tot el món, els aiguamolls estan entre els hàbitats més fecunds del planeta. Són autèntics generadors de biodiversitat, de recursos i de cultura. Contribuir a reconèixer, divulgar i conservar aquest enorme llegat és l'objectiu del festival Amfibi, que vol fer-ho a través del cinema, la literatura, la música, la fotografia, el teatre... Les opcions són inesgotables.

Amb seu en la vella Trilladora del Tocaio, en el Palmar (València), un edifici de passat agrícola els propietaris del qual tracten de reciclar ara amb la col·laboració de la Fundació Assut —a través d'un acord de custòdia—, aquest certamen incipient pretén també, des d'una perspectiva local, ajudar al coneixement i la protecció de l'Albufera, territori d'indiscutible identitat amfíbia.

Cine de marjal i cançons de trilla

Les activitats són a l'aire lliure, a la mateixa vora del llac, al costat de l’embarcador del Palmar. I l'entrada és gratuïta. El festival comença demà amb una projecció i un col·loqui que celebren els quaranta anys de Biotopo (1973), documental de Carles Mira que va suposar tota una fita en el procés de denúncia i reivindicació ciutadana que va reclamar a principis dels anys setanta la recuperació de l'Albufera.

A continuació, tindrà lloc l'espectacle Cançons de batre, protagonitzat per quatre “cantaors” i en el qual l'explicació del procés de la trilla tradicional va alternant-se amb cançons típiques d'aquesta labor agrícola, a capela. Les cançons de batre, molt expressives, animaven els homes i guiaven el pas dels animals que arrossegaven el trill a l'era.

Aiguamolls de sèrie negra

Els dies següents, dijous i divendres, a partir de les deu de la nit, es projectaran les dues pel·lícules del mini-cicle ‘Aiguamolls de sèrie negra’: Aguas turbias (André De Toth, 1944) i En el centro de la tormenta (Bertrand Tavernier, 2009). Es tracta de dues produccions d'Hollywood de diferents èpoques i estils, situades ambdues en els evocadors bayous, els pantans de Louisiana, i caracteritzades per eixa visió de l'aiguamoll com un espai exposat i indòmit, el lloc perfecte on trobar l'atmosfera asfixiant i marginal que envolta sovint les trames del gènere negre.

’Cañas y barro’

El festival Amfibi es tancarà dissabte, dins de la nit dedicada a l'Albufera, amb la projecció de Cañas y barro (Juan de Orduña, 1954), un bon exemple del costumisme regionalista i conservador propi de la productora valenciana Cifesa.

Però, entremig, la Trilladora del Tocaio serà el centre d'altres activitats. Hi haurà menús “amfibis” en alguns restaurants del Palmar, excursions per la marjal, l'exposició L’Albufera: Cent anys nostra, i fins i tot a una petita fira d'institucions que treballen per la protecció dels valors naturals i culturals dels aiguamolls.

El festival Amfibi está organitzat per la Fundació Assut, el Parc Natural de l’Albufera i el Servici Devesa-Albufera de l’Ajuntament de València. Compta amb la col•laboració de l'IVAC-Culturarts, SEO/BirdLife, Fundación Global Nature, Acció Ecologista Agró, Convenció Ramsar sobre els Aiguamolls i Fundación Biodiversidad. I està patrocinat per Romeybru SL, Excavaciones Vicente Vela, Havana Club, Albufera Parc i els restaurants El Graner, Mateu i Nou Racó.

Trobada de Learning for Lakes al llac Balaton

Learning for Lakes: Intercanvi d’experiències a Hongria

dimarts, 30 de abril de 2013

Un grup de tècnics vinculats a l’Albufera, pertanyents a organitzacions com el propi Parc Natural de l’Albufera, la Fundació Global Nature i la Fundació Assut, han estat la setmana passada a Hongria per a visitar el llac Balaton i conèixer l’aposta per la sostenibilitat de diverses explotacions agrícoles, turístiques i pesqueres.

La iniciativa forma part del projecte Leonardo “Learning for Lakes”, que coordina la Fundació Global Nature. El projecte, que compta amb la participació de llacs de Regne Unit, Polònia i Alemanya, té per objectiu intercanviar experiències sobre la gestió de llacs i aiguamolls.

El coordinador, Antonio Guillem, ha insistit en “l’interès de l’organització per ampliar el projecte perquè agents governamentals i gestors d’espais naturals valencians puguen beneficiar-se d’aquest aprenentatge i posar-ho en pràctica en les seues zones d’actuació.”

Presentació de la web Paisatges culturals a la RSM a Montcada

Noves presentacions de la web sobre els paisatges de l’aigua

dijous, 25 de abril de 2013

El passat 24 d'abril, vam presentar a Montcada la web Paisatges culturals en la Reial Séquia de Montcada, just l'endemà de la celebració del 745 aniversari de la donació a regants i agricultors de la titularitat de la sèquia pel rei Jaume I en 1268. L'acte és un dels molts previstos per a difondre el projecte en l'àmbit d’aquest tradicional sistema d'horta i regadiu. La pròxima presentació serà el 17 de maig, a les 19:30 h., en la Casa de Cultura de Massamagrell.

Vicent Sales, president de la Fundació Assut, i Ignasi Mangue, coordinador del projecte, van presentar la web acompanyats per l’alcalde de Montcada, Juan José Medina, el regidor d’Agricultura, José Vicente Cervera, i el sequier major de la RSM, Francisco Romeu. En acabar la presentació, es va projectar el curtmetratge Esperant l’aigua (2013), del documentalista Miquel Àngel Baixauli, col·laborador de la Fundació Assut i responsable d'alguns dels audiovisuals que estan incorporant-se gradualment a aquesta plataforma multimèdia.

Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada

El paisatge i la cultura de l’horta, en versió 2.0

dimarts, 5 de març de 2013

Dijous que ve, 7 de març, la Fundació Assut presenta un projecte web 2.0 sobre els paisatges culturals de l'aigua a la Séquia de Montcada, un dels exemples més representatius del sistema tradicional de regadiu que és l'horta de València.

‘Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada’ és una iniciativa pionera en l'àmbit de la divulgació del paisatge a la Comunitat Valenciana, un portal d'Internet que pretén contribuir a la millora del coneixement i la conservació del patrimoni de l'Horta i l'ancestral cultura de l'aigua.

La intenció és fer-ho d'una manera dinàmica, oberta i participativa, implicant els usuaris, que podran publicar informació i aportar documentació a través de la web i les xarxes socials. D'aquesta manera, amb contribucions pròpies i alienes, aquesta plataforma anirà incorporant dia a dia nous continguts textuals, gràfics, audiovisuals i multimèdia.

La fase inicial del projecte ha consistit a oferir una visió multidisciplinària del territori a través de les mirades d'acadèmics i professionals com ara Thomas F. Glick, Vicent Sales, José María García Álvarez-Coque, Enric Guinot, Joan Olmos, Carles Sanchis Ibor, Mar Violeta Ortega, Josep Burriel, Antoni Garcia Osuna, Víctor Algarra i Beatriz Giobellina. En aquesta etapa, destaca també l'aportació dels regants de la Reial Séquia de Montcada a través del seu president i sequier major, Francisco Romeu.

En paraules del coordinador del treball, l'arqueòleg Ignasi Mangue, estem davant “una proposta divulgativa a la qual, a més d'aplicar la nostra experiència i una perspectiva acadèmica, hem volgut seguir el fil d'altres iniciatives europees i americanes que contemplen la protecció del paisatge des d'una perspectiva eco-cultural, reconeixent les persones com l'element central del paisatge.”

Pervivència amenaçada

L'horta de València és un dels paisatges culturals més singulars i valuosos d'Europa. Però, darrere de la seua aparença idíl·lica i d'immutable tipisme, s'amaga una realitat canviant, amenaçada i molt complexa. A la pàgina web, a través d'un article editorial, s'insisteix a recordar que, “enfront d'aquest clixé folklòric de la cultura de l'aigua i de l'horta, ha tingut lloc en realitat una greu destrucció del seu territori i dels seus valors patrimonials i mediambientals”.

Vicent Sales, president de la Fundació Assut, abunda en aquesta idea i opina que “la salvació de l'horta radica en la recuperació del protagonisme dels agricultors i regants, en la sostenibilitat i l'equilibri mediambiental que aquests han practicat durant segles”. Per aquest agricultor, agrònom i geògraf, “la solució passa, tal vegada afavorida per la crisi que vivim, per superar els models de producció i consum centrats en el curt termini i el ‘llarg’ benefici, i per restablir en certa mida la cultura tradicional de l'aigua”.

Presentació a València

La presentació d'aquest projecte tindrà lloc dijous que ve, 7 de març, a les 18 hores, en el Saló d'Actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV), i en l'acte intervindran Joan Romero, catedràtic de Geografia de la Universitat de València; Ignasi Mangue, coordinador del treball, i José María García Álvarez-Coque, catedràtic d'Economia Aplicada i professor d'Economia i Política Agràries de la UPV.

En acabar, es projectarà en primícia el curtmetratge Esperant l’aigua (2013), un documental del realitzador Miguel Ángel Baixauli, col·laborador de la Fundació Assut i responsable d'alguns dels audiovisuals que aniran incorporant-se gradualment a aquesta plataforma multimèdia.

La iniciativa compta amb la col·laboració de la Secretaria d'Estat de Cultura del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i de la Reial Séquia de Montcada.

A la foto, d'esquerra a dreta, Guillermo Palau, Ignasi Mangue, Vicent Sales i Thomas F. Glick, a la torre del Palau dels Boïl de Godella.

La Trilladora del Tocaio

La Trilladora del Tocaio: reciclar-se o morir

diumenge, 3 de març de 2013

Impedir que la vella Trilladora del Tocaio s'enfonse és una vella obsessió de Jorge Bru, un dels tocaios. Ve donant-li voltes a la idea de recuperar aquest edifici, un dels emblemes del Palmar, des de fa deu anys. Solia traure el tema en els esmorzars en el seu restaurant. Jordi Domingo, Bosco Dies i Javi Jiménez Romo, tècnics de diferents entitats lligades a la conservació de l’Albufera, ho saben bé.

L'any passat, la trilladora va ser cinema d'estiu, seu de les projeccions de L’Albufera de cine, i escenari de concerts de jazz, Les nits de la Trilladora. I el seu potencial com a centre de dinamització social i de foment de la identitat cultural i ambiental d'aquest entorn és enorme. Quan van aparèixer els professors de la Universitat Politècnica cercant alguna idea per al Màster d'Arquitectura Avançada, Paisatge, Urbanisme i Disseny, prompte van sentir parlar de la Trilladora i de Jorge.

I prompte van convertir aquest vell edifici, lligat a l'agricultura de l'arròs i ja en desús, en objecte d'un curs pràctic entre les prioritats del qual està el formar arquitectes i enginyers amb sensibilitat pel medi ambient i el patrimoni, preocupats per la sostenibilitat i decidits a aplicar els conceptes del reciclatge en el seu treball.

El dissabte passat, 2 de març, els alumnes del màster es van reunir en la Trilladora del Tocaio per a exposar els seus projectes. Tota una declaració d'intencions, eixemple perfectament viable del que aquest edifici podria arribar a ser. Ha sigut només el principi. A partir d'ací, toca buscar el compromís de les persones i les institucions en la seua recuperació i conservació, i en la seua promoció com a espai de divulgació i sensibilització ben atent al paisatge, la vida i la cultura de l’Albufera. A la Fundació Assut, estem en açò.

Pàgina 4 de 8« Primera...23456...Última »
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org