Notícies

La nova web sobre els paisatges de la Reial Séquia de Montcada

El 7 de març presentem la web sobre els paisatges de l’aigua

dijous, 21 de febrer de 2013

El pròxim 7 de març, a les 18 hores, presentarem el nostre projecte web 2.0 sobre l’Horta de València. Amb el títol de Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada, el projecte consisteix en un portal web que, d'una manera dinámica, oberta i participativa, pretén contribuir a la millora del coneixement i la conservació del patrimoni cultural de l’Horta, incorporant dia a dia nous continguts textuals, gràfics, audiovisuals i multimèdia, i oferint també un espai d’interacció a través de les xarxes socials.

La presentació tindrà lloc al Saló d'Actes de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV), i en l'acte intervindran Joan Romero, catedràtic de Geografia de la Universitat de València; Ignasi Mangue, coordinador del projecte, i José María García Álvarez-Coque, catedràtic d’Economia Aplicada i professor d'Economia i Política Agràries de la UPV.

En acabar, es projectarà en primícia el curtmetratge Esperant l'aigua (Miguel Ángel Baixauli, 2013), un dels treballs documentals que aniran incorporant-se a aquesta plataforma d'Internet.

Flamencs a l'Albufera (foto: Toni Alcocer)

Agricultors aliats dels flamencs i la biodiversitat

divendres, 15 de febrer de 2013

El passat 31 de gener, els agricultors de l’Estell van decidir en junta general allargar dues setmanes la inundació hivernal d'aquesta partida, tres-centes hectàrees d'arrossar situades prop del Palmar, al parc natural de l’Albufera. Ho van fer assessorats per la Fundació Assut, dins de l'acord de custòdia del territori que mantenim ambdues entitats des de fa dos anys.

Amb aquesta mesura, es tractava d'evitar que la marjal de l’Albufera quedara en sec abans d'hora i sobtadament, com ve succeint any rere any, en concloure el període de caça hivernal. D'aquesta forma, les aus aquàtiques podrien trobar espais d'aigües someres on descansar i alimentar-se, refer-se de l'estrès i l'esgotament de la pressió cinegética i recuperar forces per afrontar amb garanties el seu viatge als territoris de cria.

I els efectes no s'han fet esperar. En l'última setmana, els camps inundats de l’Estell han concentrat la major quantitat de flamencs registrada en la història d'aquest aiguamoll: entorn de dos mil aus que no han passat desapercebudes entre agricultors i visitants.

Per a la Fundació Assut, aquest succés aparentment anecdòtic és un exemple de la importància que, en un àmbit com l’Albufera, les decisions de l'agricultor tenen en la conservació del paisatge i la biodiversitat, i de com el maneig de l'aigua i la gestió dels recursos poden tindre conseqüències positives per al medi ambient, perfectament compatibles amb l'activitat econòmica. I, en molts casos, fins i tot profitoses.

La custòdia del territori és una eina que permet la participació i implicació de la societat en la conservació i divulgació del patrimoni cultural i natural. El projecte desenvolupat en la partida de l’Estell entre la Fudació Assut i la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas compta també amb el suport del Parc Natural de l’Albufera, a través de l'Oficina de Gestió Tècnica de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.

Peu de foto: Un bàndol de flamencs sobrevola l'Albufera (Toni Alcocer).

Projecte sobre els paisatges de l'aigua (A la foto, un llaurador de Massamagrell).

Ignasi Mangue parla del nostre projecte sobre els paisatges tradicionals de l’aigua

dissabte, 19 de gener de 2013

Fent una mica d'història recent

Superat el llindar del segle XXI, gairebé tothom reconeix que l'agrupació d'espais tradicionals d'horta que envolten i recorren l'àrea metropolitana de València, així com la seua cultura mil·lenària de l'aigua, constitueixen un dels més singulars i valuosos paisatges culturals del continent europeu. Qüestió que no ha d'estranyar-nos, ja que el conjunt del litoral mediterrani constitueix un privilegiat nínxol de paisatges antròpics amb un dels graus de biodiversitat més alts de tot el planeta. La historiografia recent (Glick, Rosselló, Courtout, Ostrom, Mateu, Guinot, Olmos, Martínez, Sales o Sanchis, entre altres) s'ha encarregat de remarcar-ho una i una altra vegada durant les darreres dècades. Com també ha quedat reflectit en el gruix de publicacions de la resta de la comunitat acadèmica, als informes paisatgístics de la UE (informe Dobris), el reconeixement de la UNESCO del Tribunal de les Aigües com Patrimoni de la Humanitat o les regulars reivindicacions de les plataformes ciutadanes com ara la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de 2001.

Finalment, durant els anys 2005 i 2006, i en un context polític general europeu marcat per la protecció, gestió i ordenació dels seus paisatges (a través del Conveni Europeu del paisatge aprovat el 2000 a Florència), el govern autonòmic valencià va procedir a la redacció del Pla d'Acció Territorial de l'Horta de València (PATH) Aquest pla, dirigit per l'arquitecta Arancha Muñoz i dissenyat sota la influència dels paisatgistes de la Universitat de Harvard liderats per Carl Steinitz, establia un diagnòstic dels principals problemes, oportunitats i tendències que convergien en l'espai metropolità més important de terres valencianes. A més a més, el PATH identificava més d'una vintena d'unitats de paisatge, que en raó del seu volum d'elements identificats, passaren a convertir-se en el major inventari de patrimoni paisatgístic mai realitzat en aquesta comarca. Un inventari que permetia definir distints nivells de protecció, així com aplicar un grup de mesures concretes en favor de la preservació d'aquest territori, a través d'una sèrie d'estratègies variades.

Així, semblava que el PATH podia capgirar la llarga absència d'un ens metropolità i detindre la deriva destructiva d'aquest paisatge tradicional, però la seua aprovació i aplicació final han quedat en un inquietant suspens. Un impàs institucional que, de no remetre la situació actual, amenaça en convertir-se durant els propers anys en el pròleg d'una altra futura fase de destrucció massiva de les restes d'aquests paisatges de l'aigua.

El projecte: repensant els paisatges de l'aigua

Uns anys arrere, un grup d'investigadors i activistes patrimonials vinculats al Centre d'Estudis de l'Horta Nord decidírem participar en el PATH amb la intenció de contribuir a la millora del coneixement i conservació del patrimoni cultural de l'Horta. Un programa de treball col·laboratiu, que ens va deixar un valuós pòsit respecte la manera d'aproximar-nos i entendre globalment el paisatge. Passat un temps, i ja com a membres de la Fundació Assut, decidírem refinar la nostra recerca sobre aquest territori a través d'un projecte web 2.0. Una proposta divulgativa, on a més d'aplicar la nostra experiència i perspectiva acadèmica, decidírem seguir el fil conductor d'altres iniciatives europees i americanes, basades en la protecció i difusió dels paisatges tradicionals de l'aigua des d'una orientació eco-cultural.

Precisament, difondre i fer intel·ligible el coneixement del paisatge de l'Horta al gran públic fou un dels objectius que consideràrem prioritaris en aquesta nova etapa. Ja que enteníem que, per a garantir la preservació d'aquest conjunt d'espais i tradicions, era necessari aconseguir que una part substancial de la ciutadania els considerara part de la seua herència personal. Així mateix, també érem conscients que per a recuperar des d'un vessant democràtic i participatiu les permeabilitats històriques entre la ciutat de València i la seua perifèria, havíem d'admetre els distints trets i singularitats de l'actual societat multicultural. Finalment, totes aquestes qüestions enriquien exponencialment el patrimoni d'aquests paisatges culturals, ja que permetien viure’ls, recordar-los, observar-los i estimar-los des de diferents punts de vista. D'aquesta manera, la imatge col•lectiva de l'Horta, malgrat les seues abundants ambigüitats, es convertiria en un espai polifònic que tothom sentiria com a propi.

A continuació, calia definir quin era el marc espacial concret del nostre propòsit, ja que la complexitat i grandària geogràfica de l'Horta ens obligava a centrar-nos en un espai més reduït, més assumible. Decidírem seleccionar el territori irrigat per la Reial Séquia de Montcada, donada la nostra llarga trajectòria de vàries dècades de recerques sobre aquest escenari, i la positiva predisposició de la comunitat de regants a col·laborar amb nosaltres en el projecte. Val a dir que aquesta aportació de la Comuna de Montcada en el projecte ha sigut decisiva, ja que ens ha situat en una posició de privilegi per encarar la part antropològica de la cultura de l'aigua i d'altres múltiples aspectes socials relacionats amb les persones que reguen i treballen el camp, veritable motor d'aquest paisatge. Així doncs, era manifest que l'eix troncal d'aquest projecte havia de ser la pròpia séquia i la seua població agrària, acompanyades d'un seguit de distintes capes d'informació que des d'una perspectiva holística definiren la coexistència de funcions ecològiques, econòmiques, culturals, històriques i estètiques en aquest territori.

Partint d'aquests objectius i filosofia de treball, el més coherent era configurar el gruix dels continguts del projecte web a través del ja assenyalat enfocament eco-cultural del territori. És a dir, entendre que l'espai ocupat per aquest canal de reg és un sistema viu on interactuen distints elements naturals i culturals, acoblats per un seguit de relacions mútues que s'han anat teixint al llarg del temps. D'acord amb aquests principis, creàrem dins el web un espai central on havien de reposar els principals continguts, sota el títol paisatges culturals. Aquest gran contenidor d'informació quedava configurat en tres grans àrees: espai físic, paisatges de l’aigua i la gent. L’àrea de l’espai físic, corresponia a la representació d’allò natural, la biosfera, mentre que les altres dues (paisatges de l’aigua i la gent), corresponien a tot allò que constitueix la representació cultural del paisatge, la ionosfera. Unes àrees que al seu mateix temps decidírem esmicolar en un seguit de subapartats i seccions, que respongueren al conjunt de complexitats que donaven forma al mosaic territorial ocupat per la Séquia de Montcada. Per altra banda, aquesta fragmentació “artificial” dels continguts (una mena de taxonomia paisatgística sui generis), també ens resultava útil a l’hora de formalitzar un treball multicapes que ens facilitara una circulació fluïda de la informació pel laberint d'escales, espais i distints nínxols culturals.

Acceptar la multifuncionalitat d'aquest paisatge cultural ens ha portat, també, a interioritzar una manera de treballar transdisciplinar i horitzontal bastant necessària. Comptat i debatut, una experiència de feina col•laborativa simultània molt enriquidora, on la presència de gent de distintes disciplines acadèmiques i professionals, ha permès incorporar una gran varietat d'enfocaments i maneres d'observar el paisatge, així com d'interpretar-lo i explicar-lo. Finalment, durant els anys 2011 i 2012, i gràcies a una subvenció del Ministeri de Cultura (que hem pogut renovar recentment), ha sigut possible enllestir la primera fase d'aquest projecte, amb la implementació de tota l'estructura de la web i el seu sistema de navegació. Tot incloent també una mínima part de materials, i algunes aplicacions i recursos online que presentarem públicament a principis del 2013.

El següent pas en el desenvolupament d'aquest treball multimèdia serà ampliar progressivament el volum de continguts, així com afegir altres funcionalitats i aplicacions. A més a més, esperem també incorporar les mirades d'altres investigadors que contribueixen a la transdisciplinarietat que persegueix aquest projecte. Un darrer objectiu rellevant per a les properes etapes és fer el salt a les xarxes socials, amb la intenció que una part important d'aquest web es transforme en una plataforma i xarxa distributiva de coneixements i accions sobre aquest paisatge. Una xarxa on la gent a peu de carrer o vora séquia, puga també participar en el bastiment del coneixement i ajudar a donar forma al patrimoni dels paisatges culturals de la Reial Séquia de Montcada.

Ací es pot vore l'article publicat originalment a Harca.

L'Estell

SEO/BirdLife ens convida a parlar sobre la custòdia del territori als arrossars

dimarts, 15 de gener de 2013

Fa uns dies, convidats per SEO/BirdLife, vam parlar sobre el nostre projecte de custòdia del territori als arrossars de l’Albufera. A més d'explicar les raons i la marxa del projecte, vam insistir en la conveniència d'impulsar iniciatives d'aquest tipus, destinades a treballar per una gestió més participativa i compromesa de la societat en la conservació del nostre paisatge i dels recursos naturals, culturals i socials.

L'acord de custòdia del territori que manté la Fundació Assut amb la Comunitat de Regants de la Partida de l’Estell constitueix una iniciativa pionera en l'àmbit de l’Albufera, en ser el primer a implicar directament a un col·lectiu d'agricultors. L'objectiu de l'acord és el de desenvolupar iniciatives relacionades amb la integració i adequació de les pràctiques agrícoles, la recuperació del patrimoni, la gestió racional de la caça, la millora de l'hàbitat i la promoció d'activitats i usos compatibles amb l'agricultura. En el pacte es contempla també l'execució de programes d'investigació i d'accions d'educació i divulgació.

En general, es tracta de projectes encaminats a afavorir tant als titulars i usuaris del sòl, que veuen revaloritzades les seues terres i la seua activitat, com a la societat en el seu conjunt, beneficiària última d'una gestió del territori racional i responsable. La intenció d'aquest acord pioner és també establir una sèrie de mecanismes i eines de gestió que puguen servir de model en àmbits similars, allí on l'agricultura i, en particular, el conreu de l'arròs siguen el principal recurs productiu.

2ª Trobada UV-IDECOS

2ª Trobada Universitat de València-IDECOS

dilluns, 26 de novembre de 2012

El cap de setmana del 30 de novembre a l'1 de desembre tindrà lloc la 2ª Trobada Universitat de València-Instituts d'Estudis Comarcals organitzada pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i la Federació d'Instituts del País Valencià. Vicent Sales, en la seua doble condició de president del Centre d'Estudis de l'Horta Nord i de la Fundació Assut, hi intervindrà el divendres 31 a les 13:30 en una taula rodona sobre Medi Ambient i Territori.

Per assistir és convenient inscriure's mitjançant aquest formulari.

Les jornades tindran lloc a la Sala Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història.

Jornada d'associacions de l'Albufera

Les associacions de l’Albufera aposten pel treball conjunt

dilluns, 26 de novembre de 2012

L'associacionisme en l’Albufera mostra signes evidents de maduresa. El passat 25 de novembre, més d'un centenar de representants de 38 associacions i col·lectius del parc natural, entre els quals es trobava la Fundació Assut, es van donar cita en el Saler per a emprendre un ambiciós projecte interassociatiu. La iniciativa pretén marcar el rumb d'un futur governament participatiu en l'entorn protegit.

Emmarcat en el context del projecte LIFE+ Seducció Ambiental de l'Ajuntament de València, la trobada va congregar a col·lectius de diferent índole: conservacionistes, hostalers, barquers, pescadors, mestresses de casa, administracions…

Com a resultat d'aquesta jornada participativa, es va aprovar la creació de dos grups de treball: un s'encarregarà de la creació d'un registre d'associacions del parc natural, primer pas del que es preveu un marc conjunt de comunicació i acció; mentre que l'altre es dedicarà a organitzar la II Fira d’Associacions de l’Albufera, que previsiblement tindrà lloc la pròxima primavera.

Si bé entre les diferents entitats que han participat en la jornada hi ha opinions i punts de vista diferents sobre la realitat de l’Albufera, totes van manifestar coincidir en la seua predilecció per aquest entorn i el seu interès per trobar solucions que impulsen el desenvolupament sostenible.

Una trobada de col·lectius en el Saler

Trobada d’associacions i entitas per l’Albufera

dimarts, 20 de novembre de 2012

En el Parc Natural de l’Albufera treballen molts col·lectius: agricultors, hostalers, conservacionistes, caçadors, habitants, barquers, turistes, investigadors, centres educatius… Els punts de vista, interessos o enfocaments de cadascun són molt diferents i, de vegades, enfrontats. No obstant açò hi ha alguna cosa que uneix a tots ells: la seua preocupació per L’Albufera i el convenciment que és necessari cercar solucions que concilien tots els usos i la protecció d'aquest espai.

Les associacions i entitats són actors claus en el desenvolupament sostenible de l’Albufera i en el futur cal esperar que el seu paper en la gestió de l'espai siga encara més rellevant del que ho és avui. A través de projectes com el de Seducció Ambiental i actuacions concretes, s'ha volgut potenciar la participació d'associacions i organitzacions en la gestió de l'entorn protegit.

L'any passat, la I Fira d'Associacions i Entitats de l’Albufera (la foto correspon a la primera trobada per a la seua organització) va demostrar que les entitats que treballen en aquest entorn són capaces de desenvolupar iniciatives conjuntes. Quedava demostrat que el teixit associatiu ha aconseguit una maduresa que ho converteix en una peça clau per a la resolució de conflictes i la proposta de solucions.

Dins d'aquest procés i com a part culminant d'ell, el projecte Seducció Ambiental ha organitzat per al diumenge 25 de novembre la Trobada de Germanor d’Associacions i Entitats de l’Albufera de València, una trobada dirigida a dibuixar una estratègia conjunta per als pròxims anys.

Els objectius d'aquesta trobada són reforçar la cohesió entre els actors socials de L’Albufera; seguir assajant tècniques de diàleg per a compartir diferències i trobar solucions consensuades, i pensar en possibles eines d'informació i comunicació que servisquen per a mantenir un contacte interassociatiu i ajuden a la presa de decisions democràtiques.

La trobada pretén asseure també les bases per a una segona edició de la Fira de l’Albufera, que seria organitzada de forma autònoma pels col·lectius a la primavera de 2013.

Mosca negra

Sobre la mosca negra i el seu tractament al Xúquer

dissabte, 10 de novembre de 2012

Pel seu interès, ens fem ressò d'una nota del biòleg Juan Rueda, especialista en macroinvertebrats, en la qual, a propòsit d'alarmes infundades, nega rotundament que la mosca negra (Simulium erythrocephalum) tinga o puga tindre el seu hàbitat en àrees pantanoses o zones d'arrossar com l’Albufera. Rueda, a més, desaconsella l'ús d'inhibidors de creixement per a combatre-la, ja que aquests són tractaments que poden perjudicar altres espècies i no actuen contra els exemplars adults.

L'augment de la població d'aquest insecte ha provocat una alarma social a causa de les picades que produeix. Però, segons aquest entomòleg, “els arrossars no tenen res a vore amb el cicle de la mosca negra. Se circumscriu exclusivament a aigües corrents, normalment netes i oxigenades i amb certa càrrega de matèria orgànica de la qual s'alimenta. La seua larva es desenvolupa de forma habitual en la major part dels rius de la Comunitat Valenciana i en cap cas procedeix del Delta de l'Ebre.”

Per a Rueda, col·laborador de la Fundació Assut en diverses investigacions, la presència de la mosca negra és notable des de 2009 entre Carcaixent i la desembocadura del Xúquer a Cullera, i “està afavorida per l'augment de la vegetació aquàtica submergida”. Així ho ha determinat després d'una investigació finançada per l'Ajuntament de València.

Basant-se en conclusions pròpies i en estudis duts a terme en les comarques tarragonines del Baix Ebre i el Monsià, Rueda diu que el tractament més eficaç contra la proliferació de la mosca negra consisteix a “actuar sobre les larves en l'aigua del riu amb un bacteri, el Bacillus thuringiensis var israelensis. Aquest és un producte biològic que es mostra eficaç en un cent per cent dels casos, sempre que la seua aplicació siga la correcta.”

D'altra banda, explica que també ha de procedir-se “a la retirada de vegetació aquàtica submergida i, per tant, de gran quantitat d'ous, larves i pupes. Res d'utilitzar inhibidors de creixement ja que aquests no són específics i perjudiquen altres espècies, a més que el seu ús és inútil perquè no afecta a la fase adulta de la mosca negra.”

“A partir d'ara —diu—, s'imposa una estratègia global des de Carcaixent fins a la desembocadura del riu Xúquer, ja que el problema anirà en augment si no s'actua amb rigor.”

Esperant l'aigua

Anotacions cinematogràfiques sobre l’horta

diumenge, 21 de octubre de 2012

Abans que parlar, dir o explicar, el cinema de Miguel Ángel Bauxauli es limita a mostrar. La càmera de Baixauli atén el que li posen davant sense pretendre intervindre en el que està ocorrent. Així, sota aquest enfocament documental i des d'un punt de vista etnogràfic similar al que caracteritza la seua pel·lícula Temps d’aigua (2009), acaba d'emprendre ara un nou projecte cinematogràfic entorn de la cultura de l'aigua en la comarca valenciana de l'Horta Nord.

Aquest projecte està vinculat a la plataforma multimèdia sobre els paisatges culturals de la Séquia de Moncada que, sota la direcció de l'arqueòleg Ignasi Mangue i la col·laboració de la Universitat Politècnica de València, està desenvolupant la Fundació Assut.

La primera d'aquestes produccions audiovisuals, titulada Esperant l’aigua, se centrarà en l'arribada de l'aigua de reg a un dels termes municipals de l'Horta i en l'activitat humana que aquest fet genera. La intenció de la Fundació Assut i del propi Miguel Ángel Baixauli és crear una sèrie de curtmetratges que, com trossos de vida i de realitat, mostren el que ocorre dia a dia entorn d'un sistema tradicional de regadiu com és la Séquia de Moncada i, més àmpliament, l'horta de València.

Segona edició de 'L'Albufera de cine'

El somni d’un festival amfibi

dimarts, 4 de setembre de 2012

Per a seguir contribuint a la divulgació i la conservació del patrimoni natural i cultural de l’Albufera i donar a conèixer la realitat d'àmbits similars, la Fundació Assut i el Parc Natural de l’Albufera van organitzar el passat mes d'agost la segona edició de ‘L’Albufera de cine’. Si l'any passat es tractava de mostrar bona part de l'aportació del cinema a la reflexió sobre aquest aiguamoll valencià, el certamen va consistir aquesta vegada en una breu selecció de pel•lícules centrades en altres aiguamolls i espais agrícoles associats a ells; llocs que evidencien certs paral•lelismes amb l’Albufera.

Les projeccions van ser en el Palmar, en la Trilladora del Tocaio, una antiga construcció d'usos agrícoles relacionats amb el cultiu de l'arròs els propietaris de la qual, amb l'assessorament de la Fundació Assut, volen recuperar per a destinar-la a activitats de dinamització local i de conservació i promoció dels valors patrimonials de L’Albufera.

Més enllà del cinema

Aquest segon cicle de cinema d'aiguamolls ha volgut asseure les bases d'un incipient “festival amfibi”, un certamen de caràcter internacional dedicat a la promoció, la divulgació i la preservació dels valors naturals i culturals de les zones humides a través del cinema i el vídeo, la música, la fotografia i altres mitjans i disciplines. L'objectiu últim és generar consciència i sensibilització social sobre la importància que tenen els aiguamolls en el món.

Pàgina 5 de 8« Primera...34567...Última »
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org