Notícies

2ª Trobada UV-IDECOS

2ª Trobada Universitat de València-IDECOS

dilluns, 26 de novembre de 2012

El cap de setmana del 30 de novembre a l'1 de desembre tindrà lloc la 2ª Trobada Universitat de València-Instituts d'Estudis Comarcals organitzada pel Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial i la Federació d'Instituts del País Valencià. Vicent Sales, en la seua doble condició de president del Centre d'Estudis de l'Horta Nord i de la Fundació Assut, hi intervindrà el divendres 31 a les 13:30 en una taula rodona sobre Medi Ambient i Territori.

Per assistir és convenient inscriure's mitjançant aquest formulari.

Les jornades tindran lloc a la Sala Joan Fuster de la Facultat de Geografia i Història.

Jornada d'associacions de l'Albufera

Les associacions de l’Albufera aposten pel treball conjunt

dilluns, 26 de novembre de 2012

L'associacionisme en l’Albufera mostra signes evidents de maduresa. El passat 25 de novembre, més d'un centenar de representants de 38 associacions i col·lectius del parc natural, entre els quals es trobava la Fundació Assut, es van donar cita en el Saler per a emprendre un ambiciós projecte interassociatiu. La iniciativa pretén marcar el rumb d'un futur governament participatiu en l'entorn protegit.

Emmarcat en el context del projecte LIFE+ Seducció Ambiental de l'Ajuntament de València, la trobada va congregar a col·lectius de diferent índole: conservacionistes, hostalers, barquers, pescadors, mestresses de casa, administracions…

Com a resultat d'aquesta jornada participativa, es va aprovar la creació de dos grups de treball: un s'encarregarà de la creació d'un registre d'associacions del parc natural, primer pas del que es preveu un marc conjunt de comunicació i acció; mentre que l'altre es dedicarà a organitzar la II Fira d’Associacions de l’Albufera, que previsiblement tindrà lloc la pròxima primavera.

Si bé entre les diferents entitats que han participat en la jornada hi ha opinions i punts de vista diferents sobre la realitat de l’Albufera, totes van manifestar coincidir en la seua predilecció per aquest entorn i el seu interès per trobar solucions que impulsen el desenvolupament sostenible.

Una trobada de col·lectius en el Saler

Trobada d’associacions i entitas per l’Albufera

dimarts, 20 de novembre de 2012

En el Parc Natural de l’Albufera treballen molts col·lectius: agricultors, hostalers, conservacionistes, caçadors, habitants, barquers, turistes, investigadors, centres educatius… Els punts de vista, interessos o enfocaments de cadascun són molt diferents i, de vegades, enfrontats. No obstant açò hi ha alguna cosa que uneix a tots ells: la seua preocupació per L’Albufera i el convenciment que és necessari cercar solucions que concilien tots els usos i la protecció d'aquest espai.

Les associacions i entitats són actors claus en el desenvolupament sostenible de l’Albufera i en el futur cal esperar que el seu paper en la gestió de l'espai siga encara més rellevant del que ho és avui. A través de projectes com el de Seducció Ambiental i actuacions concretes, s'ha volgut potenciar la participació d'associacions i organitzacions en la gestió de l'entorn protegit.

L'any passat, la I Fira d'Associacions i Entitats de l’Albufera (la foto correspon a la primera trobada per a la seua organització) va demostrar que les entitats que treballen en aquest entorn són capaces de desenvolupar iniciatives conjuntes. Quedava demostrat que el teixit associatiu ha aconseguit una maduresa que ho converteix en una peça clau per a la resolució de conflictes i la proposta de solucions.

Dins d'aquest procés i com a part culminant d'ell, el projecte Seducció Ambiental ha organitzat per al diumenge 25 de novembre la Trobada de Germanor d’Associacions i Entitats de l’Albufera de València, una trobada dirigida a dibuixar una estratègia conjunta per als pròxims anys.

Els objectius d'aquesta trobada són reforçar la cohesió entre els actors socials de L’Albufera; seguir assajant tècniques de diàleg per a compartir diferències i trobar solucions consensuades, i pensar en possibles eines d'informació i comunicació que servisquen per a mantenir un contacte interassociatiu i ajuden a la presa de decisions democràtiques.

La trobada pretén asseure també les bases per a una segona edició de la Fira de l’Albufera, que seria organitzada de forma autònoma pels col·lectius a la primavera de 2013.

Mosca negra

Sobre la mosca negra i el seu tractament al Xúquer

dissabte, 10 de novembre de 2012

Pel seu interès, ens fem ressò d'una nota del biòleg Juan Rueda, especialista en macroinvertebrats, en la qual, a propòsit d'alarmes infundades, nega rotundament que la mosca negra (Simulium erythrocephalum) tinga o puga tindre el seu hàbitat en àrees pantanoses o zones d'arrossar com l’Albufera. Rueda, a més, desaconsella l'ús d'inhibidors de creixement per a combatre-la, ja que aquests són tractaments que poden perjudicar altres espècies i no actuen contra els exemplars adults.

L'augment de la població d'aquest insecte ha provocat una alarma social a causa de les picades que produeix. Però, segons aquest entomòleg, “els arrossars no tenen res a vore amb el cicle de la mosca negra. Se circumscriu exclusivament a aigües corrents, normalment netes i oxigenades i amb certa càrrega de matèria orgànica de la qual s'alimenta. La seua larva es desenvolupa de forma habitual en la major part dels rius de la Comunitat Valenciana i en cap cas procedeix del Delta de l'Ebre.”

Per a Rueda, col·laborador de la Fundació Assut en diverses investigacions, la presència de la mosca negra és notable des de 2009 entre Carcaixent i la desembocadura del Xúquer a Cullera, i “està afavorida per l'augment de la vegetació aquàtica submergida”. Així ho ha determinat després d'una investigació finançada per l'Ajuntament de València.

Basant-se en conclusions pròpies i en estudis duts a terme en les comarques tarragonines del Baix Ebre i el Monsià, Rueda diu que el tractament més eficaç contra la proliferació de la mosca negra consisteix a “actuar sobre les larves en l'aigua del riu amb un bacteri, el Bacillus thuringiensis var israelensis. Aquest és un producte biològic que es mostra eficaç en un cent per cent dels casos, sempre que la seua aplicació siga la correcta.”

D'altra banda, explica que també ha de procedir-se “a la retirada de vegetació aquàtica submergida i, per tant, de gran quantitat d'ous, larves i pupes. Res d'utilitzar inhibidors de creixement ja que aquests no són específics i perjudiquen altres espècies, a més que el seu ús és inútil perquè no afecta a la fase adulta de la mosca negra.”

“A partir d'ara —diu—, s'imposa una estratègia global des de Carcaixent fins a la desembocadura del riu Xúquer, ja que el problema anirà en augment si no s'actua amb rigor.”

Esperant l'aigua

Anotacions cinematogràfiques sobre l’horta

diumenge, 21 de octubre de 2012

Abans que parlar, dir o explicar, el cinema de Miguel Ángel Bauxauli es limita a mostrar. La càmera de Baixauli atén el que li posen davant sense pretendre intervindre en el que està ocorrent. Així, sota aquest enfocament documental i des d'un punt de vista etnogràfic similar al que caracteritza la seua pel·lícula Temps d’aigua (2009), acaba d'emprendre ara un nou projecte cinematogràfic entorn de la cultura de l'aigua en la comarca valenciana de l'Horta Nord.

Aquest projecte està vinculat a la plataforma multimèdia sobre els paisatges culturals de la Séquia de Moncada que, sota la direcció de l'arqueòleg Ignasi Mangue i la col·laboració de la Universitat Politècnica de València, està desenvolupant la Fundació Assut.

La primera d'aquestes produccions audiovisuals, titulada Esperant l’aigua, se centrarà en l'arribada de l'aigua de reg a un dels termes municipals de l'Horta i en l'activitat humana que aquest fet genera. La intenció de la Fundació Assut i del propi Miguel Ángel Baixauli és crear una sèrie de curtmetratges que, com trossos de vida i de realitat, mostren el que ocorre dia a dia entorn d'un sistema tradicional de regadiu com és la Séquia de Moncada i, més àmpliament, l'horta de València.

Segona edició de 'L'Albufera de cine'

El somni d’un festival amfibi

dimarts, 4 de setembre de 2012

Per a seguir contribuint a la divulgació i la conservació del patrimoni natural i cultural de l’Albufera i donar a conèixer la realitat d'àmbits similars, la Fundació Assut i el Parc Natural de l’Albufera van organitzar el passat mes d'agost la segona edició de ‘L’Albufera de cine’. Si l'any passat es tractava de mostrar bona part de l'aportació del cinema a la reflexió sobre aquest aiguamoll valencià, el certamen va consistir aquesta vegada en una breu selecció de pel•lícules centrades en altres aiguamolls i espais agrícoles associats a ells; llocs que evidencien certs paral•lelismes amb l’Albufera.

Les projeccions van ser en el Palmar, en la Trilladora del Tocaio, una antiga construcció d'usos agrícoles relacionats amb el cultiu de l'arròs els propietaris de la qual, amb l'assessorament de la Fundació Assut, volen recuperar per a destinar-la a activitats de dinamització local i de conservació i promoció dels valors patrimonials de L’Albufera.

Més enllà del cinema

Aquest segon cicle de cinema d'aiguamolls ha volgut asseure les bases d'un incipient “festival amfibi”, un certamen de caràcter internacional dedicat a la promoció, la divulgació i la preservació dels valors naturals i culturals de les zones humides a través del cinema i el vídeo, la música, la fotografia i altres mitjans i disciplines. L'objectiu últim és generar consciència i sensibilització social sobre la importància que tenen els aiguamolls en el món.

Trobada per a la valorització dels paisatges de l'arròs

Una estratègia per als paisatges de l’arròs

dissabte, 23 de juny de 2012

Agricultors, hostelers i altres agents turístics, així com entitats públiques i privades del Delta de l’Ebre i l’Albufera, vam participar el passat 21 de juny en una interessant trobada al voltant de l'arròs i les seues potencialitats agroalimentàries i turístiques.

L'objectiu de la reunió, organitzada pel Consell Comarcal del Montsià (Tarragona) a través del projecte de desenvolupament local Montsià Actiu i el programa Seducció Ambiental de l'Ajuntament de València, era exposar les bases per a “la creació d'una xarxa de territoris arrossers vinculats a espais naturals protegits” i l'engegada d'una estratègia conjunta de conservació i valorització del paisatge de l'arrossar i de dinamització dels seus recursos agroalimentaris, patrimonials i turístics.

Més concretament, es tracta de crear grups de treball estables per al disseny d'aquestes estratègies de desenvolupament sostenible. En la reunió es va insistir en l'existència d'una demanda turística europea cada vegada més atenta a propostes social i ambientalment responsables.

Per a concloure la visita, l'organització va convidar la Fundació Assut a exposar alguns dels seus projectes relacionats amb aquesta valorització dels paisatges de l'arròs. Entre ells, el vinculat a l'acord de custòdia del territori de la partida de l’Estell.

La Fundació Assut participa en noves investigacions a l'arrossar

Arròs, canvi climàtic i comptabilitat ambiental

dijous, 14 de juny de 2012
La Fundació Assut està participant en nous projectes i camps d'investigació relacionats amb el cultiu de l'arròs en els quals, junt amb investigadors de diferents disciplines, intervenen també els propis llauradors. Entre els més recents, estan el programa LIFE+ AgriclimateChange i un estudi sobre “comptabilitat ambiental”.

El primer pretén combatre el canvi climàtic implicant en aquesta tasca les explotacions agrícoles europees. Coordinat a Espanya per la Fundació Global Nature, en ell estan implicades també organitzacions d'Alemanya, França i Itàlia. Aquest projecte consisteix a assajar una metodologia de càlcul de l'energia consumida i les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades en els diferents tipus d'activitat agrícola, inclòs el cultiu de l'arròs. Es tracta de seleccionar i promoure millores en les pràctiques agràries perquè l'agricultura reduïsca el seu consum energètic i col·labore d'aquesta forma en la lluita contra el canvi climàtic. AgriclimateChange contempla l'elaboració de plans d'acció adaptats a les particularitats de cada tipus de cultiu.

El valor tangible del paisatge

Comptabilitat ambiental: mesurament de la correlació entre sostenibilitat ambiental i rendibilitat financera és el títol de la tesi doctoral que està desenvolupant la investigadora Carla Antonini des del Departament de Comptabilitat de la Facultat d'Econòmiques i Ciències Empresarials de la Universitat de Barcelona. Atenent a la comptabilitat ambiental, la valoració d'actius biològics i el manteniment de capital natural, el propòsit d'aquest treball és efectuar una valoració comptable de les externalitats ambientals de la producció arrossera a fi d'analitzar com influeixen en la rendibilitat i la dependència financera de les explotacions agrícoles.

Visita al Delta de l'Ebre

Visita al Delta de l’Ebre: l’IRTA i Riet Vell

dimecres, 13 de juny de 2012

El passat 8 de juny, quasi una trentena d'agricultors, tècnics i estudiants vinculats a l'agricultura de l'arròs vam visitar el Delta de l’Ebre per a donar per conclòs el programa de les Jornades Tècniques ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’.

Ens va rebre Maria del Mar Català, investigadora de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), per a explicar-nos com treballen en l'Estació Experimental d'Amposta per a millorar el rendiment i la resistència de les varietats d'arròs. Maria del Mar va tractar assumptes com el desenvolupament de varietats resistents a la salinitat, la fertilització orgànica mitjançant subproductes ramaders i el control de malalties i plagues com ara el caragol poma.

La jornada de camp va continuar als arrossars de Riet Vell, companyia participada majoritàriament per SEO/BirdLife que promou la producció de cultius ecològics en àrees d'interès natural i ornitològic. Juan Carlos Cirera, director de l'empresa, ens va parlar d'aquesta experiència i de l'estreta relació que hi ha entre el conreu extensiu de l'arròs, el desenvolupament de les àrees rurals i la conservació dels aiguamolls i la seua biodiversitat.

Per acabar, Ignasi Ripoll, tècnic de SEO/BirdLife, ens va mostrar com l'arrossar té un excel·lent potencial pel que fa a les activitats d'ús públic: els itineraris interpretatius, l'observació d'aus, l'experiència del cultiu ecològic, les pràctiques tradicionals, el voluntariat…

Les Jornades Tècniques ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’ han sigut organitzades per la Fundació Assut i la Universitat Politècnica de València amb la col·laboració de SEO/BirdLife, el Parc Natural de l’Albufera, Loterías del Estado i National Geographic Channel.

El fanguejat, la millor opció per al restoll de l'arròs

Millor ‘fanguejar’ que cremar la palla

dijous, 12 de abril de 2012

Les conseqüències que té la descomposició de la palla de l'arròs en la qualitat de les aigües després de la collita i la consegüent inundació dels arrossars és un dels problemes que més preocupen a l'entorn del Parc Natural de l’Albufera. La crema, solució habitual en un altre temps, ja no es permet. Després d'un lustre de polèmica, d'ofegar-se i podrir-se cada tardor el restoll als tancats més profunds, d'afectar aquesta contaminació a l'aigua i la pesca en el llac, un estudi aporta nova llum al debat. La Fundació Assut i l’entomòleg Juan Rueda han analitzat en la partida de l’Estell les conseqüències que els diferents sistemes de tractament i eliminació de la palla de l'arròs tenen sobre la biodiversitat en L’Albufera.

El conreu de l'arròs està molt estretament lligat al paisatge i la diversitat biològica del seu entorn. A les jornades ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’, organitzades també per la Fundació Assut i celebrades fa uns dies en la Universitat Politècnica de València, Rueda va presentar els resultats d'aquesta investigació.

Els invertebrats i la qualitat de l'aigua

L'experiment va consistir a analitzar la relació que hi ha entre la gestió de l'arrossar a l'hivern i les seues condicions ecològiques com a lloc d'alimentació per a les aus aquàtiques. En concret, es va estudiar la resposta dels macroinvertebrats, principal font d'alimentació d'ànecs, garses, gavines i limícoles, davant les diferents fórmules de tractament del restoll.

Amb la col·laboració del Parc Natural de l’Albufera, es van analitzar les conseqüències de remoure en sec el terreny, cremar la palla, incorporar aquesta al sòl mitjançant la labor del fanguejat, i abandonar el restoll al camp. I, entre les quatre pràctiques testades, es va observar un augment de la riquesa dels invertebrats després del procés del fanguejat. Aquest consisteix a batre amb un tractor de rodes de ferro, gàbies, la superfície lleugerament inundada de les parcel·les per a airejar-la i incorporar al sòl la palla i les restes de la sega.

L’entomofauna aquàtica, la quantitat i varietat d'insectes i altres artròpodes són un immillorable indicador de la qualitat del medi. Segons Rueda, el fanguejat impedeix també l'habitual explosió de quironòmids a les èpoques de més calor, aqueixos molests núvols de mosquits que, en estat larvari, suposen a més una seriosa amenaça per a la collita d'arròs. Per contra, les rantelles o tarrantelles, com en són conegudes a l’Albufera, augmenten exponencialment després de les pràctiques de l'abandó o la crema del restoll.

Aquest estudi, finançat per Loterías del Estado i National Geographic Channel a través del premi ‘Becas Soñadores’, s'emmarca en el projecte de custòdia del territori signat per la Fundació Assut i la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas. Entre altres objectius, el projecte pretén valorar la incidència d'algunes pràctiques de gestió dels arrossars i proposar solucions o alternatives sostenibles.

Pàgina 5 de 7« Primera...34567
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org