Notícies

Trobada per a la valorització dels paisatges de l'arròs

Una estratègia per als paisatges de l’arròs

dissabte, 23 de juny de 2012

Agricultors, hostelers i altres agents turístics, així com entitats públiques i privades del Delta de l’Ebre i l’Albufera, vam participar el passat 21 de juny en una interessant trobada al voltant de l'arròs i les seues potencialitats agroalimentàries i turístiques.

L'objectiu de la reunió, organitzada pel Consell Comarcal del Montsià (Tarragona) a través del projecte de desenvolupament local Montsià Actiu i el programa Seducció Ambiental de l'Ajuntament de València, era exposar les bases per a “la creació d'una xarxa de territoris arrossers vinculats a espais naturals protegits” i l'engegada d'una estratègia conjunta de conservació i valorització del paisatge de l'arrossar i de dinamització dels seus recursos agroalimentaris, patrimonials i turístics.

Més concretament, es tracta de crear grups de treball estables per al disseny d'aquestes estratègies de desenvolupament sostenible. En la reunió es va insistir en l'existència d'una demanda turística europea cada vegada més atenta a propostes social i ambientalment responsables.

Per a concloure la visita, l'organització va convidar la Fundació Assut a exposar alguns dels seus projectes relacionats amb aquesta valorització dels paisatges de l'arròs. Entre ells, el vinculat a l'acord de custòdia del territori de la partida de l’Estell.

La Fundació Assut participa en noves investigacions a l'arrossar

Arròs, canvi climàtic i comptabilitat ambiental

dijous, 14 de juny de 2012
La Fundació Assut està participant en nous projectes i camps d'investigació relacionats amb el cultiu de l'arròs en els quals, junt amb investigadors de diferents disciplines, intervenen també els propis llauradors. Entre els més recents, estan el programa LIFE+ AgriclimateChange i un estudi sobre “comptabilitat ambiental”.

El primer pretén combatre el canvi climàtic implicant en aquesta tasca les explotacions agrícoles europees. Coordinat a Espanya per la Fundació Global Nature, en ell estan implicades també organitzacions d'Alemanya, França i Itàlia. Aquest projecte consisteix a assajar una metodologia de càlcul de l'energia consumida i les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades en els diferents tipus d'activitat agrícola, inclòs el cultiu de l'arròs. Es tracta de seleccionar i promoure millores en les pràctiques agràries perquè l'agricultura reduïsca el seu consum energètic i col·labore d'aquesta forma en la lluita contra el canvi climàtic. AgriclimateChange contempla l'elaboració de plans d'acció adaptats a les particularitats de cada tipus de cultiu.

El valor tangible del paisatge

Comptabilitat ambiental: mesurament de la correlació entre sostenibilitat ambiental i rendibilitat financera és el títol de la tesi doctoral que està desenvolupant la investigadora Carla Antonini des del Departament de Comptabilitat de la Facultat d'Econòmiques i Ciències Empresarials de la Universitat de Barcelona. Atenent a la comptabilitat ambiental, la valoració d'actius biològics i el manteniment de capital natural, el propòsit d'aquest treball és efectuar una valoració comptable de les externalitats ambientals de la producció arrossera a fi d'analitzar com influeixen en la rendibilitat i la dependència financera de les explotacions agrícoles.

Visita al Delta de l'Ebre

Visita al Delta de l’Ebre: l’IRTA i Riet Vell

dimecres, 13 de juny de 2012

El passat 8 de juny, quasi una trentena d'agricultors, tècnics i estudiants vinculats a l'agricultura de l'arròs vam visitar el Delta de l’Ebre per a donar per conclòs el programa de les Jornades Tècniques ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’.

Ens va rebre Maria del Mar Català, investigadora de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), per a explicar-nos com treballen en l'Estació Experimental d'Amposta per a millorar el rendiment i la resistència de les varietats d'arròs. Maria del Mar va tractar assumptes com el desenvolupament de varietats resistents a la salinitat, la fertilització orgànica mitjançant subproductes ramaders i el control de malalties i plagues com ara el caragol poma.

La jornada de camp va continuar als arrossars de Riet Vell, companyia participada majoritàriament per SEO/BirdLife que promou la producció de cultius ecològics en àrees d'interès natural i ornitològic. Juan Carlos Cirera, director de l'empresa, ens va parlar d'aquesta experiència i de l'estreta relació que hi ha entre el conreu extensiu de l'arròs, el desenvolupament de les àrees rurals i la conservació dels aiguamolls i la seua biodiversitat.

Per acabar, Ignasi Ripoll, tècnic de SEO/BirdLife, ens va mostrar com l'arrossar té un excel·lent potencial pel que fa a les activitats d'ús públic: els itineraris interpretatius, l'observació d'aus, l'experiència del cultiu ecològic, les pràctiques tradicionals, el voluntariat…

Les Jornades Tècniques ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’ han sigut organitzades per la Fundació Assut i la Universitat Politècnica de València amb la col·laboració de SEO/BirdLife, el Parc Natural de l’Albufera, Loterías del Estado i National Geographic Channel.

El fanguejat, la millor opció per al restoll de l'arròs

Millor ‘fanguejar’ que cremar la palla

dijous, 12 de abril de 2012

Les conseqüències que té la descomposició de la palla de l'arròs en la qualitat de les aigües després de la collita i la consegüent inundació dels arrossars és un dels problemes que més preocupen a l'entorn del Parc Natural de l’Albufera. La crema, solució habitual en un altre temps, ja no es permet. Després d'un lustre de polèmica, d'ofegar-se i podrir-se cada tardor el restoll als tancats més profunds, d'afectar aquesta contaminació a l'aigua i la pesca en el llac, un estudi aporta nova llum al debat. La Fundació Assut i l’entomòleg Juan Rueda han analitzat en la partida de l’Estell les conseqüències que els diferents sistemes de tractament i eliminació de la palla de l'arròs tenen sobre la biodiversitat en L’Albufera.

El conreu de l'arròs està molt estretament lligat al paisatge i la diversitat biològica del seu entorn. A les jornades ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’, organitzades també per la Fundació Assut i celebrades fa uns dies en la Universitat Politècnica de València, Rueda va presentar els resultats d'aquesta investigació.

Els invertebrats i la qualitat de l'aigua

L'experiment va consistir a analitzar la relació que hi ha entre la gestió de l'arrossar a l'hivern i les seues condicions ecològiques com a lloc d'alimentació per a les aus aquàtiques. En concret, es va estudiar la resposta dels macroinvertebrats, principal font d'alimentació d'ànecs, garses, gavines i limícoles, davant les diferents fórmules de tractament del restoll.

Amb la col·laboració del Parc Natural de l’Albufera, es van analitzar les conseqüències de remoure en sec el terreny, cremar la palla, incorporar aquesta al sòl mitjançant la labor del fanguejat, i abandonar el restoll al camp. I, entre les quatre pràctiques testades, es va observar un augment de la riquesa dels invertebrats després del procés del fanguejat. Aquest consisteix a batre amb un tractor de rodes de ferro, gàbies, la superfície lleugerament inundada de les parcel·les per a airejar-la i incorporar al sòl la palla i les restes de la sega.

L’entomofauna aquàtica, la quantitat i varietat d'insectes i altres artròpodes són un immillorable indicador de la qualitat del medi. Segons Rueda, el fanguejat impedeix també l'habitual explosió de quironòmids a les èpoques de més calor, aqueixos molests núvols de mosquits que, en estat larvari, suposen a més una seriosa amenaça per a la collita d'arròs. Per contra, les rantelles o tarrantelles, com en són conegudes a l’Albufera, augmenten exponencialment després de les pràctiques de l'abandó o la crema del restoll.

Aquest estudi, finançat per Loterías del Estado i National Geographic Channel a través del premi ‘Becas Soñadores’, s'emmarca en el projecte de custòdia del territori signat per la Fundació Assut i la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas. Entre altres objectius, el projecte pretén valorar la incidència d'algunes pràctiques de gestió dels arrossars i proposar solucions o alternatives sostenibles.

Se clausuran las jornadas sobre 'Arroz y conservación de humedales'

Arròs i conservació d’aiguamolls: tots a una

diumenge, 1 de abril de 2012

Divendres passat, 30 de març, van concloure les jornades tècniques sobre 'Arròs i conservació d'aiguamolls' celebrades en la ETS d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València. Els discursos dels ponents, les intervencions del públic i, en general, el debat suscitat per uns i altres assumptes -vore programa en la nostra secció de Projectes- van posar de manifest la confluència d'interessos entre agricultors, tècnics i conservacionistes.

Entre les conclusions, va prevaldre la de la necessitat del treball conjunt. Així ho exigeix l'objectiu d'aconseguir que l'activitat agrícola lligada als aiguamolls siga cada vegada més sostenible. En molts aiguamolls del mediterrani, el cultiu de l'arròs està íntimament lligat a la supervivència d'una cultura, un paisatge i una biodiversitat únics.

En les jornades, es va evidenciar el paper cardinal que arrossars com els de l'Albufera poden complir com a ecosistema aquàtic, com a espai de biodiversitat. Es va insistir en la conveniència de fomentar determinades pràctiques agronòmiques enfront d'altres de major impacte en assumptes com el control de plagues, el maneig de l'aigua o la gestió del restoll. I es va parlar d'un futur de l'arrossar lligat, com a única alternativa viable, a la seua condició d'espai multifuncional, ple de valors naturals i culturals que s'afegeixen als de la mera realitat agrícola.

En la foto, Vicent Sales (Fundació Assut), Mario Giménez (SEO/BirdLife) i Rosa Vercher (UPV) durant la cloenda de les jornades.

El lliri groc, el paisatge i els amics

El lliri groc, el paisatge, la biodiversitat i els amics

diumenge, 1 de abril de 2012

Les séquies i canals que discorren per l'arrossar són una garantia de biodiversitat, sobretot quan l'aigua que circula per ells és de qualitat i en les seues ribes i talusos creixen plantes com la bova, el senill, el borró o el lliri groc.

Per aquesta raó, estem duent a terme a la partida de l'Estell (PN de l’Albufera) un projecte de manteniment de lleres a fi de recuperar la vegetació i la biodiversitat pròpies d'aquests ambients. El projecte té també l'objectiu de frenar algunes pràctiques habituals en l'agricultura intensiva que en gens beneficien el medi i el paisatge; costums com ara la de mantindre les zones no conreades lliures de vegetació o la d'usar enderrocs i materials inerts per al manteniment de motes.

Amb la col·laboració de la Comunitat de Regants de l'Estell i la participació voluntària d'un grup d'amics de la Fundació Assut, estem treballant en l'adequació de sèquies i la vegetació de talusos. Dissabte passat, 31 de març, vam celebrar la primera jornada de plantació de lliri groc.

El lliri groc

La bona adaptabilitat d'aquesta espècie, que pot suportar cicles perllongats sense aigua en la llera, i el fet que no existisquen inconvenients en la seua col·locació, fa que el llaurador veja amb bons ulls la seua expansió en l'arrossar. És una espècie que prospera ràpidament, que sembla esmorteir els danys ocasionats per les galeries de carranc americà i que a més dóna abric a determinats insectes i aràcnids beneficiosos en el control de plagues com el poll.

La iniciativa forma part d'un projecte més ampli de sostenibilitat territorial, finançat per Loterías del Estado i National Geographic Channel i vinculat a l'acord de custòdia del territori que la Fundació Assut manté amb la Comunitat de Regants de l'Estell i Rojas, que contempla la millora de la qualitat ambiental i paisatgística d'aquest entorn.

Les plantes han sigut proporcionades per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient a través del Centre d'Investigació Piscícola del Palmar.

El llaurador, peça clau en la conservació de l'aiguamoll

El llaurador, peça clau en la conservació de l’aiguamoll

dijous, 15 de març de 2012

Entre el 28 i el 30 de març, la Universitat Politècnica de València acull les jornades ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’, una iniciativa de la Fundació Assut que tracta d'aportar informació, anàlisi i reflexió entorn de la relació entre el conreu de l'arròs, la tasca del llaurador i la conservació d'aiguamolls de la importància de l’Albufera de València o el Delta de l'Ebre.

La intervenció de l'home en la natura, la transformació del paisatge en benefici propi, no té per què ser un fenomen destructiu. La tradicional alteració dels aiguamolls per al conreu de l'arròs, per exemple, ha permès el desenvolupament en diverses zones del Mediterrani d'interessants ecosistemes agrícoles i, en molts casos, la pervivència del propi aiguamoll. Aquest és molt probablement el cas de L’Albufera de València.

No obstant açò, les pràctiques agrícoles requereixen una anàlisi i una reflexió contínues. Especialment, quan d'aquestes pràctiques no solament depèn la seua pròpia viabilitat, sinó també la sostenibilitat del paisatge, la conservació de la biodiversitat i fins i tot la protecció de la salut humana.

Per açò, la Fundació Assut, en col•laboració amb la Universitat Politècnica de València, SEO/BirdLife, el Parc Natural de l’Albufera i la Unió de Llauradors, ha organitzat per als propers 28 i 30 de març unes jornades que, sota el títol ‘Arròs i conservació d'aiguamolls’, pretenen reunir informació pràctica actualitzada que servisca als agricultors d'aquest sector per a aplicar als seus cultius solucions més viables econòmica i ambientalment.

Dirigides també a estudiants, tècnics i públic en general, en elles participaran investigadors i gestors del medi natural i agrícola, experts de diferents llocs d'Espanya i Europa que parlaran sobre les característiques de l'ecosistema aquàtic de l'arrossar, els seus usos i valors, i la necessitat de dur a terme en ell pràctiques agronòmiques sostenibles.

A la palestra, el maneig de l'aigua, el control de la vegetació, l'ús de fertilitzants i productes fitosanitaris o la gestió dels arrossars fóra del període de producció; assumptes alguns que, com el de la palla de l'arròs o el de la qualitat i quantitat de les aportacions hídriques, transcendeixen sovint la seua realitat específica i arriben a l'opinió general. Així doncs, jornades tècniques per a tots (o quasi tots) els públics.

Aquestes jornades, que se celebraran en el saló d'actes de la ETS d'Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la UPV, s'emmarquen dins del Projecte de Sostenibilitat Territorial de la Partida de L’Estell, iniciativa de la Fundació Assut finançada, a través del programa Becas Soñadores, per Loterías del Estado y National Geographic Channel.

Glick col·labora en el projecte multimèdia sobre la séquia de Montcada

Glick participa en el nostre projecte sobre el paisatge de l’horta

dilluns, 5 de març de 2012

L'hispanista nord-americà Thomas F. Glick, especialista en els regadius històrics valencians i gran defensor de l'horta, visita aquests dies la capital i alguns pobles de la comarca de l'Horta per a participar en un projecte multimèdia sobre la cultura de l'aigua i el paisatge de la Reial Séquia de Montcada.

Després de la seua visita en 2010, quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de València, torna ara per a col·laborar en una iniciativa que, segons ha dit el propi Glick, “té tot el meu suport, perquè pretén, servint-se de les noves tecnologies de la informació, divulgar els valors de l'horta i contribuir a frenar la seua degradació i la pèrdua de la seua identitat.”

El projecte, emprès per la Fundació Assut i finançat en la seua fase inicial pel Ministeri de Cultura i la Reial Séquia de Montcada, es convertirà a partir de juliol en la primera plataforma on-line centrada en el paisatge de l'horta de València. El seu coordinador, Ignasi Mangue, ho defineix com “un ambiciós espai de divulgació i trobada virtual que, a partir d'una estructura bàsica, anirà nodrint-se amb contínues aportacions, tant de la ciència com de la cultura popular, i on els usuaris, al mateix temps que s'acosten al territori, podran participar en la difusió i protecció dels seus valors mitjançant fotos, vídeos i comentaris.”

PATRÓ D’HONOR Segons Vicent Sales, president de la fundació, “la intervenció del professor Glick en aquest projecte és, alhora que una aportació fonamental, un merescut reconeixement a la seua trajectòria acadèmica i científica i a la seua tasca pionera en la investigació i divulgació històrica dels regadius tradicionals valencians”. Així, Glick serà nomenat patró d'honor de la fundació i rebrà també un homenatge per part de la Comunitat de Regants de la Reial Séquia de Moncada. Serà demà, 6 de març, a la una del migdia, en la Casa Comuna d'aquesta institució, a Montcada.

Thomas F. Glick és per als seus coneguts i amics locals un valencià de ple dret. Les seues periòdiques visites a aquestes terres, ja des de la dècada dels anys seixanta, es van materialitzar prompte en el ja clàssic llibre Irrigation and Society in Medieval Valencia (1970). Humanista, hispanista, historiador de la ciència i investigador de primera fila mundial, ha explorat també el darwinisme, la teoria de la relativitat d'Einstein i el psicoanàlisi. Però, per sobre de tot, Glick és una persona plenament compromesa amb la divulgació, la preservació i la protecció del patrimoni dels sistemes de regadiu tradicionals. Entre ells, l'Horta de València.

Rodrigo Olavarria, Francesc La Roca, Beatriz Mencía y Vicent Sales.

La gestió sostenible de l’aigua, a debat

dilluns, 20 de febrer de 2012

El Fòrum Alternatiu Mundial de l'Aigua se celebrarà a Marsella entre el 14 i el 17 de març i rebrà a milers de representants de moviments socials en resposta a la privatització dels recursos i serveis hídrics. És l'aigua un ben comú o està en mans de grans corporacions? Quina és la situació a Espanya? Quin rol econòmic, social, cultural i mediambiental juga l'aigua en l'horta?

La Càtedra Terra Ciutadana de la Universitat Politècnica de València va organitzar el passat 15 de febrer la taula redona ‘Aigua, gestió sostenible d'un ben comú’. Ho va fer en el marc del cicle ‘Alimentació i ciutadania’. En ella, celebrada en l'Escola d'Agrònoms de la UPV, van participar Rodrigo Olavarria, coordinador del Programa Aigua (Fondation France Libertés - Danielle Mitterrand); Francesc La Roca, professor d'Economia Aplicada de la Universitat de València, i Vicent Sales, president de la Fundació Assut.

La Càtedra Terra Ciutadana naix a iniciativa d'un grup de professors, institucions i professionals de diferents àmbits vinculats a la Universitat Politècnica de València. És el resultat d'un procés d'acumulació d'experiències de formació i sensibilització de la ciutadania sobre temes vinculats amb l'agricultura, l'alimentació i el desenvolupament rural tant a nivell europeu com a internacional.

El panel de experiencias sobre la custodia privada del territorio

Parlem de custòdia del territori a Almeria

dilluns, 20 de febrer de 2012

Dissabte passat, 18 de febrer, el Museu Arqueològic d'Almeria va acollir una interessant jornada sobre Custòdia Privada del Territori organitzada per CAMP Levante de Almería. En ella, es va parlar de la custòdia com a fórmula de conservació del patrimoni cultural i paisatgístic.

Carlos Javier Durá, de la càtedra UNESCO de Medi Ambient de la Universitat Juan Carlos I, va presentar la jornada amb una exposició sobre la història i la situació actual de la custòdia a Espanya. Antonio Ruiz Salgado, assessor del Foro de Custodia Estatal, la va tancar parlant sobre les claus per a la implantació de la custòdia com a alternativa de conservació del patrimoni cultural i paisatgístic.

Entremig, col·laboradors d'entitats com la Fundación Migres, la Asociación de Naturalistas del Sureste (ANSE) i la Fundació Assut van exposar casos pràctics i van debatre sobre unes experiències que, si bé de vegades resulten molt poc encoratjadores, són sempre productives i, sobretot, necessàries.

Pedro García Moreno va parlar de l'embossat projecte Atabaire emprès per ANSE a Cartagena per a la recuperació i posada en valor d'unes pedreres d'arenisca d'origen romà. Sergio Tirado ho va fer sobre la iniciativa de la Fundación Migres per a la rehabilitació i la gestió sostenible de la Salina de la Esperanza de la Badia de Cadis. I Bosco Dies, col·laborador de la Fundació Assut, va presentar la proposta de sostenibilitat territorial que aquesta entitat duu a terme en la partida arrossera de l'Estell, en el Parc Natural de l'Albufera de València.

Pàgina 6 de 8« Primera...45678
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org