Notícies

Unidos por la protección de la huerta

La RAM i la fundació s’uneixen per la protecció de l’horta

dijous, 2 de febrer de 2012

La Comunitat de Regants de la Reial Séquia de Montcada i la Fundació Assut han signat un conveni per a treballar conjuntament en la protecció dels valors històrics, culturals, naturals i paisatgístics associats a aquest antic sistema tradicional de regadiu, part fonamental d’una realitat amenaçada com és l'Horta de València. Els camins, séquies, alqueries, barraques i mosaics de cultius que estructuren l'Horta, les seculars formes de vida i els sistemes de gestió comunal de l'aigua que permeten el seu aprofitament des de l'època andalusina, configuren, com ha reconegut l'Agència Europea del Medi Ambient, una de les sis hortes mediterrànies històriques que perviuen a Europa i un referent mundial en els anomenats paisatges culturals.

La xarxa de reg associada a la Séquia de Montcada constitueix també un corredor natural de biodiversitat entre el riu Túria i les marjals i aiguamolls del litoral valencià.

En general, a través d'aquest acord, ambdues entitats pretenen contribuir a fer compatibles l'explotació del territori i la gestió de l'aigua amb la conservació dels seus elements naturals i patrimonials. La seua intenció és també establir una sèrie de mecanismes de gestió que puguen servir de model en territoris afins.

Un projecte multimèdia en marxa

La col·laboració es concretarà molt prompte en un primer treball relacionat de ple amb la protecció i divulgació dels valors d'aquest antic sistema de regadiu. La Fundació Assut, amb la col·laboració de la RAM i el Centre d’Estudis de l'Horta Nord, està ultimant l'edició d'una plataforma multimèdia que, a través de textos, fotografies, vídeos i mapes, oferirà informació sobre tota aquesta xarxa de reg. El projecte inclou també una pàgina web que permetrà l'actualització constant dels continguts i la interacció dels usuaris a través d'Internet.

El ‘fangueo’ del arrozal en otoño vital para las aves en migración.

El ‘fanguejat’ de l’arrossar a la tardor, vital per a les aus en migració

dijous, 20 de octubre de 2011

En la marjal de L’Albufera, el fanguejat de l'arrossar té efectes evidents sobre la biodiversitat. El més immediat conforma una estampa inoblidable, la del tractor removent la terra humida i seguit per centenars de gavines i garses que cerquen aliment al fang. També resulta manifest que, després del pas del tractor i la consegüent inundació, sempre que el nivell d'aigua no excedisca d'uns pocs centímetres, les aus limícoles troben ací igualment les condicions idònies per a recuperar forces en el seu viatge de retorn a les seues casernes d'hivern.

El fanguejat consisteix a batre amb un tractor de rodes de ferro, anomenades gàbies, la superfície de les parcel·les per a airejar-les i incorporar al sòl la palla que queda com a restoll de la collita després de la sega. Forma part de les mesures de tractament de la palla de l'arròs que està duent a terme la Fundació Assut per a valorar les seues conseqüències sobre les condicions de l'hàbitat. I els primers resultats salten a la vista. No més en dos camps de la partida de l’Estell, amb la comunitat de regants de la qual la fundació manté un acord de custòdia del territori, s'han instal·lat per uns dies prop de dues-centes aus limícoles de diferents espècies: corriol gros, territ comú, territ menut, xerlovita camagroga, fusell de mar, picarot, redonell… També es deixen vore gavines, garses i menudes aus passeriformes, com ara titetes i cuetes.

Els arrossars així remoguts i amb poca aigua, desproveïts de restes agrícoles, proporcionen un hàbitat en el qual moltes aus obtenen aliment. No obstant açò, la disponibilitat d'aquest tipus d'hàbitats en l’Albufera és escassa, ja que molt pocs agricultors duen a terme el fangueig per aquestes dates, abans de la inundació hivernal coneguda ací amb el nom de perellonà.

El grup de les aus limícoles, molt diversificat, inclou fins a vuit famílies diferents. Són aus que, en general, tenen llargs becs i potes, i estan adaptades als mitjans palustres, zones pantanoses i platges, on obtenen aliment. Migratòries en la seua majoria, realitzen llargs desplaçaments entre les seues localitats de cria, situades en alguns casos en l'àrtic, i les d'hivernada en el sud d'Europa i Àfrica.

La gestión de la paja del arroz y sus consecuencias sobre la biodiversidad

La gestió de la palla de l’arros i els seus efectes sobre la biodiversitat

dijous, 6 de octubre de 2011

Mentres la gestió dels residus agrícoles generats després de la recol·lecció de l'arròs continua provocant polèmica en l'Albufera, la Fundació Assut analitzarà durant els pròxims mesos la relació que hi ha entre la gestió de l'arrossar a l'hivern i les condicions ecològiques d'aquest ecosistema com a lloc d'alimentació de les aus aquàtiques.

Les conseqüències que té la descomposició de la palla en la qualitat de les aigües després de la inundació cada tardor dels arrossars és un dels problemes que més preocupa en l'entorn del Parc Natural de l'Albufera. Preocupa perquè la pèrdua de qualitat de l'aigua de l'arrossar té els seus efectes sobre el medi ambient i la biodiversitat en general i per descomptat, sobre la pesca, la terra o la caça. No cal oblidar que, com a hàbitat alternatiu als aiguamolls naturals, els arrossars juguen en el sud d'Europa un paper determinant en la supervivència de centenars d'espècies.

Per això, la Fundació Assut en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, el Parc Natural de l'Albufera i la consultoria ambiental Agulim, analitzarà durant els pròxims mesos els efectes que té el tractament del restoll de l'arròs i altres mètodes de maneig agronòmic en la proliferació de les llavors, plantes i invertebrats aquàtics que constituïxen la dieta d'ànecs, agrons, gavines i limícoles durant els mesos més freds de l'any. En concret, s'estudiaran les conseqüències de sistemes de gestió com l'empacat i la retirada de la palla, la crema, la incorporació d'esta al sòl per mitjà de la labor de fangueig, i el mer abandó del restoll en el camp.

La iniciativa, que compta amb el suport de Loteries de l'Estat i National Geographic Channel a través del premi Becas Soñadores, s'emmarca en el projecte de custòdia del territori firmat entre la Fundació Assut i la Comunitat de Regants de l'Estell i Rojas. Entre altres objectius, el projecte pretén valorar la incidència d'algunes pràctiques de gestió dels arrossars i proposar solucions o alternatives sostenibles.

Primeros trabajos para determinar la ecología de los Macroinvertebrados acuáticos en los arrozales de l’Estell.

Estudi dels invertebrats aquàtics als arrossars de l’Estell

divendres, 9 de setembre de 2011

La Fundació Assut comptarà amb el suport i els mitjans de l'equip dirigit per Juan Rueda, especialista en macroinvertebrats aquàtics continentals (consultoría ambiental AGULIM) i professor associat al Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, per a dur a terme una primera aproximació a l'ecologia dels macroinvertebrats en la partida de l'Estell. Aquest treball, que es completarà amb altres línies d'actuació al llarg dels pròxims mesos, va dirigit a valorar l'estructura ecològica dels macroinvertebrats aquàtics presents durant el cicle del cultiu de l'arròs i comparar-la amb altres zones arrosseres, tant del propi Parc Natural de l'Albufera, com amb zones de cultiu de la marjal de Pego-Oliva, que s'utilitzen com a control.

Els macroinvetebrados aquàtics són uns excel·lents bioindicadores de la qualitat del medi natural. Depenent de les espècies i grups presents en un arrossar, un es pot fer una idea de quina és la qualitat ambiental d'un ecosistema. En bona part dels aiguamolls del Mediterrani, els arrossars constituïxen, en l'actualitat, un hàbitat alternatiu als aiguamolls naturals on una gran quantitat d'aus aquàtiques obtenen la major part del seu aliment, d'ací que les mesures i pràctiques de gestió aplicades en els arrossars tinguen una especial importancia.

El seguiment que es du a terme contempla el mostreig dels invertebrats presents en dos ambients diferenciats; els que residixen dins del substrat (bentos) i les arrels de l'arròs i els invertebrats existents en la columna d'aigua i es refugien en les mates d'arròs. A més, es realitza una anàlisi fisicoquímic in situ (pH, tª de l'aigua, contingut d'oxigen en l'aigua, conductivitat, salinitat, alcalinitat i cloruros) amb el propòsit de valorar la qualitat de les aigües.

Un dels objectius del treball és l'obtindre un inventari faunístic i definir una sèrie d'índexs com el de diversitat de Shannon (H'), a partir de la quantitat de taxones existent junt amb un equilibri de la quantitat d'individus de cada espècie, i l'índex del mode de nutrició (IMN), que es basa en l'aliment disponible en un medi aquàtic en relació amb cada especialització a l'hora d'obtindre aquest aliment "(predadors, omnívors, herbívors, detritívoros, xupladors herbívors, xupladors predadors, ramoneadores, raspadors, filtrants i limnívoros). Per un altre costat també es pretén obtindre valors relacionats amb la riquesa faunística o el número de taxones existents en estos arrossars, amb l'objecte d'aproximar-nos a una millor gestió del medi aquàtic lligat al cultiu de l'arròs. Estes accions formen part del projecte de sostenibilitat territorial de la partida de l'Estell, iniciativa presentada per la Fundació i que va obtindre el segon premi en les Becas Soñaores 2011.

L'Albufera de cine: Proyección de la película "Cañas y barro"

Èxit de públic a ‘L’Albufera de cine’

dilluns, 25 de juliol de 2011

El cicle "L’Albufera de cine", organitzat per la Fundació Assut amb la col·laboració del Parc Natural de l’Albufera, va reunir a quasi sis-cents espectadors en tres nits de projeccions a l'aire lliure. En la seua majoria, el públic va estar compost per veïns del Palmar i d'altres pedanies properes com el Saler i el Perelló.

La nit dedicada a "L’Albufera segons Cifesa", en la qual es van projectar el documental El arroz (1943) i la pel·lícula Cañas y barro (1954), va congregar a 233 espectadors. Entre ells, es trobaven alguns veïns del Palmar que van ser testimonis i fins i tot van participar com a figurants en el rodatge d'esta última, dirigida per Juan d'Orduña.

La vetllada centrada en "La mirada documental", en la qual destacava el documental Biotopo, dirigit per Carles Mira en 1973, va reunir a 212 persones. I, finalment, en una nit que amenaçava pluja, 132 espectadors van acudir a vore el curtmetratge Un cuento chino, d'Antonio Llorens, i el llarg Temps d’aigua, de Miguel Ángel Baixauli.

La Fundació Assut i la Politècnica de València, unides per la conservació

diumenge, 10 de juliol de 2011

Juan Juliá, rector de la Universitat Politècnica de València, i Vicent Sales, president de la Fundació Assut acaben de signar un conveni de col·laboració que té per objecte facilitar l'intercanvi de coneixements i el desenvolupament conjunt de programes d'investigació i formació.

L'acord, que té una vigència de dos anys i és renovable, uneix a ambdues institucions en l'àmbit de la conservació, la investigació i la promoció del patrimoni natural i cultural del territori.

Control de Plagas en l'Estell

Comença el seguiment de plagues i fauna auxiliar en l’arrossar

divendres, 24 de juny de 2011

La Fundació Assut i la Universitat Politècnica de València han iniciat hui, a la partida de l'Estell (Parc Natural de l'Albufera), les labors de seguiment de la incidència a l'arrossar de les principals plagues i malalties. Entre elles, el cucat, la pyricularia de l'arròs i el pugó. La iniciativa té com a objecte valorar els efectes dels tractaments tradicionals d'eliminació de plagues i, al mateix temps, analitzar la capacitat d'algunes espècies auxiliars existents en aquest entorn per a permetre un control biològic de les mateixes.

Rosa Vercher, investigadora de l'Institut Agroforestal Mediterrani de la UPV, dirigix una labor que contempla, a més, el seguiment d'altres invertebrats, com a libèl·lules (odonatos) i papallones (lepidòpters), a fi de determinar com afecten a aquestes poblacions els mètodes i tractaments agronòmics emprats. Aquestes labors formen part del projecte de sostenibilitat territorial de la partida de l'Estell, iniciativa presentada per la fundació assut i les estudiants María Gaja i Maria Arduña i premiada amb el segon premi en les Becas Soñadores 2011.

En general, els estudis ara iniciats estan encaminats a reduir els possibles impactes que l'activitat agrícola pot arribar a tindre en el medi natural, en la qualitat de les aigües, en el sòl i en l'aire, així com sobre la salut humana i la biodiversitat. Es tracta de garantir que els agricultors arrossers continuen oferint un producte de qualitat i, al mateix temps, que afavorisca una millora de l'entorn i dels recursos naturals i culturals.

Dia del Medio Ambiente

Dia Mundial del Medi Ambient a l’Estell

diumenge, 5 de juny de 2011

La Fundació Assut ha celebrat hui a la Partida de l'Estell (Parc Natural de l'Albufera) el Dia Mundial de Medi Ambient. Els participants, entre els que es trobaven patrons, assessors i amics de la fundació, han recorregut amb barca el perímetre d'este enclavament arrosser en una jornada lúdica i divulgativa centrada en la importància que té la sostenibilitat dels usos agrícoles tradicionals per a la conservació del medi ambient i la biodiversitat.

L'activitat ha servit també per a presentar amics i col·laboradors el projecte de sostenibilitat territorial vinculat a l'acord de custòdia subscrit per la Fundació Assut i la comunitat de regants de l'Estell i Rojas, acord que té com a objecte preservar i millorar l'estat de conservació dels valors naturals, culturals i paisatgístics d'aquest valuós espai. A la celebració s'han sumat els representants d'Aktúa: Inspirando a gente a cambiar su mundo, una associació sense ànim de lucre que pretén, a través de l'educació ambiental, cridar a l'acció per un món més just i sostenible.

El Dia Mundial del Medi Ambient se celebra cada 5 de juny des de 1973. A través d'aquesta iniciativa, l'Assemblea General de nacions Unides pretén sensibilitzar a l'opinió pública mundial sobre la necessitat prendre part activa en el desenvolupament sostenible.

Nuestro proyecto de custodia del territorio en L’Albufera, premiado con la Beca Soñadores

Premi ‘Becas Soñadores’ per al nostre projecte de custòdia del territori en l’Albufera

divendres, 6 de maig de 2011

El projecte de Sostenibilitat Territorial de la partida de l'Estell, vinculat a l'acord de custòdia del territori firmat per la Fundació Assut i la Comunitat de Regants de l'Estell i Rojas, una zona del Parc Natural de l'Albufera dedicada al conreu de l'arròs, ha obtingut el segon premi en la convocatòria de les Becas Soñadores 2010-2011.

La proposta de Maria Gaja i Maria Arduña, alumnes de la Universitat Politècnica de València, ha sigut triada entre 146 projectes presentats per estudiants i universitats de tota Espanya. La beca té una dotació de 75.000 euros i permetrà dur a terme diferents mesures de millora i conservació dels valors i recursos naturals, culturals i paisatgístics d'este espai.

Les iniciatives estan relacionades amb la integració i adequació de les pràctiques agrícoles, la recuperació del patrimoni, la gestió racional de la caça, la millora de l'hàbitat i la promoció d'activitats i usos.

Becas Soñadores Les Becas Soñadores busquen reconéixer i recolzar la capacitat per a generar propostes innovadores dels jóvens universitaris que aposten per la conservació dels espais naturals i ecosistemes, pel foment de la sostenibilitat, el desenrotllament social i el benestar humà. La iniciativa, promoguda per Loterías del Estado i National Geographic Channel, té una dotació de 225.000 euros, una de les més altes concedides fins ara en l'àmbit universitari, i està destinada al finançament dels tres projectes guanyadors. A més, l'organització compta amb el suport de la Fundación Universitaria Fernando González Bernáldez i d'Europarc-España.

Programa: Aliados de la Noche (fotografía: Joan Roca)

La Fundació Assut col·labora amb el programa ‘Aliados en la noche’

divendres, 29 de abril de 2011

La Fundació Assut, en col·laboració amb el grup Roncadell, la Sociedad Española para la Conservación y el Estudio de los Murciélagos y Aktúa, convoquen una jornada de voluntariat i participació per al pròxim dia 27 d'agost en suport al programa Aliados en la noche. La jornada va dirigida a donar a conéixer i millorar la conservació de les comunitats de rates penades en els nostres aiguamolls. En particular, en la partida de l'Estell (Parc Natural de l'Albufera), un entorn en què la Fundació Assut manté un Acord de Custòdia del Territori amb la seua Comunitat de Regants.

La iniciativa consisteix en construir i col·locar refugis artificials que servisquen d'abric a diferents espècies de quiròpters propis d'aiguamolls. En particular, de la rata penada de Cabrera, una de les espècies més representatives d'aquest espai. En la mateixa jornada es donaran a conéixer els aspectes més importants d'aquestes espècies i es durà a terme una activitat de localització i identificació. Les rates penades, a pesar de la seua escassa acceptació social, compleixen un paper molt important en el control de determinades plagues que poden afectar l'agricultura i el ser humà, per la qual cosa la seua recuperació aporta importants beneficis a la societat.

La jornada s'organitza dins de les activitats del Projecte de sostenibilitat d'un aiguamoll costaner Mediterrani, una iniciativa que va obtindre el segon premi de la convocatòria Becas Soñadores 2011 organitzada per Loterías del Estado i National Geographic Channel.

Pàgina 7 de 8« Primera...45678
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org