Notícies


Taula redona: L'Estat de l'Horta i l'agricultura valenciana.

Altres Notícies

“Només el compromís polític amb l’agricultor pot salvar l’Horta”

diumenge, 15 de juny de 2014

El passat 12 de juny es va celebrar al Botànic de València l'última de les sessions del cicle de xarrades i taules redones titulat ‘El valor de les llavors’. Corresponia parlar de l'estat de l'Horta i l'agricultura valencianes. A la taula proposada per Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, que va exercir també de moderador, es van asseure Sergi Escribano, coordinador de la Càtedra Terra Ciutadana de la UPV; Vicent Sales, agricultor, agrònom i president de la Fundació Assut, i Jordi Sebastià, professor de periodisme, exalcalde de Burjassot i eurodiputat electe pel grup Primavera Europea.

Romero va recordar que l'Horta de València, que al començament dels anys seixanta ocupava vint mil hectàrees, apenes conserva hui en estat acceptable la quarta part del seu antic territori, i s'ha convertit en un paisatge cultural en vies de tematització. Per a evitar aquest desarrelament i frenar la seua degradació, els participants a la taula redona van coincidir en molts punts. Tots van plantejar-hi les seues propostes, pràctiques, efectives, possibles… Tots van estar d'acord en què ha acabat el temps dels diagnòstics i arribat el moment de passar a l'acció, acció urgent que depèn de la voluntat política a diferent escala i que passa per atendre efectivament el agent principal i garant de l'horta, l'agricultor, una espècie en perill d'extinció.

Joan Romero: “Si no ens concentrem en la peça fonamental, que són els agricultors, no encertarem”

Joan Romero ho va expressar així: “Ha arribat l'època de passar de les paraules als fets, al terreny de les polítiques públiques”. I, segons ell, aquestes polítiques han d'actuar en dos nivells: “En primer lloc, és urgent establir regulacions de protecció especial a escala metropolitana, un marc legal que permeta impulsar plans que conferisquen coherència al territori, amb mecanismes incentivadors i fiscals, amb plans de rehabilitació del patrimoni rural, de la xarxa de camins, del sistema hidràulic…”

“En segon lloc, l'agricultura ha d'incorporar-se com a activitat econòmica dinàmica i com a forma de vida”. Més enllà d'insistir en la importància i el reconeixement dels seus valors com a paisatge cultural, per a Romero, la salvació de l'Horta i l'agricultura valencianes passa necessàriament per centrar el focus en els seus protagonistes: “Si volem que subsistisca allò essencial —va dir—, haurà de ser sobre un nou paradigma en el qual els agricultors siguen peça fonamental.”

El catedràtic reconeix alguns factors que juguen a favor de l'agricultura periurbana: “Un és que, als països de vella cultura agrària, al Mediterrani, l'agricultura segueix sent un aspecte important d'identitats locals i regionals. Un altre és l'augment de la consciència del cost ambiental de la distància —amb la qual cosa, qualitat de producte, identitat, proximitat, mercat local, consum saludable i producció sostenible haurien de formar part d'aquest nou paradigma—. I el tercer factor positiu perquè els actors concernits es decidisquen a situar l'Horta en l'agenda política és que —ací cita a José Pío Beltrán—, en molt poques dècades, també a l'Horta de València, l'agricultura serà essencial com a reserva estratègica d'aliments.”

Vicent Sales: “Les opcions passen per la professionalització d'una nova classe d'agricultors empresaris”

Agricultor de Massamagrell, enginyer tècnic agrícola i president de la Fundació Assut, Vicent Sales va reflexionar en el seu discurs sobre una sèrie de fets que ell mateix ha anat constatant arran de terra, al camp, amb la gent de l'horta. Va parlar del desinterès pels cultius als anys de la febre de la rajola, de l'abandó de la terra, de les insòlites converses en els esmorzars sobre els PAI i les quotes d'urbanització, mai sentides abans entre agricultors, de la contradicció que representa tindre una horta sense hortolans…

Es va remuntar arrere en el temps per explicar la pèrdua d'intensificació de l'activitat agrícola, per a contar com el taronger —ara en crisi irrecuperable— va anar substituint a poc a poc els fruiters que requerien major dedicació i fins i tot els productes hortícoles tradicionals. I va analitzar el recent procés de pèrdua de l'horta a mans de la urbanització espoliadora, un procés que no va trobar-hi resistència perquè aleshores ja no quedaven apenes hortolans gelosos de la seua condició, perquè l'agricultura ja no era rendible i vendre la terra requalificada sí ho era.

Però, ara, Vicent Sales troba senyals de recuperació: “Afortunadament, hem tornat als últims dos anys a parlar de l'horta en els esmorzars. Així i tot, difícilment podem recuperar-la si no existeixen les persones que puguen fer ús d'ella, i en tot cas amb certa professionalització.” Per açò, diu que és fonamental actuar en la formació professional i universitària: “Cal recuperar les escoles de capacitació agrària, que han desaparegut quasi per complet, i adequar les d'enginyeria agronòmica a fi de generar una nova classe empresarial, gent que isca disposada i preparada, no ja per a vendre insecticides o fer publicitat del reg localitzat, sinó per ser empresaris agrícoles, directius d'explotacions agràries rendibles, capaces de reunir parcel·les —tan xicotetes ara que són inviables— i dedicar-les als productes que s'hi requerisca a cada moment, sempre diferenciats i competitius.”

Sergi Escribano: “Sense agricultors no hi ha horta. I, sense mercat, no hi ha agricultors”

Tampoc creu Sergi Escribano, coordinador de la Càtedra Terra Ciutadana de la Universitat Politècnica de València, que la formació professional i universitària atenga els problemes locals com cal. Parla d'algunes pèrdues: la de cultius i varietats —8.000 hectàrees en l'últim any a la Comunitat Valenciana—, la d'una biodiversitat agrícola que és clau per a la nostra seguretat alimentària, la del coneixement tradicional dels llauradors, la dels vincles de les persones amb el seu territori. Redunda en el paper que té l'horta com a recurs estratègic, i es refereix també a les noves funcions de l'horta com reservori d'aliments, com a sumider de carboni… Aprofitant que està a la taula Jordi Sebastià, eurodiputat que recalarà probablement en la Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la Unió Europea, incideix en assumptes relacionats amb les polítiques agràries i alimentàries. Diu que la política agrària comuna ha vingut a satisfer els interessos del model d'agricultura continental —carn, cereals— i a desatendre l'agricultura mediterrània. I opina que cal relocalitzar-la, conciliar eixa política agroalimentària amb l'acte quotidià i necessari de menjar. Ho explica: “Hui, els valencians estem consumint productes que vénen d'una distància mitjana de cinc mil quilòmetres. L'horta s'abandona, no és rendible i, no obstant açò, els supermercats i els grans centres de distribució se segueixen veient replets d'aliments frescos que vénen de llocs llunyans. Les polítiques han d'acabar amb eixa contradicció, eixa tendència a proveir-nos al mínim cost de mercat però al major cost social i ambiental.”

Per a Escribano, relocalitzar les polítiques és una exigència que permetria que la restauració col·lectiva de les universitats, els col•legis públics, els centres hospitalaris i les presons es poguera proveir de productes locals. “Relocalitzar les polítiques permetria per tant donar nou impuls a l'horta”, diu.

Assenyala altres iniciatives que ja estan en marxa, com ara la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià, que promou un model diferent d'agricultura i d'alimentació, noves formes de consum basades en canals curts de comercialització, en el contacte directe entre consumidors i productors. “En aquest model de producció orgànica i ecològica hi ha una proposta realista que cal seguir duent endavant per a poder fer de l'agricultura un motor de desenvolupament, de recuperació de l'horta, per a evitar altres enfocaments que facen d'aquesta un parc temàtic.” I sentència: “Sense agricultors no hi ha horta, i sense mercat no hi ha agricultors. A partir d'ací crec que és en el consum on hauríem d'incidir, però per açò fan falta polítiques públiques que no obstaculitzen i que afavorisquen aquests models.”

Jordi Sebastià: “L'agricultura ha de tornar a ser productiva i reconeguda”

Triat eurodiputat en les passades eleccions per la coalició Primavera Europea, decidit a barallar-se per l'agricultura i l'horta valencianes des del seu probable escó en la Comissió d'Agricultura, Jordi Sebastià va efectuar un recorregut sentimental a través de la seua trajectòria personal i professional, vinculada a l'Horta d'una forma més o menys tangencial, més o menys íntima. Va citar a Joan Francesc Mira per a reflexionar sobre el singular vessant artístic de l'agricultor valencià, incapaç de fer un “cavalló” que no estiga recte al mil·límetre. I va al·ludir a les “terribles contradiccions” que han planejat i planegen sobre el món agrícola. De quan va ser reporter en El Temps, fa anys, recorda encara amb ràbia un treball de recerca periodística al qual va denunciar la connivència entre algunes comunitats de regants i els ajuntaments urbanitzadors; especialment, entre les séquies de la Vega de València i l'ajuntament d'aquesta ciutat.

De la seua relació directa amb els llauradors, va reconèixer algun tòpic que, no obstant açò, té un pòsit de certesa: “El seu individualisme, la tendència a mirar-se el melic, la dificultat per a organitzar-se, la facilitat amb que s'utilitza a aquest tres per cent de la població i dos per cent del PIB, irrellevant per a l'economia però tan important sociològicament.” I, de nou, la contradicció: “El valencià té un llaurador dins, és capaç de reconèixer els valors de l'horta i, al mateix temps, d'engegar polítiques de destrucció com la del pla general de València, que va permetre a la ciutat expandir-se per l'Horta.”

I de la seua experiència com a alcalde de Burjassot, va reflexionar sobre “l'èxit” dels horts socials, una iniciativa que contribueix a recuperar zones d'horta abandonades i, a més, a cohesionar socialment el poble i a donar-li identitat. I, a manera de conclusió, Jordi Sebastià va dir ser optimista, perquè creu que “el moment de crisi ve aparellat a una tornada de l'agricultura, a considerar-se aquesta com una eixida.” Aposta per la professionalització, per “incentivar que l'agricultura torne a ser productiva i reconeguda, que l'agricultor recupere el prestigi social que va tindre sempre, el prestigi perdut arran de la revolució industrial.”

Projectes relacionats

L’estat de l’horta de Massamagrell

En 2013, l’Ajuntament de Massamagrell ens va encarregar aquest treball d’anàlisi, diagnòstic i categorització de les terres de cultiu del terme municipal. L’estudi respon a cert procés de pèrdua i abandó de parcel·les d’horta, i posa en mans de tècnics i autoritats un instrument útil per a la presa de decisions.

Llegir mès…

Dones africanes a l’Horta

L’objectiu d’aquest projecte és ajudar a l’Associació de Dones Africanes de Paterna en l’enfortiment de les seues capacitats a través de l’activitat agrícola, promoure la relació amb el seu entorn, i provocar la seua inclusió mitjançant processos de comunicació i transmissió intercultural.

Llegir mès…

Millora del regadiu històric a l’horta de Godella

A la fi de 2014, l’Ajuntament de Godella va adjudicar a la Fundació Assut la redacció d’un projecte tècnic que contemplara l’execució dels treballs necessaris per a la recuperació i millora de les infraestructures de reg associades a l’entorn de l’horta de Godella.

Llegir mès…
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org