El próximo jueves, 7 de marzo, la Fundació Assut presenta un proyecto web 2.0 en torno a los paisajes culturales del agua en la Acequia de Moncada, uno de los ejemplos más representativos de ese sistema tradicional de regadío que es la huerta de Valencia.
‘Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada’ es una iniciativa pionera en el ámbito de la divulgación del paisaje en la Comunidad Valenciana, un portal de Internet que pretende contribuir a la mejora del conocimiento y la conservación del patrimonio de L’Horta y la ancestral cultura del agua.
La intención es hacerlo de una manera dinámica, abierta y participativa. Se trata de implicar en ello a los usuarios, que podrán publicar información y aportar documentación a través de la web y de las redes sociales. De este modo, con contribuciones propias y ajenas, esta plataforma irá incorporando día a día nuevos contenidos textuales, gráficos, audiovisuales y multimedia.
La fase inicial del proyecto ha consistido en ofrecer una visión multidisciplinar del territorio a través de las miradas de académicos y profesionales como Thomas F. Glick, Vicent Sales, José María García Álvarez-Coque, Enric Guinot, Joan Olmos, Carles Sanchis Ibor, Mar Violeta Ortega, Josep Burriel, Antoni Garcia Osuna, Víctor Algarra y Beatriz Giobellina. En esta etapa, destaca también la aportación de los regantes de la Real Acequia de Moncada a través de su presidente y acequiero mayor, Francisco Romeu.
En palabras del coordinador de esta plataforma, el arqueólogo Ignasi Mangue, estamos ante “una propuesta divulgativa en la que, además de aplicar nuestra experiencia y una perspectiva académica, hemos querido seguir el hilo de otras iniciativas europeas y americanas que contemplan la protección del paisaje desde una perspectiva eco-cultural, reconociendo a las personas como el elemento central del paisaje.”
Pervivencia amenazada
La huerta de Valencia es uno de los paisajes culturales más singulares y valiosos de Europa. Pero, tras su apariencia idílica y de inmutable tipismo, se esconde una realidad cambiante, amenazada y muy compleja. En la página web, a través de un artículo editorial, se insiste en recordar que, “frente a ese cliché folclórico de la cultura del agua y de la huerta, ha tenido lugar en realidad una grave destrucción de su territorio y de sus valores patrimoniales y medioambientales”.
Vicent Sales, presidente de la Fundació Assut, abunda en esta idea y opina que “la salvación de la huerta radica en la recuperación del protagonismo de los labradores y regantes, en la sostenibilidad y el equilibrio medioambiental que éstos han practicado durante siglos”. Para este agricultor, agrónomo y geógrafo, “la solución pasa, tal vez favorecida por la crisis que vivimos, por superar los modelos de producción y consumo centrados en el corto plazo y el ‘largo’ beneficio, y por restablecer en la medida de lo posible la cultura tradicional del agua”.
Presentación en Valencia
La presentación tendrá lugar el próximo jueves, 7 de marzo, a las 18 horas, en el Salón de Actos de la Escuela Técnica Superior de Ingeniería Informática de la Universitat Politècnica de València (UPV), y en el acto intervendrán Joan Romero, catedrático de Geografía de la Universitat de València; Ignasi Mangue, coordinador del proyecto, y José María García Álvarez-Coque, catedrático de Economía Aplicada y profesor de Economía y Política Agrarias de la UPV.
Al acabar, se proyectará en primicia el cortometraje Esperant l’aigua (2013), un trabajo documental del realizador Miguel Ángel Baixauli, colaborador de la Fundació Assut y responsable de algunos de los audiovisuales que irán incorporándose paulatinamente a esta plataforma multimedia.
La iniciativa cuenta con la colaboración de la Secretaría de Estado de Cultura del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, y de la Real Acequia de Moncada.
En la foto, de izquierda a derecha, Guillermo Palau, Ignasi Mangue, Vicent Sales y Thomas F. Glick, en la torre del Palacio de los Boïl, en Godella.
Dijous que ve, 7 de març, la Fundació Assut presenta un projecte web 2.0 sobre els paisatges culturals de l’aigua a la Séquia de Montcada, un dels exemples més representatius del sistema tradicional de regadiu que és l’horta de València.
‘Paisatges culturals a la Reial Séquia de Montcada’ és una iniciativa pionera en l’àmbit de la divulgació del paisatge a la Comunitat Valenciana, un portal d’Internet que pretén contribuir a la millora del coneixement i la conservació del patrimoni de l’Horta i l’ancestral cultura de l’aigua.
La intenció és fer-ho d’una manera dinàmica, oberta i participativa, implicant els usuaris, que podran publicar informació i aportar documentació a través de la web i les xarxes socials. D’aquesta manera, amb contribucions pròpies i alienes, aquesta plataforma anirà incorporant dia a dia nous continguts textuals, gràfics, audiovisuals i multimèdia.
La fase inicial del projecte ha consistit a oferir una visió multidisciplinària del territori a través de les mirades d’acadèmics i professionals com ara Thomas F. Glick, Vicent Sales, José María García Álvarez-Coque, Enric Guinot, Joan Olmos, Carles Sanchis Ibor, Mar Violeta Ortega, Josep Burriel, Antoni Garcia Osuna, Víctor Algarra i Beatriz Giobellina. En aquesta etapa, destaca també l’aportació dels regants de la Reial Séquia de Montcada a través del seu president i sequier major, Francisco Romeu.
En paraules del coordinador del treball, l’arqueòleg Ignasi Mangue, estem davant “una proposta divulgativa a la qual, a més d’aplicar la nostra experiència i una perspectiva acadèmica, hem volgut seguir el fil d’altres iniciatives europees i americanes que contemplen la protecció del paisatge des d’una perspectiva eco-cultural, reconeixent les persones com l’element central del paisatge.”
Pervivència amenaçada
L’horta de València és un dels paisatges culturals més singulars i valuosos d’Europa. Però, darrere de la seua aparença idíl·lica i d’immutable tipisme, s’amaga una realitat canviant, amenaçada i molt complexa. A la pàgina web, a través d’un article editorial, s’insisteix a recordar que, “enfront d’aquest clixé folklòric de la cultura de l’aigua i de l’horta, ha tingut lloc en realitat una greu destrucció del seu territori i dels seus valors patrimonials i mediambientals”.
Vicent Sales, president de la Fundació Assut, abunda en aquesta idea i opina que “la salvació de l’horta radica en la recuperació del protagonisme dels agricultors i regants, en la sostenibilitat i l’equilibri mediambiental que aquests han practicat durant segles”. Per aquest agricultor, agrònom i geògraf, “la solució passa, tal vegada afavorida per la crisi que vivim, per superar els models de producció i consum centrats en el curt termini i el ‘llarg’ benefici, i per restablir en certa mida la cultura tradicional de l’aigua”.
Presentació a València
La presentació d’aquest projecte tindrà lloc dijous que ve, 7 de març, a les 18 hores, en el Saló d’Actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València (UPV), i en l’acte intervindran Joan Romero, catedràtic de Geografia de la Universitat de València; Ignasi Mangue, coordinador del treball, i José María García Álvarez-Coque, catedràtic d’Economia Aplicada i professor d’Economia i Política Agràries de la UPV.
En acabar, es projectarà en primícia el curtmetratge Esperant l’aigua (2013), un documental del realitzador Miguel Ángel Baixauli, col·laborador de la Fundació Assut i responsable d’alguns dels audiovisuals que aniran incorporant-se gradualment a aquesta plataforma multimèdia.
La iniciativa compta amb la col·laboració de la Secretaria d’Estat de Cultura del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, i de la Reial Séquia de Montcada.
A la foto, d’esquerra a dreta, Guillermo Palau, Ignasi Mangue, Vicent Sales i Thomas F. Glick, a la torre del Palau dels Boïl de Godella.