L’Albufera és cèlebre més enllà dels seus confins per la seua immensa riquesa pesquera
La Fundació Assut, amb l’objecte de contribuir en una millor conservació i divulgació dels nostres valors naturals i culturals, proposa, juntament amb les comunitats de pescadors de l’Albufera, la declaració de l’activitat tradicional de la pesca a l’estany com a Bé d’Interès Cultural.
En paraules de Carles Sanchis Ibor, geògraf i patró de la Fundació Assut, la pesca tradicional a l’Albufera és “una activitat exemplar de gestió sostenible de béns comunals”. I afegeix que “la societat valenciana està en deute amb els pescadors, ja que, atenent al principi de contaminador-pagador, haurien de ser indemnitzats pel perjudici que la contaminació de l’Albufera ha produït sobre el seu mitjà de vida”.
Nota: Uns anys després, en 2016, el ple del Consell valencià va acordar declarar Bé d’Interès Cultural Immaterial la pesca i la navegació tradicional a l’Albufera.
Per moltes raons
L‘interès de la pesca en l’Albufera està motivat per moltes circumstàncies. Prové de la seua llarga tradició, de l’adaptació al medi, de la identificació secular amb la societat on es desenvolupa. Resulta també de les peculiaritats de la pràctica, que la diferencien d’altres formes de pesca mediterrànies. De les antigues estructures organitzatives. Dels seus arts, el llenguatge, els símbols propis… I de molts altres valors que cal protegir i donar a conèixer.
La pesca tradicional en l’Albufera té, a més, l’interès especial de ser una realitat cultural amenaçada, manifestació residual d’unes maneres de vida que el progrés i els canvis socials han anat fent desaparèixer. Proposar la declaració com a Bé d’Interès Cultural ha de ser el primer pas per a la seua conservació.
La pesca en l’Albufera
L‘estreta vinculació entre els aiguamolls i l’ésser humà ha determinat costums i creences que segueixen presents hui en moltes societats locals. La pesca és un d’aquells usos ancestrals que han determinat la realitat de les poblacions limítrofes amb l’Albufera. Hi ha documents de la pràctica de l’aprofitament piscícola des d’abans de la conquesta cristiana i reglamentacions escrites des dels orígens del Regne de València, cap a 1241. Des de llavors, una gran quantitat d’arxius i documents històrics informen de com ha anat evolucionant amb el pas del temps. La tipologia de la pesca tradicional en l’Albufera està repleta de singularitats i elements propis que caracteritzen l’especificitat d’aquesta activitat.
Malgrat mostrar trets comuns amb altres aiguamolls del Mediterrani i d’Europa, la pesca en l’Albufera mostra una sèrie de trets que permeten identificar-la amb claredat. Quan la pesca era una de les formes de vida dels pobladors de les ribes de l’estany i un dels aprofitaments més importants d’aquest aiguamoll, els mètodes i sistemes de pesca eren molt diversos. Amb el pas del temps, part dels sistemes de captura, pràctiques i arts de pesca han anat perdent-se i, a hores d’ara, subsisteix una part d’allò que hi va haver en el seu moment. La pesca amb fitora a la llum de torxes, amb canya, amb nansa (mornells i mones i totes les seues variants), el gamber, les xarxes estàtiques o les calaes són només una part de les moltes modalitats de pesca que, durant segles, s’han practicat a l’Albufera.
La pèrdua d’una herència
Un Bé d’Interès Cultural
Raons
- Prové d’una llarga tradició plenament identificada amb la societat en la qual es desenvolupa. La pesca està documentada ja des d’abans de la conquesta cristiana (com el mateix Tribunal de les Aigües) i durant segles va constituir el principal aprofitament econòmic de l’estany.
- Suposa una activitat exemplar de gestió sostenible de béns comunals i també compta amb estructures organitzatives de fort arrelament i implantació social.
- És una activitat ancestral, carregada de singularitats i peculiaritats que la diferencien d’altres formes tradicionals de pesca existents en aiguamolls mediterranis i altres localitats més llunyanes.
- Les arts i els aparells emprats en la pesca tradicional de l’Albufera (alguns ja desapareguts) suposen, en alguns casos, elements exclusius d’aquest lloc.
- La pesca tradicional a l’Albufera compta, a més, amb un lèxic propi, riquíssim i irrepetible, amb una gran quantitat de símbols, senyals i codis els quals la fan mereixedora d’una especial atenció: les espècies piscícoles, les arts, els noms dels redolins…
- Té totes aquestes arts i els sistemes de pesca tradicionals, les barques, les calaes, que són, a més, elements que contribueixen a configurar el paisatge.
- És un referent i un model tradicional de gestió que l’ésser humà ha anat dissenyant amb el pas dels segles amb l’objecte d’aconseguir una explotació sostenible dels recursos naturals d’un aiguamoll. El manteniment d’aquestes tècniques i del saber tradicional en el qual es basen resulta un instrument essencial per a la conservació de la diversitat biològica.
Aiguamolls
Publicacions
