Amfibi 2013 // Audiovisuals

Amfibi 2013

Amfibi és un certamen dedicat a la promoció, la divulgació i la preservació dels valors naturals i culturals dels aiguamolls, en particular de l’Albufera, mitjançant el cinema i el vídeo, la música, la fotografia, la gastronomia, el teatre i altres mitjans i disciplines.

El seu objectiu és sensibilitzar sobre la importància que tenen les zones humides arreu del món, i contribuir al coneixement i la conservació de tantes cultures que manifesten aquesta identitat amfíbia, associades a l’aiguamoll i determinades per ell.

Col·laboradors

Patrocinen

El festival

A mfibi és un certamen dedicat a la promoció, la divulgació i la preservació dels valors naturals i culturals de les zones humides, en particular de l’Albufera, a través del cinema i el vídeo, la música, la fotografia, la gastronomia, el teatre i altres mitjans i disciplines. El seu objectiu és generar consciència i sensibilització social sobre la importància que tenen els aiguamolls arreu del món. Es tracta de contribuir al coneixement i la conservació de tantes cultures que manifesten aquesta identitat amfíbia, associades a l’aiguamoll i determinades per ell.

Els aiguamolls

A l llarg de la història, pocs llocs han sigut tan intensament explotats per l’home com els aiguamolls. La raó cal cercar-la en la gran quantitat de recursos naturals que concentren. L’aigua, el principal de tots, és també el que d’alguna manera dóna lloc a la resta: les plantes, la pesca, la caça, la sal… Aquests recursos han sigut aprofitats des de sempre, han propiciat l’establiment de comunitats humanes entorn d’ells, i donat lloc a incomptables valors culturals sorgits de l’activitat quotidiana dels seus pobladors. Àmpliament distribuïts pel món, els aiguamolls són objecte d’una especial atenció per part de molts països i organismes internacionals (Convenció Ramsar, Wetlands International, Unesco…). El festival Amfibi pretén ser un mitjà de difusió i comunicació des del qual promocionar aquests espais i donar a conèixer l'esforç que es duu a terme per les administracions i institucions vinculades a ells.

L’Albufera

A l’Albufera, la contínua presència humana ha llegat un ric patrimoni cultural. És un aiguamoll ple de simbolisme i significació on els usos i costums, íntimament lligats a l’espai físic, han generat multitud d’elements culturals propis, encara hui ben recognoscibles. L’Albufera és una de les principals zones humides de la Península Ibèrica i del Mediterrani occidental. Va ser declarada parc natural el 1986 a fi de detindre i revertir la degradació a la qual havia sigut sotmesa durant els anys setanta; i, des d’aleshores, ha anat incorporant gradualment noves figures de protecció que tracten de garantir la supervivència dels seus valors naturals i culturals.

La Trilladora del Tocaio

E l festival és el primer dels esdeveniments culturals sorgits de l’acord de custòdia que els propietaris de la Trilladora del Tocaio han signat amb la Fundació Assut per tal de recuperar i donar nous usos a aquest antic edifici, vinculat tradicionalment al cultiu de l’arròs. La recuperació de Trilladora del Tocaio, situada al poble del Palmar, i el mateix festival Amfibi estan relacionats amb un projecte de dinamització social per al foment de la identitat cultural i ambiental de l’Albufera.

Objectius

E ls objectius d’Amfibi són difondre els valors de l’Albufera i, en general, millorar el grau de conservació dels aiguamolls i els espais agrícoles vinculats a ells; donar a conèixer la realitat passada i present d’aquests espais i promoure la implicació social en la conservació dels valors culturals, patrimonials i econòmics del territori. El seu objectiu últim és conscienciar i sensibilitzar la societat sobre la importància i el valor que tenen les zones humides arreu del món.

Activitats

C inema Aquesta secció pretén donar a conèixer els diferents tipus d’aiguamolls que existeixen al món i els models de vida que es desenvolupen en ells mitjançant la particular mirada del cinema. A través de pel·lícules de ficció i documentals, es tracta de mostrar la relació entre els aiguamolls i l’ésser humà; els valors naturals i culturals d’aquests espais; els impactes, conflictes i amenaces al fet que s’enfronten, o els projectes de conservació que es desenvolupen entorn d’ells. Música La cultura dels aiguamolls també s’expressa a través de la música. Aquesta secció està dedicada a divulgar la tradició musical de les zones humides i de les cultures que manifesten una certa identitat amfíbia. Gastronomia Aquesta identitat amfíbia es manifesta també a la gastronomia. La cuina dels aiguamolls està determinada pels recursos que aquests proveeixen, com ara el peix, la caça o l’arròs. El festival dedica aquest apartat a mostrar i divulgar les tradicions culinàries de les zones humides. Activitats paral·leles Exposicions, teatre, tallers infantils i d’artesania, jornades, fires institucionals i promocionals, xarrades, excursions… El festival Amfibi inclou altres activitats encaminades a la difusió i la protecció dels valors de les zones humides: la biodiversitat, el paisatge, la tradició, la cultura…

Cinema

4 0 anys de ‘Biotopo’ Amb motiu del 40 aniversari de la realització de Biotopo (1973) i de la seua recent restauració per part de l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay (IVAC), es projectarà aquest curtmetratge, obra del realitzador valencià Carles Mira i tota una fita en el procés de denúncia i reivindicació ciutadana que va tindre lloc a principis dels anys setanta per a reclamar la recuperació de l’Albufera i frenar la urbanització de la Devesa. Després de la projecció, se celebrarà una taula redona moderada pel crític i director de cinema Antonio Llorens en la qual intervindran William Colom (Acció Ecologista-Agró), María José Carrau (Universitat de València), Antonio Vizcaíno (Servici de la Devesa-Albufera) i Pepe Caballer (Comunitat de Pescadors del Palmar). Dimecres 24 de juliol (21,30 h., abans de l’espectacle musical ‘Cançons de batre’)
Biotopo
BIOTOPO Espanya. 1973. Documental. Color. 28 min. Director: Carles Mira. Guió: Carles Mira. Fotografia: Juan Antonio Ruiz-Anchía. Producció: Ascle Films. La degradació de L’Albufera pels abocaments contaminants comporta un greu risc d'extinció per a l'anguila, la llissa i la gambeta i posa en perill el mitjà de subsistència dels pescadors del llac. Per la seua banda, la construcció massiva d'edificis en la Devesa i les platges del Perellonet i el Perelló és també una greu agressió a l'ecosistema. “El plantejament és clar. Tots ho saben i tots ho diuen: les aigües de l'Albufera les contaminen les fàbriques. ‘Han llevat les fàbriques de València i les han posat rodant l'Albufera, i hi ha fàbriques de pells, de mobles, que tot el que tiren, tot és dolent. I quan arriba a l'Albufera, mata el peixcaito; així, anguiles… i ho mata tot, tenca, tot ho mata, l'aigua eixa ho mata tot, la tenca, anguiles i ho mata tot.’” (Carles Mira, Triunfo, 25 d'agost de 1973). Aiguamolls de sèrie negra La literatura i el cinema han mostrat moltes vegades els aiguamolls com a llocs perillosos i inaccessibles, focus de malalties i supersticions que serveixen de refugi a proscrits de la justícia o oculten horribles successos i malediccions. En ocasions, la sèrie negra, el gènere literari i cinematogràfic sorgit als Estats Units durant la Gran Depressió, va reconèixer en ells l'atmosfera asfixiant i marginal on situar les seues trames. Amfibi projecta dos exemples d'aquest cinema negre fet a Hollywood. Dues produccions de diferents èpoques i estils, situades ambdues en els evocadors i inquietants bayous, els pantans de Louisiana, en el Delta del Mississipí, i caracteritzades per eixa visió de l'aiguamoll com un espai exposat i indòmit on aguaiten els caimans, les serps i les arenes movedisses; les boires i els fantasmes. Despullats d'aquest amanisc novel·lesc, els bayous constitueixen en realitat una xarxa navegable de milers de quilòmetres i una zona humida d'enorme importància per a la conservació de la biodiversitat. Dijous 25 de juliol (22 h.)
Dark Waters
DARK WATERS (Aguas turbias) EE UU. 1944. Blanc i negre. 90 min. Versió original subtitulada. Merle Oberon, Franchot Tone, Thomas Mitchell. Director: André De Toth. Argument: Frank i Marian Cockrell. Guió: Joan Harrison i Marian Cockrell (i John Huston, sense acreditar). Fotografia: John Mescall i Archie Stout. Música: Miklos Rozsa. Producció: Dark Waters Productions Inc. Leslie Calvin és una de les poques supervivents d'un naufragi en el qual moren els seus pares. L'única família que li queda són els seus oncles. Però Leslie no els ha vist mai. Aquests accepten no obstant açò acollir a la jove en la seua gran propietat situada enmig dels bayous de Louisiana. Poc després d'arribar, comença a pensar que embogeix. “Amb Dark Waters, el director André De Toth, l'últim dels quatre directors torts d'Hollywood (amb Fritz Lang, Raoul Walsh i John Ford), signa una obra mestra sufocant i paranoica en la qual la seua heroïna, superbament interpretada per Merle Oberon, ha d'enfrontar-se a la bogeria i a aigües plenes de remolins, cadàvers i corrents traïcioneres. En la seua tercera pel·lícula, De Toth compta ja amb totes les qualitats que tornarem a trobar a la resta de la seua filmografia: excel·lent elecció i direcció d'actors i, sobretot, una capacitat innata de contar una història de violència abrupta sense temps morts. Imprescindible.” (Absolute Distribució). Divendres 26 de juliol (22 h.)
En el centro de la tormenta
EN EL CENTRO DE LA TORMENTA (In the Electric Mist) EE UU. 2009. Color. 102 min. Versió doblada. Tommy Lee Jones, Peter Sasgaard, John Goodman. Director: Bertrand Tavernier. Argument: la novel·la de James Lee Burke. Guió: Jerzy Kromolowski i Mary Olson-Kromolowski. Fotografia: Bruno de Keyzer. Música: Marco Beltrami. Producció: Ithaca Pictures, Little Bear i TF1 International. El detectiu Dave Robicheaux segueix la pista d'un assassí en sèrie responsable de la mort de diverses joves. De tornada d'una altra horrible escena del crim coneix a un actor de cinema que es troba rodant allí i que li diu haver vist surant en el pantà el cos descompost d'un home negre amb cadenes. El descobriment allibera dolorosos records d'un cas anterior de Robicheaux, que comença a sospitar que els dos successos estan d'alguna manera connectats. “Hi ha pocs llocs tan evocadors i inquietants com el Bayou, els vells pantans de Louisiana. És la terra dels Cajun, dels vampirs que han eixit de l'armari en True Blood i del detectiu Dave Robicheaux, el personatge de James Lee Burke, un policia ex alcohòlic, veterà de Vietnam, que mai està disposat a rendir-se i que protagonitza l'última pel·lícula de Bertrand Tavernier, En el centro de la tormenta. És increïble que una pel·lícula estupenda, d'un dels directors europeus més interessants, tarde quasi dos anys a estrenar-se (…). Però bé, més val tard que mai.” (Guillermo Altars, El País, 14 de març de 2011). La nit de l’Albufera L'aportació del cinema i la producció audiovisual a la reflexió sobre la realitat de l’Albufera és insuficientment coneguda fins i tot en el seu propi àmbit. Aquesta secció està dedicada a recuperar i revisar aquests treballs. En aquesta edició, Amfibi dedica ‘La nit de l’Albufera’ a conèixer i recordar l'adaptació al cinema de la novel·la de Blasco Ibáñez Cañas y barro, dirigida per Juan d'Orduña en 1954. El film és un bon exemple del costumisme regionalista i conservador propi de la productora valenciana Cifesa. Dissabte 27 de juliol (22 h.)
Cañas y Barro
CAÑAS Y BARRO Espanya-Itàlia. 1954. Blanc i negre. 100 min. Anna Amendola, Virgilio Teixeira, José Nieto. Director: Juan de Orduña. Argument: la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez. Guió: Manuel Tamayo. Fotografia: José F. Aguayo. Música: Ricardo Lamotte de Grignon. Producció: Produccions Orduña Films i Pico Films. En l’Albufera de València, a principis del segle XX, la història i els conflictes de tres generacions d'una família: el Tio Paloma, el barquer més ràpid del llac; el seu fill Tono, decidit a trencar amb la tradició familiar de la pesca i dedicar-se al cultiu d'arròs, i el fill d'aquest, Tonet, l'últim de la saga. “Encara no s'ha extingit el ressò de l'aplaudiment amb que Madrid va rebre Cañas y barro, l'última pel·lícula de Juan d'Orduña. La crítica i el públic van coincidir el dia de l'estrena a considerar-la com una obra d'excepció. Tothom esperava amb impaciència i malament dissimulada curiositat la projecció de la cinta, que significava la reaparició d'Orduña després de tres anys d'aparent inactivitat. I Juan d'Orduña ha eixit triomfant de la difícil prova. Ha tornat al rode cinematogràfic, després d'una forçada absència, més ferm, més segur de si mateix. Per a Orduña, Cañas y barro és el zenit de la seua esplendor.” (A. T., Abc, 15 de desembre de 1954).

Música

C ançons de batre “Fins que van aparéixer les màquines batedores, després de la sega dels cereals es desplegava a l’era un treball laboriós en el qual participaven uns quants homes amb feines ben coordinades. L’objecte era separar el gra de la palla. N’hi havia distints sistemes, però a les comarques valencianes el més corrent era el que usava el trill arrossegat per dues bèsties. (...) Uns altres homes proveïts de forques anaven girant la batuda, la ventaven llançant-la a l’aire, tirassaven el gra, l’arramassaven i l’amuntegaven. Aquesta feina tenia lloc al ple de l’estiu; el sol, la pols, la palla i l’esforç requerit la feien molt dura. Des d’antic, un home cantava durant la batuda tonades ancenstrals amb “coples” unes vegades referents al batre i unes altres no. L’objecte era animar les bèsties a fer el trot i, ben cert, animar també els homes en la feina. La tonada sovint començava amb una interjecció monosil·làbica cantada llargament. Després, frase a frase brollava el cant mentre el llaurador l’intercalava amb crits dedicats a l’animal.” (Vicent Torrent, La música popular) 24 de juliol (23:30 h., a continuació de la projecció de Biotopo) Cançons de batre Intèrprets: Jacint Hernández, de Alcàsser; Toni Guzman, de Enguera, y Àlex Torres, de Vila-real. Presentador: Josep Vicent Frechina, de Massalfassar. 90 min., aprox. Cançons de batre és un espectacle protagonitzat per tres “cantaors”, presentat pel musicòleg Josep Vicent Frechina, en el qual l'explicació del procés de la trilla tradicional va alternant-se amb cançons típiques d'aquesta labor agrícola i cançons picants de sobretaula, a capela. Les cançons de batre, primitives i molt expressives, animaven els homes i guiaven el pas dels animals que arrossegaven el trill en l'era.

Gastronomia

L a cuina de l’Albufera La identitat amfíbia es manifesta també en la gastronomia. La cuina dels aiguamolls està determinada pels recursos que aquests proveeixen, com ara el peix, la caça o l'arròs. Amfibi dedica aquest apartat a mostrar les tradicions culinàries de les zones humides. En aquesta edició, la secció de gatronomia està dedicada a la cuina de l’Albufera. Durant els dies que dura el festival, una selecció de restaurants del Palmar oferirà menjars tradicionals, típics de l'aiguamoll. Restaurant El Graner Restaurant Mateu Restaurant Nou Racó

Activitat paral.leles

E l festival inclou també la realització de diverses activitats en el mateix escenari de la Trilladora del Tocaio i durant els mateixos dies que dura el festival: tallers infantils i d'artesania; excursions i visites guiades; xarrades, i una fira d’institucions vinculades a la conservació dels aiguamolls en la qual intervindran entitats com Acció Ecologista Agró, SEO/BirdLife, la Fundación Global Nature, la Fundació Assut, el Servici de la Devesa-Albufera o el propio Parc Natural de l’Albufera. En tot cas, es tracta d'activitats encaminades a la difusió i la protecció dels valors naturals i culturals de les zones humides: la biodiversitat, el paisatge, la tradició, la cultura…

Notícies Relacionades

  • Cloenda de l'Amfibi 2016

    dimarts, 11 octubre 2016

    Vora tres-centes persones van omplir el pati exterior de la Casa Forestal del Saler per assistir a un espectacle on el ‘cantaor’ Carles Dénia, acompanyat pels músics de la Nova Rimaire, i Sílvia Ampolla van revisar els cançoners tradicionals de les riberes i marjals valencianes i de l’Ebre.

    Llegir notícia
  • Festival Amfibi

    dilluns, 7 juliol 2014

    Entre les activitats programades per aquest estiu a la Trilladora del Tocaio, comença en uns dies una nova edició del Festival AMFIBI, que enguany es reparteix entre juliol i setembre. Música, cinema i soparets a la fresca, vora l’Albufera. I més coses.

    Llegir notícia
  • Amfibi, el festival dels aiguamolls

    dimarts, 23 juliol 2013

    La vella Trilladora del Tocaio, en el Palmar, acull des de demà, 24 de juliol, un certamen que vol divulgar la cultura i la naturalesa de les zones humides a través del cinema, la música i altres disciplines.

    Llegir notícia
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org