<\/p>\n
Fent una mica d’hist\u00f2ria recent<\/strong><\/p>\n Superat el llindar del segle XXI, gaireb\u00e9 tothom reconeix que l’agrupaci\u00f3 d’espais tradicionals d’horta que envolten i recorren l’\u00e0rea metropolitana de Val\u00e8ncia, aix\u00ed com la seua cultura mil\u00b7len\u00e0ria de l’aigua, constitueixen un dels m\u00e9s singulars i valuosos paisatges culturals del continent europeu. Q\u00fcesti\u00f3 que no ha d’estranyar-nos, ja que el conjunt del litoral mediterrani constitueix un privilegiat n\u00ednxol de paisatges antr\u00f2pics amb un dels graus de biodiversitat m\u00e9s alts de tot el planeta. La historiografia recent (Glick, Rossell\u00f3, Courtout, Ostrom, Mateu, Guinot, Olmos, Mart\u00ednez, Sales o Sanchis, entre altres) s’ha encarregat de remarcar-ho una i una altra vegada durant les darreres d\u00e8cades. Com tamb\u00e9 ha quedat reflectit en el gruix de publicacions de la resta de la comunitat acad\u00e8mica, als informes paisatg\u00edstics de la UE (informe Dobris), el reconeixement de la UNESCO del Tribunal de les Aig\u00fces com Patrimoni de la Humanitat o les regulars reivindicacions de les plataformes ciutadanes com ara la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)<\/a> de 2001. <\/p>\n Finalment, durant els anys 2005 i 2006, i en un context pol\u00edtic general europeu marcat per la protecci\u00f3, gesti\u00f3 i ordenaci\u00f3 dels seus paisatges (a trav\u00e9s del Conveni Europeu del paisatge<\/a> aprovat el 2000 a Flor\u00e8ncia), el govern auton\u00f2mic valenci\u00e0 va procedir a la redacci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial de l’Horta de Val\u00e8ncia (PATH)<\/a> Aquest pla, dirigit per l’arquitecta Arancha Mu\u00f1oz i dissenyat sota la influ\u00e8ncia dels paisatgistes de la Universitat de Harvard<\/a> liderats per Carl Steinitz, establia un diagn\u00f2stic dels principals problemes, oportunitats i tend\u00e8ncies que convergien en l’espai metropolit\u00e0 m\u00e9s important de terres valencianes. A m\u00e9s a m\u00e9s, el PATH identificava m\u00e9s d’una vintena d’unitats de paisatge, que en ra\u00f3 del seu volum d’elements identificats, passaren a convertir-se en el major inventari de patrimoni paisatg\u00edstic mai realitzat en aquesta comarca. Un inventari que permetia definir distints nivells de protecci\u00f3, aix\u00ed com aplicar un grup de mesures concretes en favor de la preservaci\u00f3 d’aquest territori, a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie d’estrat\u00e8gies variades.<\/p>\n Aix\u00ed, semblava que el PATH podia capgirar la llarga abs\u00e8ncia d’un ens metropolit\u00e0 i detindre la deriva destructiva d’aquest paisatge tradicional, per\u00f2 la seua aprovaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 final han quedat en un inquietant suspens. Un imp\u00e0s institucional que, de no remetre la situaci\u00f3 actual, amena\u00e7a en convertir-se durant els propers anys en el pr\u00f2leg d’una altra futura fase de destrucci\u00f3 massiva de les restes d’aquests paisatges de l’aigua.<\/p>\n El projecte: repensant els paisatges de l’aigua<\/strong><\/p>\n Uns anys arrere, un grup d’investigadors i activistes patrimonials vinculats al Centre d’Estudis de l’Horta Nord<\/a> decid\u00edrem participar en el PATH amb la intenci\u00f3 de contribuir a la millora del coneixement i conservaci\u00f3 del patrimoni cultural de l’Horta. Un programa de treball col\u00b7laboratiu, que ens va deixar un valu\u00f3s p\u00f2sit respecte la manera d’aproximar-nos i entendre globalment el paisatge. Passat un temps, i ja com a membres de la Fundaci\u00f3 Assut, decid\u00edrem refinar la nostra recerca sobre aquest territori a trav\u00e9s d’un projecte web 2.0<\/a>. Una proposta divulgativa, on a m\u00e9s d’aplicar la nostra experi\u00e8ncia i perspectiva acad\u00e8mica, decid\u00edrem seguir el fil conductor d’altres iniciatives europees i americanes, basades en la protecci\u00f3 i difusi\u00f3 dels paisatges tradicionals de l’aigua des d’una orientaci\u00f3 eco-cultural. <\/p>\n Precisament, difondre i fer intel\u00b7ligible el coneixement del paisatge de l’Horta al gran p\u00fablic fou un dels objectius que consider\u00e0rem prioritaris en aquesta nova etapa. Ja que enten\u00edem que, per a garantir la preservaci\u00f3 d’aquest conjunt d’espais i tradicions, era necessari aconseguir que una part substancial de la ciutadania els considerara part de la seua her\u00e8ncia personal. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 \u00e9rem conscients que per a recuperar des d’un vessant democr\u00e0tic i participatiu les permeabilitats hist\u00f2riques entre la ciutat de Val\u00e8ncia i la seua perif\u00e8ria, hav\u00edem d’admetre els distints trets i singularitats de l’actual societat multicultural. Finalment, totes aquestes q\u00fcestions enriquien exponencialment el patrimoni d’aquests paisatges culturals, ja que permetien viure\u2019ls, recordar-los, observar-los i estimar-los des de diferents punts de vista. D’aquesta manera, la imatge col\u2022lectiva de l’Horta, malgrat les seues abundants ambig\u00fcitats, es convertiria en un espai polif\u00f2nic que tothom sentiria com a propi. <\/p>\n A continuaci\u00f3, calia definir quin era el marc espacial concret del nostre prop\u00f2sit, ja que la complexitat i grand\u00e0ria geogr\u00e0fica de l’Horta ens obligava a centrar-nos en un espai m\u00e9s redu\u00eft, m\u00e9s assumible. Decid\u00edrem seleccionar el territori irrigat per la Reial S\u00e9quia de Montcada, donada la nostra llarga traject\u00f2ria de v\u00e0ries d\u00e8cades de recerques sobre aquest escenari, i la positiva predisposici\u00f3 de la comunitat de regants a col\u00b7laborar amb nosaltres en el projecte. Val a dir que aquesta aportaci\u00f3 de la Comuna de Montcada en el projecte ha sigut decisiva, ja que ens ha situat en una posici\u00f3 de privilegi per encarar la part antropol\u00f2gica de la cultura de l’aigua i d’altres m\u00faltiples aspectes socials relacionats amb les persones que reguen i treballen el camp, veritable motor d’aquest paisatge. Aix\u00ed doncs, era manifest que l’eix troncal d’aquest projecte havia de ser la pr\u00f2pia s\u00e9quia i la seua poblaci\u00f3 agr\u00e0ria, acompanyades d’un seguit de distintes capes d’informaci\u00f3 que des d’una perspectiva hol\u00edstica definiren la coexist\u00e8ncia de funcions ecol\u00f2giques, econ\u00f2miques, culturals, hist\u00f2riques i est\u00e8tiques en aquest territori.<\/p>\n Partint d’aquests objectius i filosofia de treball, el m\u00e9s coherent era configurar el gruix dels continguts del projecte web a trav\u00e9s del ja assenyalat enfocament eco-cultural del territori. \u00c9s a dir, entendre que l’espai ocupat per aquest canal de reg \u00e9s un sistema viu on interactuen distints elements naturals i culturals, acoblats per un seguit de relacions m\u00fatues que s’han anat teixint al llarg del temps. D’acord amb aquests principis, cre\u00e0rem dins el web un espai central on havien de reposar els principals continguts, sota el t\u00edtol paisatges culturals. Aquest gran contenidor d’informaci\u00f3 quedava configurat en tres grans \u00e0rees: espai f\u00edsic, paisatges de l\u2019aigua i la gent. L\u2019\u00e0rea de l\u2019espai f\u00edsic, corresponia a la representaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 natural, la biosfera, mentre que les altres dues (paisatges de l\u2019aigua i la gent), corresponien a tot all\u00f2 que constitueix la representaci\u00f3 cultural del paisatge, la ionosfera. Unes \u00e0rees que al seu mateix temps decid\u00edrem esmicolar en un seguit de subapartats i seccions, que respongueren al conjunt de complexitats que donaven forma al mosaic territorial ocupat per la S\u00e9quia de Montcada. Per altra banda, aquesta fragmentaci\u00f3 \u201cartificial\u201d dels continguts (una mena de taxonomia paisatg\u00edstica sui generis), tamb\u00e9 ens resultava \u00fatil a l\u2019hora de formalitzar un treball multicapes que ens facilitara una circulaci\u00f3 flu\u00efda de la informaci\u00f3 pel laberint d’escales, espais i distints n\u00ednxols culturals. <\/p>\n Acceptar la multifuncionalitat d’aquest paisatge cultural ens ha portat, tamb\u00e9, a interioritzar una manera de treballar transdisciplinar i horitzontal bastant necess\u00e0ria. Comptat i debatut, una experi\u00e8ncia de feina col\u2022laborativa simult\u00e0nia molt enriquidora, on la pres\u00e8ncia de gent de distintes disciplines acad\u00e8miques i professionals, ha perm\u00e8s incorporar una gran varietat d’enfocaments i maneres d’observar el paisatge, aix\u00ed com d’interpretar-lo i explicar-lo. Finalment, durant els anys 2011 i 2012, i gr\u00e0cies a una subvenci\u00f3 del Ministeri de Cultura (que hem pogut renovar recentment), ha sigut possible enllestir la primera fase d’aquest projecte, amb la implementaci\u00f3 de tota l’estructura de la web i el seu sistema de navegaci\u00f3. Tot incloent tamb\u00e9 una m\u00ednima part de materials, i algunes aplicacions i recursos online que presentarem p\u00fablicament a principis del 2013.<\/p>\n El seg\u00fcent pas en el desenvolupament d’aquest treball multim\u00e8dia ser\u00e0 ampliar progressivament el volum de continguts, aix\u00ed com afegir altres funcionalitats i aplicacions. A m\u00e9s a m\u00e9s, esperem tamb\u00e9 incorporar les mirades d’altres investigadors que contribueixen a la transdisciplinarietat que persegueix aquest projecte. Un darrer objectiu rellevant per a les properes etapes \u00e9s fer el salt a les xarxes socials, amb la intenci\u00f3 que una part important d’aquest web es transforme en una plataforma i xarxa distributiva de coneixements i accions sobre aquest paisatge. Una xarxa on la gent a peu de carrer o vora s\u00e9quia, puga tamb\u00e9 participar en el bastiment del coneixement i ajudar a donar forma al patrimoni dels paisatges culturals de la Reial S\u00e9quia de Montcada.<\/p>\n Aqu\u00ed se puede ver el art\u00edculo<\/a> publicado originalmente en Harca<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Fent una mica d’hist\u00f2ria recent<\/strong><\/p>\n Superat el llindar del segle XXI, gaireb\u00e9 tothom reconeix que l’agrupaci\u00f3 d’espais tradicionals d’horta que envolten i recorren l’\u00e0rea metropolitana de Val\u00e8ncia, aix\u00ed com la seua cultura mil\u00b7len\u00e0ria de l’aigua, constitueixen un dels m\u00e9s singulars i valuosos paisatges culturals del continent europeu. Q\u00fcesti\u00f3 que no ha d’estranyar-nos, ja que el conjunt del litoral mediterrani constitueix un privilegiat n\u00ednxol de paisatges antr\u00f2pics amb un dels graus de biodiversitat m\u00e9s alts de tot el planeta. La historiografia recent (Glick, Rossell\u00f3, Courtout, Ostrom, Mateu, Guinot, Olmos, Mart\u00ednez, Sales o Sanchis, entre altres) s’ha encarregat de remarcar-ho una i una altra vegada durant les darreres d\u00e8cades. Com tamb\u00e9 ha quedat reflectit en el gruix de publicacions de la resta de la comunitat acad\u00e8mica, als informes paisatg\u00edstics de la UE (informe Dobris), el reconeixement de la UNESCO del Tribunal de les Aig\u00fces com Patrimoni de la Humanitat o les regulars reivindicacions de les plataformes ciutadanes com ara la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)<\/a> de 2001. <\/p>\n Finalment, durant els anys 2005 i 2006, i en un context pol\u00edtic general europeu marcat per la protecci\u00f3, gesti\u00f3 i ordenaci\u00f3 dels seus paisatges (a trav\u00e9s del Conveni Europeu del paisatge<\/a> aprovat el 2000 a Flor\u00e8ncia), el govern auton\u00f2mic valenci\u00e0 va procedir a la redacci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial de l’Horta de Val\u00e8ncia (PATH)<\/a> Aquest pla, dirigit per l’arquitecta Arancha Mu\u00f1oz i dissenyat sota la influ\u00e8ncia dels paisatgistes de la Universitat de Harvard<\/a> liderats per Carl Steinitz, establia un diagn\u00f2stic dels principals problemes, oportunitats i tend\u00e8ncies que convergien en l’espai metropolit\u00e0 m\u00e9s important de terres valencianes. A m\u00e9s a m\u00e9s, el PATH identificava m\u00e9s d’una vintena d’unitats de paisatge, que en ra\u00f3 del seu volum d’elements identificats, passaren a convertir-se en el major inventari de patrimoni paisatg\u00edstic mai realitzat en aquesta comarca. Un inventari que permetia definir distints nivells de protecci\u00f3, aix\u00ed com aplicar un grup de mesures concretes en favor de la preservaci\u00f3 d’aquest territori, a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie d’estrat\u00e8gies variades.<\/p>\n Aix\u00ed, semblava que el PATH podia capgirar la llarga abs\u00e8ncia d’un ens metropolit\u00e0 i detindre la deriva destructiva d’aquest paisatge tradicional, per\u00f2 la seua aprovaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 final han quedat en un inquietant suspens. Un imp\u00e0s institucional que, de no remetre la situaci\u00f3 actual, amena\u00e7a en convertir-se durant els propers anys en el pr\u00f2leg d’una altra futura fase de destrucci\u00f3 massiva de les restes d’aquests paisatges de l’aigua.<\/p>\n El projecte: repensant els paisatges de l’aigua<\/strong><\/p>\n Uns anys arrere, un grup d’investigadors i activistes patrimonials vinculats al Centre d’Estudis de l’Horta Nord<\/a> decid\u00edrem participar en el PATH amb la intenci\u00f3 de contribuir a la millora del coneixement i conservaci\u00f3 del patrimoni cultural de l’Horta. Un programa de treball col\u00b7laboratiu, que ens va deixar un valu\u00f3s p\u00f2sit respecte la manera d’aproximar-nos i entendre globalment el paisatge. Passat un temps, i ja com a membres de la Fundaci\u00f3 Assut, decid\u00edrem refinar la nostra recerca sobre aquest territori a trav\u00e9s d’un projecte web 2.0<\/a>. Una proposta divulgativa, on a m\u00e9s d’aplicar la nostra experi\u00e8ncia i perspectiva acad\u00e8mica, decid\u00edrem seguir el fil conductor d’altres iniciatives europees i americanes, basades en la protecci\u00f3 i difusi\u00f3 dels paisatges tradicionals de l’aigua des d’una orientaci\u00f3 eco-cultural. <\/p>\n Precisament, difondre i fer intel\u00b7ligible el coneixement del paisatge de l’Horta al gran p\u00fablic fou un dels objectius que consider\u00e0rem prioritaris en aquesta nova etapa. Ja que enten\u00edem que, per a garantir la preservaci\u00f3 d’aquest conjunt d’espais i tradicions, era necessari aconseguir que una part substancial de la ciutadania els considerara part de la seua her\u00e8ncia personal. Aix\u00ed mateix, tamb\u00e9 \u00e9rem conscients que per a recuperar des d’un vessant democr\u00e0tic i participatiu les permeabilitats hist\u00f2riques entre la ciutat de Val\u00e8ncia i la seua perif\u00e8ria, hav\u00edem d’admetre els distints trets i singularitats de l’actual societat multicultural. Finalment, totes aquestes q\u00fcestions enriquien exponencialment el patrimoni d’aquests paisatges culturals, ja que permetien viure\u2019ls, recordar-los, observar-los i estimar-los des de diferents punts de vista. D’aquesta manera, la imatge col\u2022lectiva de l’Horta, malgrat les seues abundants ambig\u00fcitats, es convertiria en un espai polif\u00f2nic que tothom sentiria com a propi. <\/p>\n A continuaci\u00f3, calia definir quin era el marc espacial concret del nostre prop\u00f2sit, ja que la complexitat i grand\u00e0ria geogr\u00e0fica de l’Horta ens obligava a centrar-nos en un espai m\u00e9s redu\u00eft, m\u00e9s assumible. Decid\u00edrem seleccionar el territori irrigat per la Reial S\u00e9quia de Montcada, donada la nostra llarga traject\u00f2ria de v\u00e0ries d\u00e8cades de recerques sobre aquest escenari, i la positiva predisposici\u00f3 de la comunitat de regants a col\u00b7laborar amb nosaltres en el projecte. Val a dir que aquesta aportaci\u00f3 de la Comuna de Montcada en el projecte ha sigut decisiva, ja que ens ha situat en una posici\u00f3 de privilegi per encarar la part antropol\u00f2gica de la cultura de l’aigua i d’altres m\u00faltiples aspectes socials relacionats amb les persones que reguen i treballen el camp, veritable motor d’aquest paisatge. Aix\u00ed doncs, era manifest que l’eix troncal d’aquest projecte havia de ser la pr\u00f2pia s\u00e9quia i la seua poblaci\u00f3 agr\u00e0ria, acompanyades d’un seguit de distintes capes d’informaci\u00f3 que des d’una perspectiva hol\u00edstica definiren la coexist\u00e8ncia de funcions ecol\u00f2giques, econ\u00f2miques, culturals, hist\u00f2riques i est\u00e8tiques en aquest territori.<\/p>\n Partint d’aquests objectius i filosofia de treball, el m\u00e9s coherent era configurar el gruix dels continguts del projecte web a trav\u00e9s del ja assenyalat enfocament eco-cultural del territori. \u00c9s a dir, entendre que l’espai ocupat per aquest canal de reg \u00e9s un sistema viu on interactuen distints elements naturals i culturals, acoblats per un seguit de relacions m\u00fatues que s’han anat teixint al llarg del temps. D’acord amb aquests principis, cre\u00e0rem dins el web un espai central on havien de reposar els principals continguts, sota el t\u00edtol paisatges culturals. Aquest gran contenidor d’informaci\u00f3 quedava configurat en tres grans \u00e0rees: espai f\u00edsic, paisatges de l\u2019aigua i la gent. L\u2019\u00e0rea de l\u2019espai f\u00edsic, corresponia a la representaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 natural, la biosfera, mentre que les altres dues (paisatges de l\u2019aigua i la gent), corresponien a tot all\u00f2 que constitueix la representaci\u00f3 cultural del paisatge, la ionosfera. Unes \u00e0rees que al seu mateix temps decid\u00edrem esmicolar en un seguit de subapartats i seccions, que respongueren al conjunt de complexitats que donaven forma al mosaic territorial ocupat per la S\u00e9quia de Montcada. Per altra banda, aquesta fragmentaci\u00f3 \u201cartificial\u201d dels continguts (una mena de taxonomia paisatg\u00edstica sui generis), tamb\u00e9 ens resultava \u00fatil a l\u2019hora de formalitzar un treball multicapes que ens facilitara una circulaci\u00f3 flu\u00efda de la informaci\u00f3 pel laberint d’escales, espais i distints n\u00ednxols culturals. <\/p>\n Acceptar la multifuncionalitat d’aquest paisatge cultural ens ha portat, tamb\u00e9, a interioritzar una manera de treballar transdisciplinar i horitzontal bastant necess\u00e0ria. Comptat i debatut, una experi\u00e8ncia de feina col\u2022laborativa simult\u00e0nia molt enriquidora, on la pres\u00e8ncia de gent de distintes disciplines acad\u00e8miques i professionals, ha perm\u00e8s incorporar una gran varietat d’enfocaments i maneres d’observar el paisatge, aix\u00ed com d’interpretar-lo i explicar-lo. Finalment, durant els anys 2011 i 2012, i gr\u00e0cies a una subvenci\u00f3 del Ministeri de Cultura (que hem pogut renovar recentment), ha sigut possible enllestir la primera fase d’aquest projecte, amb la implementaci\u00f3 de tota l’estructura de la web i el seu sistema de navegaci\u00f3. Tot incloent tamb\u00e9 una m\u00ednima part de materials, i algunes aplicacions i recursos online que presentarem p\u00fablicament a principis del 2013.<\/p>\n El seg\u00fcent pas en el desenvolupament d’aquest treball multim\u00e8dia ser\u00e0 ampliar progressivament el volum de continguts, aix\u00ed com afegir altres funcionalitats i aplicacions. A m\u00e9s a m\u00e9s, esperem tamb\u00e9 incorporar les mirades d’altres investigadors que contribueixen a la transdisciplinarietat que persegueix aquest projecte. Un darrer objectiu rellevant per a les properes etapes \u00e9s fer el salt a les xarxes socials, amb la intenci\u00f3 que una part important d’aquest web es transforme en una plataforma i xarxa distributiva de coneixements i accions sobre aquest paisatge. Una xarxa on la gent a peu de carrer o vora s\u00e9quia, puga tamb\u00e9 participar en el bastiment del coneixement i ajudar a donar forma al patrimoni dels paisatges culturals de la Reial S\u00e9quia de Montcada.<\/p>\n Ac\u00ed es pot vore l’article<\/a> publicat originalment a Harca<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Por su inter\u00e9s, transcribimos el art\u00edculo que Ignasi Mangue, colaborador y asesor de la Fundaci\u00f3 Assut, escribi\u00f3 recientemente en la p\u00e1gina web de Harca<\/a> (Grup d\u2019Investigaci\u00f3 y Reflexi\u00f3 sobre la Hist\u00f2ria Medieval) en torno a nuestro proyecto multimedia sobre el paisaje cultural de la Real Acequia de Moncada, del que es coordinador.Pel seu inter\u00e9s, transcrivim l’article que Ignasi Mangue, col\u00b7laborador i assessor de la Fundaci\u00f3 Assut, va escriure recentment a la p\u00e0gina web d\u2019Harca<\/a> (Grup d\u2019Investigaci\u00f3 y Reflexi\u00f3 sobre la Hist\u00f2ria Medieval) al voltant del nostre projecte multim\u00e8dia sobre la Reial S\u00e9quia de Moncada, del qual \u00e9s coordinador.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":2055,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[8],"class_list":["post-2051","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticias","tag-acequia-de-moncada"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2051","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=2051"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/2051\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=2051"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=2051"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/fundacioassut.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=2051"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}