<\/p>\n
<\/p>\n
El receptari que compartim en aquesta entrada \u00e9s resultat d’un proc\u00e9s d’aprenentatge i col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’Associaci\u00f3 de Dones Africanes de Paterna (AMAP), CERAI, la Fundaci\u00f3 Assut i ACOEC. Com diu Alba Herrero Garc\u00e9s, companya de la Fundaci\u00f3 Assut i coordinadora de la publicaci\u00f3, \u00abes tracta d\u2019una xicoteta mostra de tot el que ens uneix, de la import\u00e0ncia de con\u00e8ixer-nos i de compartir qui som, d’on venim, on anem\u2026\u00bb<\/p>\n
El Recetario Sonink\u00e9,<\/a><\/em> terme que fa refer\u00e8ncia a la cultura i la llengua d\u2019un grup \u00e8tnic de l\u2019\u00c0frica occidental \u2014dispers entre pa\u00efsos como Senegal, G\u00e0mbia i Mali, des de Maurit\u00e0nia al nord fins a Ghana i Costa de Marfil al sud\u2014 naix tamb\u00e9 amb la intenci\u00f3 de donar visibilitat i reivindicar la diversitat cultural de l’Horta de Val\u00e8ncia, aix\u00ed com subratllar el fet que \u00abel propi territori s’ha anat conformant a partir d\u2019aquesta diversitat, amb interdepend\u00e8ncies ambientals, socials i culturals en constant construcci\u00f3, i en un proc\u00e9s din\u00e0mic d’apropiaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques, discursos i significats\u00bb. La pr\u00f2pia experi\u00e8ncia de les dones de l\u2019AMAP, l\u2019exist\u00e8ncia de conreus africans a l\u2019horta, les pr\u00e0ctiques i els sabers compartits i, sobretot, aquestes receptes que les dones africanes cuinen quotidianament, en s\u00f3n la prova.<\/p>\n Les receptes i els dibuixos que apareixen al Recetario Sonink\u00e9<\/a><\/em> han sigut elaborats per les dones de l\u2019AMAP durant alguns tallers del projecte \u00abDones africanes a l\u2019Horta: una aposta per la interculturalitat<\/a>\u00bb, financiat per l\u2019Obra Social La Caixa. En paraules d\u2019Alba Herrero, \u00abs\u00f3n receptes compartides des de l’experi\u00e8ncia quotidiana; fins i tot des de la corporalitat en aquells casos en qu\u00e8 ens faltaven paraules comunes per a entendre\u2019ns. \u00c9s per aix\u00f2 que s\u00f3n receptes per a experimentar, per a aprendre fent i sobretot menjant.\u00bb<\/p>\n \u00abEns queda encara un llarg cam\u00ed per rec\u00f3rrer \u2014conclou Herrero\u2014, aquests s\u00f3n a penes els primers passos, l’inici del cam\u00ed, algunes pinzellades. \u00c9s una lloan\u00e7a al plaer d’aprendre menjant, provant, assaborint\u2026 Una lloan\u00e7a al cos, al cos que sent, que escolta, que ent\u00e9n, que treballa, que creix, que explica… \u00c9s tamb\u00e9 el nostre xicotet homenatge a tots els treballs quotidians que sostenen, permeten i creen la vida. Treballs hist\u00f2ricament invisibilitzats i menyspreats, treballs que no apareixen a les narracions principals de la hist\u00f2ria, ni en l’imaginari col\u00b7lectiu, per\u00f2 sense els quals res haguera sigut possible. \u00c9s una reivindicaci\u00f3 sobre la import\u00e0ncia de les cures i de qui les duu a terme.\u00bb<\/p>\n Bon profit! Arnamurandi!<\/p>\n