L’Albufera arrastra aún hoy las consecuencias de los vertidos incontrolados de aguas residuales urbanas e industriales que tuvieron lugar desde finales de los años sesenta del siglo pasado, así como del aporte continuo y excesivo de fertilizantes y pesticidas agrícolas. Estos y otros factores la han convertido en un caso paradigmático de lago eutrofizado.

Este proceso de eutrofización está definido por el exceso de nutrientes. Demasiados nitratos y fosfatos, por ejemplo, desencadenan un crecimiento desmesurado de algas y otras plantas acuáticas cuya descomposición provoca la disminución del oxígeno disuelto en el agua. En consecuencia, la vegetación sumergida muere por asfixia y la biodiversidad, que depende de ésta en gran medida, se ve enormemente afectada.

Para que esta Albufera eutrofizada recupere su estado inicial, es necesario que reciba aportaciones constantes y suficientes de aguas de buena calidad. Y, precisamente, a modo de evidencia, esto es lo que vienen a demostrar las fases de aguas claras que tienen lugar de tanto en tanto en L’Albufera.

Naturaleza agradecida

El pasado sábado, 15 de febrero, María Sahuquillo nos habló de ellas en la Trilladora del Tocaio, en El Palmar, en una jornada organizada por la Fundació Assut en colaboración con Acció Ecologista Agró. Ante casi un centenar de asistentes, esta técnico del Servicio de Calidad Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient contó que, algunos años, durante el vaciado de los arrozales tras la inundación invernal, cuando la lluvia y otros aportes de agua permiten flujos de buena calidad, se produce este curioso fenómeno biológico: durante dos o tres semanas, el fitoplancton que da a las aguas de L’Albufera su característica opacidad verdosa se reduce de tal manera que el agua se torna casi transparente.

Sahuquillo explicó cómo, detrás este proceso excepcional, se encuentra un crustáceo planctónico conocido como dafnia o pulga de agua (Daphnia magna), un pequeño invertebrado filtrador que prolifera en estas condiciones y que es capaz de “limpiar” por sí solo toda el agua del lago. Pero, no obstante, matizó que, así como la pulga de agua puede producir la fase clara, no tiene la capacidad de mantenerla. Según Sahuquillo, para ello sería necesario que este flujo hídrico apenas puntual, propio solo de algunos inviernos, se mantuviera año tras año hasta la primavera. De este modo, se facilitaría el desarrollo de la vegetación sumergida y, con ello, la recuperación del estado trófico ideal de L’Albufera.

Así pues, recuperar y salvaguardar los valores ecológicos y ambientales de este ecosistema debería pasar, obligatoriamente, por que la administración hidráulica garantizara estas aportaciones mínimas, tanto en calidad como en cantidad. El nuevo Plan Rector de Uso y Gestión de L’Albufera, actualmente en proceso de redacción, debería contemplar y afrontar sin ambages esta realidad.

L’Albufera arrossega encara hui les conseqüències dels abocaments incontrolats d’aigües residuals urbanes i industrials que tingueren lloc des de finals dels anys seixanta del segle passat, així com de l’aportació contínua i excessiva de fertilitzants i pesticides agrícoles. Aquests i altres factors l’han convertit en un cas paradigmàtic de llac eutrofitzat.

Aquest procés d’eutrofització està definit per l’excés de nutrients. Massa nitrats i fosfats, per exemple, desencadenen un creixement desmesurat d’algues i altres plantes aquàtiques la descomposició de les quals provoca la disminució de l’oxigen dissolt en l’aigua. En conseqüència, la vegetació submergida mor per asfíxia i la biodiversitat, que depèn d’aquesta en gran mesura, es veu enormement afectada.

Perquè aquesta Albufera eutrofitzada recupere el seu estat inicial, és necessari que reba aportacions constants i suficients d’aigües de bona qualitat. I, precisament, a manera d’evidència, açò és el que vénen a demostrar les fases d’aigües clares que tenen lloc de tant en tant en l’Albufera.

Naturalesa agraïda

Dissabte passat, 15 de febrer, María Sahuquillo ens va parlar d’elles a la Trilladora del Tocaio, el Palmar, en una jornada organitzada per la Fundació Assut en col·laboració amb Acció Ecologista Agró. Davant quasi un centenar d’assistents, aquesta tècnic del Servei de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient va explicar que, alguns anys, durant el buidatge dels arrossars després de la inundació hivernal, quan la pluja i altres aportacions d’aigua permeten fluxos de bona qualitat, es produeix aquest curiós fenomen biològic: durant dues o tres setmanes, el fitoplàncton que dóna a les aigües de l’Albufera la seua característica opacitat verdosa es redueix de tal manera que l’aigua es torna quasi transparent.

Sahuquillo va explicar com, darrere aquest procés excepcional, es troba un crustaci planctònic conegut com dàfnia o puça d’aigua (Daphnia magna), un xicotet invertebrat filtrador que prolifera en aquestes condicions i que és capaç de “netejar” per si mateix tota l’aigua del llac. Però, no obstant açò, va matisar que, així com la puça d’aigua pot produir la fase clara, no té la capacitat de mantindre-la. Segons Sahuquillo, per tal cosa seria necessari que aquest flux hídric apenes puntual, propi només d’alguns hiverns, es mantinguera any rere any fins a la primavera. D’aquesta manera, es facilitaria el desenvolupament de la vegetació submergida i, amb això, la recuperació de l’estat tròfic ideal de l’Albufera.

Així, recuperar i salvaguardar els valors ecològics i ambientals d’aquest ecosistema hauria de passar, obligatòriament, per que l’administració hidràulica garantira aquestes aportacions mínimes, tant en qualitat com en quantitat. El nou Pla Rector d’Ús i Gestió de l’Albufera, actualment en procés de redacció, hauria de contemplar i afrontar sense marrades aquesta realitat.