La Casa Comuna de la Reial Séquia de Montcada va acollir el dissabte 15 de novembre de 2025 el primer acte d’homenatge a Vicent Sales Martínez, mort unes setmanes abans. Difícilment es podia haver triat un lloc més lligat a la seua trajectòria. Vicent havia dedicat gran part de la vida a estudiar esta antiga institució, els regadius històrics i el paisatge de l’Horta. Allí, a la seu de la comunitat de regants, es reuniren familiars, amics, llauradors, regants, investigadors i representants d’entitats per a recordar-lo i donar continuïtat al seu llegat.
L’acte s’encetà amb la intervenció de Paco Romeu, president de la Reial Séquia de Montcada, entitat amfitriona de la trobada. Romeu va pronunciar unes paraules sentides, no sols com a representant d’una institució estretament vinculada a la trajectòria investigadora de Vicent, sinó també des de l’amistat que els unia. «Vicent va ser molt més que un comuner; va ser un verdader apassionat de l’horta, un defensor incansable de la nostra terra, de les nostres tradicions i dels valors que representa la Reial Séquia de Montcada», va afirmar. També va destacar el seu compromís amb la comunitat de regants i una dedicació investigadora plasmada en nombrosos treballs i en la seua tesi doctoral sobre els regadius històrics de la Reial Séquia de Montcada.
A continuació, Paco Gómez Laserna, alcalde de Massamagrell, va recordar un home que veia en l’agricultura, més enllà d’un ofici, una manera de construir comunitat i preservar la identitat col·lectiva. Va destacar la seua col·laboració amb iniciatives orientades a recuperar parcel·les abandonades i oferir oportunitats a nous agricultors. En Vicent, va assenyalar, confluïen el coneixement acadèmic i la saviesa nascuda de l’Horta.
Bosco Dies va prendre després la paraula com a president de la Fundació Assut, però també des d’una relació familiar mantinguda durant tota la vida. L’emoció li va fer difícil començar. Va recordar les classes de matemàtiques, les llargues converses i la capacitat de Vicent per a explicar amb claredat la història i les transformacions del territori. El va definir com una persona intel·ligent, amable i bona, sempre atenta al que passava al seu voltant i profundament implicada en el projecte de la Fundació.
Durant l’acte, Bosco Dies va anunciar que, amb l’autorització de la família, l’entitat passaria a denominar-se Fundació Assut Vicent Sales. El canvi de nom reconeix el paper de Vicent com a impulsor i president de la Fundació i la seua dedicació al projecte fins als últims dies.
Joan Olmos, enginyer de Camins i urbanista, amb una llarga trajectòria d’activisme cívic, va parlar també com a familiar de Vicent i va entrellaçar la memòria domèstica amb la trajectòria professional. Va evocar una infància viscuda entre cases que, en realitat, eren una mateixa casa, i després els congressos d’estudis de l’Horta Nord, la tesi doctoral de Vicent, el col·lectiu Terra Crítica i les visites a les seues classes d’Urbanisme. Quan Vicent parlava amb l’alumnat, l’Horta deixava de semblar un solar disponible i es mostrava com una realitat agrària, social i històrica que cal conéixer i mantindre viva.
Olmos va recordar també l’article «La huerta que se nos va», publicat per Vicent el 2005, i la seua preocupació per unes amenaces que, més enllà de la pressió urbanística, procedien també de les condicions en què es desenvolupa l’activitat agrària.
La intervenció va donar pas a l’anunci d’una altra iniciativa concebuda per a donar continuïtat al seu treball: la celebració d’un nou congrés d’estudis sobre els regadius tradicionals que portarà el nom de Vicent Sales. La trobada seguirà el precedent del congrés internacional «Regadiu, societat i territori», celebrat el 2014 en homenatge a l’historiador Thomas F. Glick i en l’organització del qual Vicent havia participat activament. Si aleshores el congrés va servir per a reconéixer l’aportació de Glick a l’estudi dels regadius valencians, la nova convocatòria recordarà Vicent reunint investigadors, regants i persones vinculades al territori al voltant dels àmbits als quals va dedicar gran part de la vida.
Ignasi Mangue, en representació del Centre d’Estudis de l’Horta Nord, va reconstruir una relació iniciada l’hivern de 1996 al monestir del Puig. Des d’aleshores s’havien succeït exposicions, congressos, llibres, rutes, excursions, informes, investigacions i projectes. Entre tots, en va destacar alguns: la ruta ciclista pels molins del Carraixet, les exposicions sobre el patrimoni de l’Horta Nord, els estudis locals i, de manera especial, la cartografia i el parcel·lari de la Reial Séquia de Montcada desenvolupats des de la Fundació Assut.
Però el record d’Ignasi Mangue va anar més enllà de l’investigador i de l’activista. Va parlar d’una manera de liderar discreta i decidida, basada en el treball, l’escolta i la confiança en l’equip. I va reivindicar Vicent com una persona pròxima, sensible i disponible, capaç d’ajudar qui travessava una dificultat sense demanar res a canvi. «Costa trobar gent d’esta pasta», va resumir abans d’acomiadar-lo com a fill de l’Horta.
Després de les intervencions es va projectar una conversa gravada el 2012 entre Vicent Sales i l’historiador nord-americà Thomas F. Glick. En les imatges, Vicent explicava que la séquia havia configurat durant segles el paisatge de l’Horta i que aquell paisatge cultural no es podia separar del treball, les paraules, les ferramentes i els coneixements de la gent. Era, en gran manera, la seua pròpia veu resumint el fil que havia recorregut tot l’acte.
El micròfon es va obrir després a les persones assistents. Els records tornaren una vegada i una altra sobre aquella qualitat de Vicent, aquella capacitat per a posar en relació el coneixement acadèmic i el saber dels llauradors, l’arxiu i el camp, la investigació i l’acció. També hi hagué espai per a les anècdotes, l’amistat i el reconeixement de la seua solidaritat. La família va agrair l’homenatge i va expressar la voluntat de col·laborar perquè la documentació i el treball que Vicent deixava pogueren continuar donant fruit.
La trobada es va tancar al pati de la Casa Comuna. Quedava anunciat el congrés i, sobretot, assumit un compromís: la Fundació Assut Vicent Sales portarà el seu nom no sols com a record, sinó també com a orientació per al treball futur. Continuar estudiant i protegint els paisatges agraris i litorals valencians, escoltar les persones que els mantenen i acostar coneixements i sensibilitats diferents és la manera més coherent de mantindre viu el seu llegat.
—
Imatge de capçalera: Vicent Sales en una fotografia de 2014 (foto: Fundació Assut Vicent Sales).