Festival Amfibi

Festival Amfibi

El festival Amfibi és un certamen anual que tracta de divulgar i preservar els valors naturals i culturals de les zones humides i dels paisatges de l’aigua a través del cinema, la música i altres disciplines.

Des de 2011, any de la celebració del 25 aniversari del Parc Natural de l’Albufera i del centenari de l’adquisició de l’estany i del bosc de la Devesa per part de l’Ajuntament de València, la Fundació Assut ha organitzat cada estiu un cicle de projeccions nocturnes a l’aire lliure centrades en la cultura dels aiguamolls, els sistemes tradicionals de regadiu i altres espais agrícoles afins. Anomenat ‘L’Albufera de cine’ en les seues dues primeres edicions, en l’actualitat se celebra sota el nom de festival Amfibi.

Després de nou edicions, l’Amfibi s’ha convertit en un certamen de caràcter més ampli, obert a noves disciplines i nous àmbits, locals i internacionals. Pretén ser una plataforma de difusió i comunicació des de la qual promocionar aquests espais i les seues cultures, principalment l’Albufera i l’Horta de València, i donar a conèixer el treball que es duu a terme per administracions, institucions i organitzacions vinculades a ells.

Fins ara, el festival s’ha celebrat en diferents llocs de l’Albufera, l’Horta i la Ribera: la Trilladora del Palmar, la Casa Forestal del Saler, el Casal Jove de Sueca, el Castell d’Albalat dels Sorells…

 

El festival

Amfibi, el festival de les cultures amfíbies, és un certamen dedicat a la promoció, la divulgació i la preservació dels valors culturals de les zones humides i els sistemes tradicionals de regadiu, en particular l’Albufera i l’Horta de València, mitjançant la música i la dansa, el cinema i el vídeo, la fotografia, la gastronomia, el teatre i altres mitjans i disciplines.

El seu objectiu és generar consciència i sensibilització sobre la importància que tenen aquests sistemes, ecosistemes i paisatges culturals. Es tracta de contribuir al coneixement i la conservació de tantes cultures que manifesten aquesta identitat amfíbia, associades a l’aigua i determinades per ella.

El festival contempla també l’organització d’activitats complementàries que contribuïsquen a aquestes mateixes finalitats: fires promocionals i institucionals, jornades, debats, taules redones…

 

Naturalesa i cultures amfíbies

Al llarg de la història, pocs llocs han sigut tan intensament explotats per l’èsser humà com els aiguamolls i les vegues i zones al·luvials dels rius. La raó radica en la gran quantitat de recursos naturals que concentren. L’aigua, el principal de tots, és també el que dóna lloc a la resta: les plantes, la pesca, la caça, la sal…

Aquests recursos han sigut aprofitats des de sempre, han propiciat l’establiment de comunitats humanes entorn d’ells, i donat lloc a incomptables valors culturals sorgits de l’activitat quotidiana dels seus pobladors.

Àmpliament distribuïts pel món, els aiguamolls, els regadius tradicionals i altres espais agraris afins són objecte d’una especial atenció per part de molts països i organismes internacionals (Convenció Ramsar, Wetlands International, Unesco…).

 

L’Albufera

Al sud de València, a penes a deu quilòmetres de la ciutat, el Parc Natural de l’Albufera és una de les principals zones humides de la Península Ibèrica i de tot el Mediterrani occidental. A l’Albufera, on la presència humana ha sigut contínua durant molts segles, el llegat cultural és enorme. És un aiguamoll ple de simbolisme i significació on els usos i costums, íntimament lligats a l’espai físic, han generat multitud d’elements propis, encara hui ben recognoscibles.

Malgrat la seua protecció com a parc natural en 1986, fa més de trenta anys, l’Albufera pateix constants amenaces que posen en risc el seu futur i sostenibilitat: la reducció d’aportacions hídriques, l’abandó dels usos tradicionals, la contaminació de l’aigua, l’escassa rendibilitat agrícola…

D’altra banda, malgrat aquest simbolisme ja referit, l’Albufera és, com la pròpia Horta de València —igualment emblemàtica—, una realitat insuficientment coneguda, tant pels habitants de València i la Comunitat Valenciana, com per turistes i altres visitants.

 

L’Horta

L’Horta de València és un dels paisatges culturals més singulars d’Europa (Informe Dobris sobre el medi ambient, 1995), essencial en la conformació de la identitat i el caràcter valencians.

Les comarques de l’Horta de València, situades al tram final del riu Túria, a la vora del mar Mediterrani, abriguen una de les poques hortes periurbanes històriques que encara subsisteixen a Europa. Aquest escenari del regadiu tradicional valencià, el qual s’entremescla de manera intermitent amb la ciutat de València i els diferents pobles de la seua àrea metropolitana, segueix mantenint una notable activitat cultural i econòmica vinculada al seu origen agrícola.

L’Horta de València ocupa més de sis-cents quilòmetres quadrats i acull vora cinquanta municipis amb més d’un milió i mig d’habitants. Aquest territori queda integrat en deu comunitats de regants que es reparteixen l’aigua de reg en dos grans sistemes hidràulics. D’una banda es troba la Reial Séquia de Moncada, la major de tota l’Horta, el perímetre de reg de la qual domina l’espai periurbà al nord de la ciutat de València. I d’altra banda estan les diferents séquies de la Vega —Mestalla, Tormos, Rascanya, Favara, Quart, Xirivella, Benàger i Faitanar, i Rovella—, les quals, unides, formen el Tribunal de les Aigües, institució centenària de justícia i dret d’aigües reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Malgrat el pes que té la comarca en la memòria i la identitat de la societat valenciana i l’interès d’aquest territori carregat de singularitats, l’Horta és un espai amenaçat per múltiples factors. Entre ells, la pressió urbanística i la pràctica desaparició del relleu generacional al medi agrícola.

 

Objectius

Els objectius de l’Amfibi són difondre els valors de l’Albufera i l’Horta de València i d’altres paisatges i cultures afins. En general, es tracta de millorar el grau de conservació dels aiguamolls i els espais agrícoles lligats a l’aigua; donar a conèixer la seua realitat passada i present i promoure la implicació social en la conservació dels valors culturals, patrimonials i econòmics del territori.

Skills

Posted on

22 Setembre, 2014