L’Albufera de cine

L’Albufera de València complix enguany el seu primer XXV aniversari com Parc Natural i també el seu primer centenari des que esta extensa llacuna litoral passara a titularitat municipal, després de ser cedida per l’Estat a la ciutat de València. El 23 de febrer de 1911, Alfons XIII firmava la Llei per la qual es va regular la cessió de l’Albufera a la ciutat, una llei que prohibia la dessecació de la llacuna i obligava a conservar la integritat dels arbres i el sòl del seu Devesa.

Al llarg de tot este temps, l’Albufera i el seu entorn han experimentat un canvi molt important com a conseqüència del marcat creixement urbà i industrial de mitjan del segle XX. Este creixement, en molts casos desordenat, va ocasionar una crisi ambiental els efectes de la qual, a hores d’ara, encara són evidents. Amb el propòsit de detindre el procés de degradació d’este aiguamoll costaner i afavorir la recuperació dels seus valors naturals, culturals i socioeconòmics, l’Albufera de València i el seu entorn (un total de 13 municipis) van ser declarats com a parc Natural el 8 de juliol de 1986.

Col·laboradors

Com arribar

Programa

El cicle L’Albufera de cine tindrà lloc els dies 20, 21 i 23 de juliol en la seu de l’Oficina Tècnica del Parc Natural, en sessions a l’aire lliure i gratuïtes a partir de les 22hres. El cicle pretén mostrar l’aportació del cinema, tan interessant com insuficientment coneguda, a la reflexió sobre la realitat d’aquest territori.

Dimecres 20 // L’Albufera segons Cifesa

        Cifesa, fundada en 1932, va ser una companyia paradigmàtica en el camp de la producció cinematogràfica espanyola. Després de la guerra, va adoptar els postulats i maneres imposades pel règim dictatorial. El documental

El arroz

         (1943) i l’adaptació al cinema d’una de la novel·les de Blasco Ibáñez,

Cañas y barro

    • , dirigida per Juan de Orduña en 1954, són dos bons exemples del costumisme regionalista i conservador propi d’esta productora valenciana.
  • El arroz. Espanya. 1943. Documental. Blanc i negre. Documental sobre el cicle de producció de l’arròs a Espanya i sobre la labor de coordinació dels interessos agrícoles, industrials i comercials duta a terme pel Sindicat Nacional de l’Arròs. D.: Arturo Ruiz-Castillo. F.: M. A. García Basabe. P.: Cifesa, per al Sindicat Nacional de l’Arròs. 30 min.
  • Cañas y barro. Espanya-Itàlia. 1954. Dramàtic. Blanc i negre. A l’Albufera de Valencia, a principis del segle XX, la història i els conflictes de tres generacions d’una família: el Tio Paloma, el barquer més ràpid del llac; el seu fill Tono, decidit a trencar amb la tradició familiar de la pesca i dedicar-se al cultiu de l’arròs, i el fill d’este, Tonet, l’últim de la saga. I.: José Nieto, Virgilio Teixeira, Saro Urzì, Félix Fernández, Aurora Redondo, Társila Criado, José Moreno. D.: Juan de Orduña. A.: la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez. G.: Manuel Tamayo. F.: José F. Aguayo. M.: Ricardo Lamotte de Grignon. P.: Producciones Orduña Films / Pico Films. 100 min.

Dijous 21 // La mirada documental

        Durant la dictadura, la mirada del cinema documental sobre l’Albufera evoluciona des de la peculiar i inqüestionable visió oficial del No-Do, noticiari propagandístic d’obligada projecció als cinemes de l’època, fins al pol contrari: el cinema independent i combatiu de principis dels anys setanta.

Biotopo

         (1974), de Carles Mira, centrat en la degradació del llac i en l’impacte de la construcció masiva de blocs d’apartaments a la costa, és el títol de referència d’estos anys.

El Saler y la Albufera

         (1972) és un projecte inacabat i inèdit que volia denunciar la privatització de l’espai públic i l’especulació urbanística de la Devesa. Entre els nous documentals, destaca

La Albufera. El jardín salvaje

    •  (2007) i la seua percepció dels valors naturals i culturals d’este particular espai.
  • Entre el agua y el barro. Espanya. 1957. Documental. Color. Documental sobre l’Albufera de València: la pesca de l’anguila, el conreu de l’arròs, la caça d’ànecs, la vida en les barraques… D.: Christian Anwander. G.: Christian Anwander i Alfredo Marquerie. F.: Christian Anwander. M.: Manuel Parada. P.: No-Do. 16 min.
  • Biotopo. Espanya. 1973-1974. Documental. Blanc i negre. La degradació de l’Albufera pels abocaments contaminants comporta un greu risc d’extinció per a l’anguila, la llissa i la gambeta i posa en perill el mitjà de subsistència dels pescadors del llac. Per la seua banda, la construcció massiva d’edificis en la Devesa i les platges del Perellonet i el Perelló és també una greu agressió a l’ecosistema. D. i G.: Carles Mira. F.: Juan Antonio Ruiz Anchía. P.: Ascle Films. 30 min.
  • El Saler y la Albufera. Espanya. 1972. Documental (inacabat). Color. A punt de declarar-se en fallida i animat per promotors i constructors, l’Ajuntament de València accedeix a privatitzar i urbanitzar la Devesa. Un documental inacabat i inèdit que pretenia denunciar este atemptat urbanístic i animar a la societat valenciana a reclamar els seus drets. D. i F.: Juan Vergara. P.: Nuevo Grupo de Cine Independiente. 13 min.
  • La Albufera. El jardín salvaje. Espanya. 2007. Documental. Color. Un documental que reflecteix, a través de les quatre estacions, els esdeveniments ecològics i etnològics propis del parc natural de l’Albufera. D. i F.: Eduardo Barrachina. M.: Josep Vicent Tallada. P.: Azor Producciones. 30 min.

Dissabte 23 // Noves propostes

        El llargmetratge

Temps d’aigua

        , ficció-documental entorn d’unes formes de vida amenaçades, premiat a la Mostra de València de 2009, i el curt

Un cuento chino

        , que reflexiona en clau d’humor sobre l’origen de certs costums locals, conformen la mirada més nova sobre la realitat de l’Albufera. Amb ells, es projecta també el documental

Tancat de la Pipa

    • (2009), de la Confederación Hidrográfica del Júcar.
  • Un cuento chino. Espanya. 2003. Comèdia. Color. Una vella producció d’origen imprecís que no consta en cap cens sobre cinema mut i que, segons els investigadors, podria tractar-se d’un exemple de l’insòlit cinema asiàtic-americà rodat a Hollywood durant els anys vint. I.: Sergio Claramunt, Gulmira Shablina, Ana Midori, Vicky Lacruz, José Roselló. D. i G.: Antonio Llorens. F.: Federico Ribes. M.: Gulmira Shablina. P.: NISA. 13 min.
  • Temps d’aigua. Espanya. 2009. Documental-ficció. Color. Una aproximació a la gent que encara habita prop de l’Albufera, als seus ritmes i ritus ancestrals, centrada especialment en la vida dels últims “indígenes” del lloc, uns adolescents que viuen al barri del Tremolar, i en l’aparició de nous pobladors immigrants. D.: Miguel Ángel Baixauli. G.: Ximo Rojo, Josep Lluís Peris i Miguel Ángel Baixauli. F.: Pere Pueyo. M.: Alfred Sorlí. P.: Jaibo Films / Nadir Fims, amb la participació de l’IVAC-La Filmoteca, RTVV i l’Ajuntament d’Alfafar. 87 min.
  • Tancat de la Pipa. Espanya. 2010. Documental. Color. Documental sobre l’experiència pilot duta a terme en l’àrea de reserva del Tancat de la Pipa amb la finalitat de millorar el paisatge i la biodiversitat de l’Albufera. P.: Confederación Hidrográfica del Júcar. 13 min.

 

Descàrregues

Cartells

Habilidades

Publicado el

18 julio, 2011