Notícies

Arrossars de pas

«Arrossars de pas»: Illes per a les aus migratòries en un mar d’arròs

divendres, 28 de setembre de 2018

La Fundació Assut i SEO/BirdLife han posat en marxa en l’Albufera el projecte «Arrossars de pas», una iniciativa que aprofita els arrossars fallits de cada campanya per a crear espais d'alimentació i descans per a les aus migratòries. Entre juliol i octubre, uns quants milers de limícoles de diferents espècies, algunes d'elles amenaçades, a més de molts centenars de flamencs, picatorts, ànecs i altres aus aquàtiques, es voran afavorits per la mesura. En el projecte, que compta aquest primer any amb el suport de l'empresa Gracomsa Alimentaria, col·laboren també diversos agricultors locals, els quals, per la seua banda, en reconeixen beneficis per l'arrossar.

--

El Parc Natural de l’Albufera és el principal aiguamoll de la Comunitat Valenciana i un dels més importants de la conca del Mediterrani. Aquest paisatge humanitzat, cobert quasi plenament per l'arrossar, constitueix un hàbitat alternatiu al natural que facilita la presència permanent de gran quantitat d'aus aquàtiques. Situada en un lloc privilegiat on conflueixen les rutes migratòries que discorren pel Mediterrani i l'Atlàntic Est, l’Albufera representa també un lloc fonamental per a l'alimentació i el descans de milers d'aus que es desplacen entre els llocs de nidificació del centre i nord d'Europa i els d'hivernada a Àfrica. No obstant açò, en aquest cas el parc natural a penes compta amb espais propicis per a elles, les necessitats de les quals són més específiques. La intensificació agrària de l'arrossar, l'escassetat d'hàbitats aquàtics naturals i les molèsties derivades del trànsit de vehicles i persones, entre altres causes, dificulten que siga així.

--

Alimentació i descans en la migració

Així, la Fundació Assut i SEO/BirdLife han engegat el projecte «Arrossars de pas», una iniciativa que té per objecte afavorir els llocs d'alimentació i descans per a les aus aquàtiques migratòries a l’Albufera. En paraules de Bosco Dies, assessor de la Fundació Assut, «la idea sorgeix de l'interès que té per a les aus que existisquen zones no conreades lliures de vegetació i amb nivells d'inundació baixos entre els mesos de juliol i octubre, coincidint amb la migració postnupcial de moltes espècies». Assegura Dies que «durant aquesta època, en aquestes zones, en les quals es remou la terra i s'elimina la vegetació amb tractors, sol registrar-se una gran quantitat d'aus, especialmente limícoles, amb comptatges i censos de diversos centenars d'exemplars observats simultàniament».

Territs, tiforts, picarots, xerlovites, redonells, corriols, bequerudes i tètols són alguns dels grups d'aus més beneficiats per aquesta mesura, donat que aprofiten llocs oberts, lliures de vegetació i poc profunds als quals alimentar-se dels xicotets invertebrats que viuen al llim dels arrossars.

--

El tètol cuanegre, el redonell i el territ picarut, espècies amenaçades

Entre les espècies afavorides per aquesta iniciativa destaquen el tètol cuanegre—, el redonell i el territ picarut, aus limícoles que mostren un marcat declivi a Europa. Pablo Vera, tècnic de SEO/BirdLife, explica que es tracta «d'aus migratòries que nidifiquen en zones del centre i nord d'Europa i que majoritàriament passen l'hivern a les regions equatorials d'Àfrica». Entre les causes del seu declivi, assenyala «la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la qual cosa és especialment crítica en els viatges migratoris, on requereixen trobar espais amb aigües obertes i someres adequats per a descansar i alimentar-se». A l'actualitat, segons Vera, «aquests hàbitats són pràcticament inexistents a l’Albufera, per la qual cosa moltes aus no poden detenir-se i es veuen obligades a allargar el seu viatge centenars de quilòmetres fins a trobar un altre lloc adequat, amb el perjudici que açò suposa per al seu estat físic».

Enguany, per a l'època de la migració, entre juliol i octubre, mitjançant el projecte «Arrossars de pas», s'ha aconseguit manejar 75 fanecades d'arrossars a Alfafar i Silla, camps als quals el cultiu de l'arròs havia fallat —per problemes en la germinació, afecció de plagues i malalties o un desenvolupament incontrolat de males herbes— i que ara, gràcies a la col·laboració dels agricultors, resten «fanguejats», lliures de vegetació i amb els nivells d'aigua adequats per a aquestes aus.

--

Beneficis per a les aus i l'arrossar

Durant diverses setmanes, abans que es culla el cereal i s'inunden els arrossars entrada la tardor, es calcula que aquesta mesura, que garanteix l'existència de xicotets i necessaris illots de vida en aquest espès mar d'arròs, beneficiarà milers d'aus limícoles, a les quals se sumen uns pocs milers de flamencs, picatorts, ànecs i altres aus aquàtiques.

En el projecte, que compta amb el suport de Gracomsa Alimentaria, col·laboren diversos agricultors locals, els quals es beneficien per la seua banda d'una gestió que controla el creixement de «males herbes» als camps —plantes adventícies perjudicials també per a les parcel·les veïnes— i contribueix a preparar-los per a la pròxima campanya. Arrossers com José Martí, Vicent Martí i Juan Gimeno participen en la iniciativa facilitant els treballs de «fangueig» de diversos camps als quals la planta de l'arròs no s'ha desenvolupat amb èxit. Després d'uns primers resultats «molt positius», segons els promotors de la idea, el projecte «Arrossars de pas» tindrà continuïtat en anys futurs, en els quals s'espera crear la major superfície possible d'hàbitats per a aquest grup d'espècies amenaçades.

Conveni entre Pavagua i Fundacio Assut

La Fundació Assut, nou agent en la gestió ambiental dels Tancats de Mília i l’Illa

dijous, 7 de juny de 2018

El passat 5 de juny, coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Medi ambient, Pavagua Ambiental i la Fundació Assut han signat un conveni de col·laboració pel qual aquesta entitat supervisarà els seguiments ambientals dels aiguamolls que l'empresa gestiona a l'Albufera.

Ignacio Marchesi, director de Pavagua, i Vicent Sales, president de la Fundació Assut, s'han traslladat al Tancat de Mília per a signar un acord per un any. L'objectiu és garantir la qualitat de la gestió ambiental que es duu a terme al Tancat de Mília (Sollana) i el Tancat de l’Illa (Sueca), també conegut com Tancat de l'Estany de la Plana.

Aquests aiguamolls artificials funcionen com a filtres verds per a la depuració de l'aigua de l’Albufera i constitueixen reserves naturals per a la potenciació de la biodiversitat del parc natural. Tots dos espais són propietat de la societat pública Acuamed i estan operats per l'equip de Pavagua Ambiental des de 2014.

La incorporació de la Fundació Assut significa integrar un nou agent a l'esquema de supervisió i, per tant, una nova contribució a la protecció, el coneixement i el seguiment de la biodiversitat d'uns ambients que alberguen una important representació de la flora i la fauna de l’Albufera. L'objecte de l'acord és també implantar noves metodologies, promocionar projectes i regular un ús públic compatible amb la conservació de la naturalesa.

Recetario Soninké

Recetario Soninké: El quadern de receptes de les dones africanes de l’Horta

dijous, 3 de maig de 2018

El receptari que compartim en aquesta entrada és resultat d'un procés d'aprenentatge i col·laboració entre l'Associació de Dones Africanes de Paterna (AMAP), CERAI, la Fundació Assut i ACOEC. Com diu Alba Herrero Garcés, companya de la Fundació Assut i coordinadora de la publicació, «es tracta d’una xicoteta mostra de tot el que ens uneix, de la importància de conèixer-nos i de compartir qui som, d'on venim, on anem…»

El Recetario Soninké, terme que fa referència a la cultura i la llengua d’un grup ètnic de l’Àfrica occidental —dispers entre països como Senegal, Gàmbia i Mali, des de Mauritània al nord fins a Ghana i Costa de Marfil al sud— naix també amb la intenció de donar visibilitat i reivindicar la diversitat cultural de l'Horta de València, així com subratllar el fet que «el propi territori s'ha anat conformant a partir d’aquesta diversitat, amb interdependències ambientals, socials i culturals en constant construcció, i en un procés dinàmic d'apropiació de pràctiques, discursos i significats». La pròpia experiència de les dones de l’AMAP, l’existència de conreus africans a l’horta, les pràctiques i els sabers compartits i, sobretot, aquestes receptes que les dones africanes cuinen quotidianament, en són la prova.

Les receptes i els dibuixos que apareixen al Recetario Soninké han sigut elaborats per les dones de l’AMAP durant alguns tallers del projecte «Dones africanes a l’Horta: una aposta per la interculturalitat», financiat per l’Obra Social La Caixa. En paraules d’Alba Herrero, «són receptes compartides des de l'experiència quotidiana; fins i tot des de la corporalitat en aquells casos en què ens faltaven paraules comunes per a entendre’ns. És per això que són receptes per a experimentar, per a aprendre fent i sobretot menjant.»

«Ens queda encara un llarg camí per recórrer —conclou Herrero—, aquests són a penes els primers passos, l'inici del camí, algunes pinzellades. És una lloança al plaer d'aprendre menjant, provant, assaborint… Una lloança al cos, al cos que sent, que escolta, que entén, que treballa, que creix, que explica... És també el nostre xicotet homenatge a tots els treballs quotidians que sostenen, permeten i creen la vida. Treballs històricament invisibilitzats i menyspreats, treballs que no apareixen a les narracions principals de la història, ni en l'imaginari col·lectiu, però sense els quals res haguera sigut possible. És una reivindicació sobre la importància de les cures i de qui les duu a terme.»

Bon profit! Arnamurandi!

Recetario Soninké

Vore en issuu.com

Projecte "Mosaics territorials de la Reial Séquia de Montcada"

Un projecte que reflexiona sobre el paisatge cultural de l’Horta

dimarts, 16 de gener de 2018

Entre els dies 11 i 13 de gener, van tindre lloc a l'Horta Nord les jornades de camp del projecte «Mosaics territorials de la Reial Séquia de Montcada», una iniciativa acadèmica que gira al voltant dels paisatges culturals de l'Horta de València i que comporta un viatge de descoberta d’aquest territori i dels seus trets d'identitat. La iniciativa, coordinada per la Fundació Assut, la Universitat Politècnica de València i la Universitat Politècnica de Catalunya, ha comptat amb la col·laboració directa dels ajuntaments d'Albalat dels Sorells, Meliana, Foios, Vinalesa, Bonrepòs i Mirambell i València (pobles de Cases de Bàrcena i Mahuella).

Han estat tres jornades d'exploració i treball, a les quals un nodrit grup d’alumnes i professors universitaris va recòrrer i conèixer diferents indrets i elements territorials i patrimonials significatius de l'Horta de València; concretament, del territori regat per la Séquia de Montcada. Ho van fer de la mà de membres de la Fundació Assut, experts acadèmics, professionals de l'àmbit paisatgístic, cultural i agrícola, i diverses entitats locals.

L'objectiu és promoure la reflexió activa sobre un paisatge cultural, transformat per l’evolució social i urbana, que és alhora contenidor de memòria i de present; un territori modelat pel treball de les persones que l'habiten i definit per una història i un patrimoni que són encara ben vigents. Els trets identificatius, l’evolució del paisatge, la gestió dels seus valors productius i les estratègies per al seu desenvolupament sostenible, són algunes de les qüestions que s'han abordat en aquestes jornades de camp. L'experiència té continuïtat en un taller que proposa l'elaboració d'un atles del territori i un quadern d'estratègies i propostes de paisatge.

Premis Empresa Social 2017 per a Nuova Sesac i Fundació Assut

Els Premis Empresa Social reconeixen la col·laboració de Nuova Sesac i la Fundació Assut

divendres, 16 de juny de 2017

La col·laboració amb Gracomsa Alimentaria i el grup industrial Nuova Sesac mitjançant el programa de divulgació Cerca va a poc a poc fent camí. Ahir, en la seu de Caixaforum de Barcelona, aquesta entesa de treball conjunt va rebre dos dels premis de Responsabilitat Social que atorga cada any la Fundación Mundo Ciudad en el marc del Publifestival, Festival Internacional de Publicitat Social.

En concret, aquesta organització, que promou actuacions empresarials de caràcter estratègic dedicades a reconèixer i incentivar les accions de Responsabilitat Social Corporativa, va concedir a Nuova Sesac els premis al millor projecte responsable de gestió mediambiental i al millor projecte de RSC en el sector industrial, tots dos pel treball conjunt que aquest grup industrial i la Fundació Assut desenvolupen en el programa Cerca. Des de 2015, aquesta col·laboració, dedicada a divulgar els valors naturals i culturals de l’Albufera i l'Horta de València, ha aconseguit acostar la realitat d'aquests paisatges culturals a vora trenta mil persones, especialment escolars i estudiants.

Celebració del Dia Mundial de l'Aigua

Desenes de xiquets i les seues famílies celebren el Dia de l’Aigua a l’Albufera

dissabte, 25 de març de 2017

Per a commemorar el Dia Mundial de l'Aigua, desenes de xiquets i les seues famílies han visitat aquest matí la Casa de la Demanà del Saler i han fet un passeig amb barca per l’Albufera entre el Port del Saler i el mirador de la Gola del Pujol. Durant aquesta jornada festiva, organitzada per la Fundació Assut en el marc del Programa Cerca, un projecte d'educació i divulgació que compta amb el suport de l'empresa Gracomsa Alimentària i el grup industrial Nuova Sesac, els assistents han conegut mitjançant senzills experiments i demostracions la implicació que una adequada gestió de l'aigua pot tindre en la recuperació de la qualitat ecològica d'aquest aiguamoll, un dels més importants del sud d'Europa.

En el trajecte per la llacuna, tècnics de la Fundació Assut, acompanyats per Javier Jiménez Romo, responsable dels aiguamolls artificials dels Tancats de Mília i l’Illa —propietat d’Acuamed i operats per Pavagua—, han insistit en la importància de donar preferència als usos ambientals de l'aigua en l’Albufera i d'ultimar les obres de sanejament que desconnecten definitivament l'aiguamoll dels sistemes residuals urbans. Precisament, enguany, Nacions Unides ha volgut cridar l'atenció sobre la problemàtica de les aigües residuals i ha convertit aquest tema en eix central de la celebració. En el cas de l’Albufera, l'objectiu, compartit unànimement per les organitzacions, institucions i agents socials implicats en el parc natural, és recuperar d'una vegada per sempre la qualitat ambiental perduda en el procés de contaminació dels anys setanta.

Trenta anys, trenta mirades. Parc Natural de l'Albufera, 1986-2016

‘Trenta anys, trenta mirades’: la crònica del parc natural de l’Albufera

diumenge, 5 de febrer de 2017

El Centre d'Interpretació del Racó de l’Olla va acollir el passat 2 de febrer, Dia Mundial dels Aiguamolls, la presentació del llibre Trenta anys, trenta mirades (Parc Natural de l’Albufera, 1986-2016), publicació que, a partir de trenta entrevistes amb persones vinculades al Parc Natural de l’Albufera, fa repàs dels seus trenta anys d'història. Escrit per Vicent Llorens i Bosco Dies, de la Fundació Assut, editat per Edicions 96 i la citada entitat, i patrocinat per la Fundación Aguas de Valencia, el llibre és un homenatge a les persones que van fer possible la declaració del primer parc natural de la Comunitat Valenciana en 1986 i que durant tot aquest temps han contribuït d'alguna manera a la seua protecció.

Trenta anys, trenta mirades és també la crònica d'aquestes tres dècades explicada per uns quants dels protagonistes i testimonis d'un procés que ha estat plagat de dificultats, de llums i ombres. En el llibre, els records i les reflexions d'ecologistes i conservacionistes, agricultors i regants, pescadors i caçadors, tècnics i polítics de les diferents administracions, investigadors, periodistes, veïns i representants de la societat civil, són el reflex de la complexitat d'aquest territori i dels conflictes d'interessos que s'han donat i es donen irremeiablement en ell, exemple perfecte no tant de parc natural com de paisatge antròpic. Les opinions dels uns i els altres, moltes vegades oposades, són a més la plasmació d'un contingut optimisme, ja que, en general, tots estan d'acord en què, encara que resta molt per fer, el parc natural de l’Albufera és hui, almenys, una realitat inqüestionable.

En el multitudinari acte de presentació, al costat dels autors del llibre, van intervindre la consellera de Medi ambient, Elena Cebrián; el regidor delegat de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i el president de la Fundació Aigües de València, Eugenio Calabuig. Els tres, com els propis protagonistes de la publicació, van coincidir que cal seguir treballant per la consolidació de la figura protectora del parc natural, la definitiva recuperació de la qualitat ambiental de l’Albufera i l'efectiva posada en valor d'aquest aiguamoll com un dels principals del Mediterrani occidental.

Peu de foto: Alguns dels protagonistes del llibre amb els autors. Per Luis Vidal.

COMPRA EL LLIBRE Trenta anys, trenta mirades. Parc Natural de l'Albufera 1986-2016, en la botiga d'Edicions 96.

Premi 'Biodiversitat i Societat' per a la Fundació Assut

La Fundació Assut, premi ‘Biodiversitat i Societat’ de la Generalitat Valenciana

dimecres, 21 de desembre de 2016

Els IV Premis Biodiversitat i Societat reconeixen el treball de la Fundació Assut en l'àmbit de la custòdia del territori per la gestió compartida amb els propietaris del Tancat de l’Estell per a preservar els recursos naturals, culturals i paisatgístics d'aquest espai agrícola del Parc Natural de L’Albufera. Aquests guardons, promoguts per la Generalitat Valenciana, premien cada any l'esforç d'entitats públiques i privades en la protecció dels entorns naturals i la fauna.

Durant l'acte oficial de lliurament de premis, celebrat en el Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), a Sagunt, el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, ha destacat que “per a defensar el medi ambient és imprescindible comptar amb l'extraordinària labor i col·laboració de col·lectius i institucions tan importants com els quals han sigut premiats”. També ha insistit que les administracions públiques han de “continuar promovent la participació social en una tasca tan important com és l'atenció al nostre entorn natural per a futures generacions”.

Des de 2011, mitjançant un acord de custòdia amb la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas, i amb la col·laboració puntual d'empreses i institucions com National Geographic Channel, Loterías del Estado y Gracomsa Alimentaria, la Fundació Assut duu a terme iniciatives relacionades amb la integració i adequació de les pràctiques agrícoles, la recuperació del patrimoni, la gestió racional de la caça, la millora de l'hàbitat i la promoció d'activitats i usos compatibles amb l'agricultura. L'acord de custòdia contempla també l'execució de programes de recerca i accions d'educació i divulgació que vagen dirigits a millorar el coneixement i la implicació de la societat en la conservació d'aquest tipus d'espais.

Aquests guardons tenen cinc categories. Juntament amb la Fundació Assut, han sigut premiades altres quatre entitats. Així, en la categoria de Recerca aplicada a la conservació de la biodiversitat, el premi ha recaigut en el Grup de Recerca Zoològica de Vertebrats de la Universitat de València. En la categoria de Difusió i Comunicació, s'ha reconegut el Col·legi Oficial de Veterinaris de València. El Seprona (Guàrdia Civil) ha sigut premiat com a Entitat Pública Col·laboradora en la Conservació. I l'Ajuntament d'Ibi ha guanyat en la categoria d'Ajuntament Exemplar.

--

En la foto, Bosco Dies rep el premi de mans de Josep Nebot, subdirector general de Medi Natural.

I Edició de 'Rec a Manta'

Benimaclet acull la primera edició de ‘Rec a Manta’

divendres, 21 de octubre de 2016
A

Artxiviu de l'Horta és un projecte col·laboratiu que s'ha proposat registrar la memòria de l'Horta de València, de les seues gents; recuperar i conservar, mitjançant l'audiovisual i la creació artística, el llegat d'aquests paisatges culturals de l'aigua i el regadiu tradicional.

Una forma de contribuir a la recuperació d'aquesta herència cultural és la que proposa la iniciativa Rec a manta, que ahir, 20 d'octubre, va mostrar els resultats de la seua primera convocatòria. L'Escola Meme de Benimaclet va acollir la projecció d'un muntatge dels vídeos domèstics presentats al certamen.

En la seua major part, els treballs són el resultat d'entrevistes gravades per joves als seus majors, homes i dones que són experimentats agricultors d'ofici, últims dipositaris d'uns coneixements i una cultura que estan en perill de desaparició, amenaçats per la pèrdua de rendibilitat i la falta de relleu generacional en el medi agrícola.

Els vídeos presentats a la convocatòria de Rec a Manta podran vore's pròximament en l'apartat d'arxius domèstics de la pàgina web d'Artxiviu de l'Horta (artxiviu.org), una plataforma que va a poc a poc incorporant continguts audiovisuals, gràfics i sonors relacionats amb la memòria oral de l'Horta de València: documentals, vídeos domèstics, converses de vida, enregistraments, fotografies...

Amb aquesta iniciativa, els responsables del projecte, entre els quals n'hi ha la Fundació Assut, la Universitat Politècnica de València —mitjançant el Laboratori de Creacions Intermèdia, els departaments d'Escultura i d'Enginyeria Rural i Agroalimentària, i l'Àrea de Cooperació al Desenvolupament— i diversos col·lectius i col·laboradors independents, com Cinema Por Venir i Les Espigolaores, volen “animar a la gent a utilitzar el vídeo com una eina de conservació d'aquest patrimoni comú i de posada en valor d'un llegat cultural que és essencial per a la comprensió i la sostenibilitat del paisatge agrícola de l'Horta.”

En aquesta primera edició de Rec a Manta, celebrada amb el suport de l'Àrea d'Activitats Culturals de la Universitat Politècnica de València, han col·laborat també el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i l'empresa Cerveza Turia.

--

Peu de foto: Batiste Barrachina, veí de Rafelbunyol, en un fotograma d’El futur de l’agricultura, realitzat pel seu net, Arnau Bayón Barrachina.

Cloenda de l'Amfibi 2016

Gran èxit en la cloenda del festival Amfibi

dimarts, 11 de octubre de 2016

La sisena edició del festival Amfibi, certamen que la Fundació Assut organitza en l’Albufera des de 2011, es va tancar dissabte 1 d'octubre amb un concert especialment dedicat a la tradició musical dels territoris arrossers. El ‘cantaor’ Carles Dénia i els músics de la Nova Rimaire es van submergir en les arrels del repertori popular valencià, i Sílvia Ampolla i la seua rondalla, que van obrir la vetlada, van fer allò propi amb la tradició musical de les riberes i marjals de les Terres de l'Ebre. La cita va ser a les set de la vesprada a la Casa Forestal del Saler. Uns i altres van actuar davant vora tres-centes persones.

Encara que sotmès als cànons clàssics, Carles Dénia va oferir al Saler un espectacle modern i actual. En la veu del ‘cantaor’ de Gandia, el cant d’estil i les seguidilles, malaguenyes, ‘albaes’, jotes o fandangos, constitueixen una reinterpretació molt personal de la tradició, alhora lliure i essencial. Dénia va prestar especial atenció als cants de batre, cants a pèl, sense música ni micròfon, evocadors d'unes formes de treball ja desaparegudes a l'arrossar.

Per la seua banda, el cancioner de Sílvia Ampolla i la seua rondalla, que van obrir el concert i van conquistar ràpidament a un públic que va acabar entregat, es nodreix de la música tradicional de les Terres de l'Ebre on, concretament al Delta, van ser famílies valencianes les que van estendre el cultiu de l'arròs.

El festival de la naturalesa i les cultures amfíbies

Des de 2011, el festival Amfibi constitueix una celebració anual on fer promoció de la naturalesa dels aiguamolls i els paisatges culturals de l'aigua, paisatges com els de la pròpia Albufera i l'Horta de València.

Enguany, el certamen ha comptat amb el patrocini institucional de la Diputació de València, mitjançant València Turisme, i el suport de Gracomsa Alimentaria, una empresa del grup industrial Nuova Sesac. A més, gràcies a la implicació de la Regidoria de Conservació d'Àrees Naturals i Devesa Albufera, de l'Ajuntament de València, el concert de dissabte va poder celebrar-se a la Casa Forestal del Saler, un edifici simbòlic de la Devesa que ha estat durant molts anys inaccessible al públic.

Pàgina 1 de 812345...Última »
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org