Notícies

Premis Empresa Social 2017 per a Nuova Sesac i Fundació Assut

Els Premis Empresa Social reconeixen la col·laboració de Nuova Sesac i la Fundació Assut

divendres, 16 de juny de 2017

La col·laboració amb Gracomsa Alimentaria i el grup industrial Nuova Sesac mitjançant el programa de divulgació Cerca va a poc a poc fent camí. Ahir, en la seu de Caixaforum de Barcelona, aquesta entesa de treball conjunt va rebre dos dels premis de Responsabilitat Social que atorga cada any la Fundación Mundo Ciudad en el marc del Publifestival, Festival Internacional de Publicitat Social.

En concret, aquesta organització, que promou actuacions empresarials de caràcter estratègic dedicades a reconèixer i incentivar les accions de Responsabilitat Social Corporativa, va concedir a Nuova Sesac els premis al millor projecte responsable de gestió mediambiental i al millor projecte de RSC en el sector industrial, tots dos pel treball conjunt que aquest grup industrial i la Fundació Assut desenvolupen en el programa Cerca. Des de 2015, aquesta col·laboració, dedicada a divulgar els valors naturals i culturals de l’Albufera i l'Horta de València, ha aconseguit acostar la realitat d'aquests paisatges culturals a vora trenta mil persones, especialment escolars i estudiants.

Celebració del Dia Mundial de l'Aigua

Desenes de xiquets i les seues famílies celebren el Dia de l’Aigua a l’Albufera

dissabte, 25 de març de 2017

Per a commemorar el Dia Mundial de l'Aigua, desenes de xiquets i les seues famílies han visitat aquest matí la Casa de la Demanà del Saler i han fet un passeig amb barca per l’Albufera entre el Port del Saler i el mirador de la Gola del Pujol. Durant aquesta jornada festiva, organitzada per la Fundació Assut en el marc del Programa Cerca, un projecte d'educació i divulgació que compta amb el suport de l'empresa Gracomsa Alimentària i el grup industrial Nuova Sesac, els assistents han conegut mitjançant senzills experiments i demostracions la implicació que una adequada gestió de l'aigua pot tindre en la recuperació de la qualitat ecològica d'aquest aiguamoll, un dels més importants del sud d'Europa.

En el trajecte per la llacuna, tècnics de la Fundació Assut, acompanyats per Javier Jiménez Romo, responsable dels aiguamolls artificials dels Tancats de Mília i l’Illa —propietat d’Acuamed i operats per Pavagua—, han insistit en la importància de donar preferència als usos ambientals de l'aigua en l’Albufera i d'ultimar les obres de sanejament que desconnecten definitivament l'aiguamoll dels sistemes residuals urbans. Precisament, enguany, Nacions Unides ha volgut cridar l'atenció sobre la problemàtica de les aigües residuals i ha convertit aquest tema en eix central de la celebració. En el cas de l’Albufera, l'objectiu, compartit unànimement per les organitzacions, institucions i agents socials implicats en el parc natural, és recuperar d'una vegada per sempre la qualitat ambiental perduda en el procés de contaminació dels anys setanta.

Trenta anys, trenta mirades. Parc Natural de l'Albufera, 1986-2016

‘Trenta anys, trenta mirades’: la crònica del parc natural de l’Albufera

diumenge, 5 de febrer de 2017

El Centre d'Interpretació del Racó de l’Olla va acollir el passat 2 de febrer, Dia Mundial dels Aiguamolls, la presentació del llibre Trenta anys, trenta mirades (Parc Natural de l’Albufera, 1986-2016), publicació que, a partir de trenta entrevistes amb persones vinculades al Parc Natural de l’Albufera, fa repàs dels seus trenta anys d'història. Escrit per Vicent Llorens i Bosco Dies, de la Fundació Assut, editat per Edicions 96 i la citada entitat, i patrocinat per la Fundación Aguas de Valencia, el llibre és un homenatge a les persones que van fer possible la declaració del primer parc natural de la Comunitat Valenciana en 1986 i que durant tot aquest temps han contribuït d'alguna manera a la seua protecció.

Trenta anys, trenta mirades és també la crònica d'aquestes tres dècades explicada per uns quants dels protagonistes i testimonis d'un procés que ha estat plagat de dificultats, de llums i ombres. En el llibre, els records i les reflexions d'ecologistes i conservacionistes, agricultors i regants, pescadors i caçadors, tècnics i polítics de les diferents administracions, investigadors, periodistes, veïns i representants de la societat civil, són el reflex de la complexitat d'aquest territori i dels conflictes d'interessos que s'han donat i es donen irremeiablement en ell, exemple perfecte no tant de parc natural com de paisatge antròpic. Les opinions dels uns i els altres, moltes vegades oposades, són a més la plasmació d'un contingut optimisme, ja que, en general, tots estan d'acord en què, encara que resta molt per fer, el parc natural de l’Albufera és hui, almenys, una realitat inqüestionable.

En el multitudinari acte de presentació, al costat dels autors del llibre, van intervindre la consellera de Medi ambient, Elena Cebrián; el regidor delegat de Devesa-Albufera, Sergi Campillo, i el president de la Fundació Aigües de València, Eugenio Calabuig. Els tres, com els propis protagonistes de la publicació, van coincidir que cal seguir treballant per la consolidació de la figura protectora del parc natural, la definitiva recuperació de la qualitat ambiental de l’Albufera i l'efectiva posada en valor d'aquest aiguamoll com un dels principals del Mediterrani occidental.

Peu de foto: Alguns dels protagonistes del llibre amb els autors. Per Luis Vidal.

COMPRA EL LLIBRE Trenta anys, trenta mirades. Parc Natural de l'Albufera 1986-2016, en la botiga d'Edicions 96.

Premi 'Biodiversitat i Societat' per a la Fundació Assut

La Fundació Assut, premi ‘Biodiversitat i Societat’ de la Generalitat Valenciana

dimecres, 21 de desembre de 2016

Els IV Premis Biodiversitat i Societat reconeixen el treball de la Fundació Assut en l'àmbit de la custòdia del territori per la gestió compartida amb els propietaris del Tancat de l’Estell per a preservar els recursos naturals, culturals i paisatgístics d'aquest espai agrícola del Parc Natural de L’Albufera. Aquests guardons, promoguts per la Generalitat Valenciana, premien cada any l'esforç d'entitats públiques i privades en la protecció dels entorns naturals i la fauna.

Durant l'acte oficial de lliurament de premis, celebrat en el Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), a Sagunt, el secretari autonòmic de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Julià Álvaro, ha destacat que “per a defensar el medi ambient és imprescindible comptar amb l'extraordinària labor i col·laboració de col·lectius i institucions tan importants com els quals han sigut premiats”. També ha insistit que les administracions públiques han de “continuar promovent la participació social en una tasca tan important com és l'atenció al nostre entorn natural per a futures generacions”.

Des de 2011, mitjançant un acord de custòdia amb la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas, i amb la col·laboració puntual d'empreses i institucions com National Geographic Channel, Loterías del Estado y Gracomsa Alimentaria, la Fundació Assut duu a terme iniciatives relacionades amb la integració i adequació de les pràctiques agrícoles, la recuperació del patrimoni, la gestió racional de la caça, la millora de l'hàbitat i la promoció d'activitats i usos compatibles amb l'agricultura. L'acord de custòdia contempla també l'execució de programes de recerca i accions d'educació i divulgació que vagen dirigits a millorar el coneixement i la implicació de la societat en la conservació d'aquest tipus d'espais.

Aquests guardons tenen cinc categories. Juntament amb la Fundació Assut, han sigut premiades altres quatre entitats. Així, en la categoria de Recerca aplicada a la conservació de la biodiversitat, el premi ha recaigut en el Grup de Recerca Zoològica de Vertebrats de la Universitat de València. En la categoria de Difusió i Comunicació, s'ha reconegut el Col·legi Oficial de Veterinaris de València. El Seprona (Guàrdia Civil) ha sigut premiat com a Entitat Pública Col·laboradora en la Conservació. I l'Ajuntament d'Ibi ha guanyat en la categoria d'Ajuntament Exemplar.

--

En la foto, Bosco Dies rep el premi de mans de Josep Nebot, subdirector general de Medi Natural.

I Edició de 'Rec a Manta'

Benimaclet acull la primera edició de ‘Rec a Manta’

divendres, 21 de octubre de 2016
A

Artxiviu de l'Horta és un projecte col·laboratiu que s'ha proposat registrar la memòria de l'Horta de València, de les seues gents; recuperar i conservar, mitjançant l'audiovisual i la creació artística, el llegat d'aquests paisatges culturals de l'aigua i el regadiu tradicional.

Una forma de contribuir a la recuperació d'aquesta herència cultural és la que proposa la iniciativa Rec a manta, que ahir, 20 d'octubre, va mostrar els resultats de la seua primera convocatòria. L'Escola Meme de Benimaclet va acollir la projecció d'un muntatge dels vídeos domèstics presentats al certamen.

En la seua major part, els treballs són el resultat d'entrevistes gravades per joves als seus majors, homes i dones que són experimentats agricultors d'ofici, últims dipositaris d'uns coneixements i una cultura que estan en perill de desaparició, amenaçats per la pèrdua de rendibilitat i la falta de relleu generacional en el medi agrícola.

Els vídeos presentats a la convocatòria de Rec a Manta podran vore's pròximament en l'apartat d'arxius domèstics de la pàgina web d'Artxiviu de l'Horta (artxiviu.org), una plataforma que va a poc a poc incorporant continguts audiovisuals, gràfics i sonors relacionats amb la memòria oral de l'Horta de València: documentals, vídeos domèstics, converses de vida, enregistraments, fotografies...

Amb aquesta iniciativa, els responsables del projecte, entre els quals n'hi ha la Fundació Assut, la Universitat Politècnica de València —mitjançant el Laboratori de Creacions Intermèdia, els departaments d'Escultura i d'Enginyeria Rural i Agroalimentària, i l'Àrea de Cooperació al Desenvolupament— i diversos col·lectius i col·laboradors independents, com Cinema Por Venir i Les Espigolaores, volen “animar a la gent a utilitzar el vídeo com una eina de conservació d'aquest patrimoni comú i de posada en valor d'un llegat cultural que és essencial per a la comprensió i la sostenibilitat del paisatge agrícola de l'Horta.”

En aquesta primera edició de Rec a Manta, celebrada amb el suport de l'Àrea d'Activitats Culturals de la Universitat Politècnica de València, han col·laborat també el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, i l'empresa Cerveza Turia.

--

Peu de foto: Batiste Barrachina, veí de Rafelbunyol, en un fotograma d’El futur de l’agricultura, realitzat pel seu net, Arnau Bayón Barrachina.

Cloenda de l'Amfibi 2016

Gran èxit en la cloenda del festival Amfibi

dimarts, 11 de octubre de 2016

La sisena edició del festival Amfibi, certamen que la Fundació Assut organitza en l’Albufera des de 2011, es va tancar dissabte 1 d'octubre amb un concert especialment dedicat a la tradició musical dels territoris arrossers. El ‘cantaor’ Carles Dénia i els músics de la Nova Rimaire es van submergir en les arrels del repertori popular valencià, i Sílvia Ampolla i la seua rondalla, que van obrir la vetlada, van fer allò propi amb la tradició musical de les riberes i marjals de les Terres de l'Ebre. La cita va ser a les set de la vesprada a la Casa Forestal del Saler. Uns i altres van actuar davant vora tres-centes persones.

Encara que sotmès als cànons clàssics, Carles Dénia va oferir al Saler un espectacle modern i actual. En la veu del ‘cantaor’ de Gandia, el cant d’estil i les seguidilles, malaguenyes, ‘albaes’, jotes o fandangos, constitueixen una reinterpretació molt personal de la tradició, alhora lliure i essencial. Dénia va prestar especial atenció als cants de batre, cants a pèl, sense música ni micròfon, evocadors d'unes formes de treball ja desaparegudes a l'arrossar.

Per la seua banda, el cancioner de Sílvia Ampolla i la seua rondalla, que van obrir el concert i van conquistar ràpidament a un públic que va acabar entregat, es nodreix de la música tradicional de les Terres de l'Ebre on, concretament al Delta, van ser famílies valencianes les que van estendre el cultiu de l'arròs.

El festival de la naturalesa i les cultures amfíbies

Des de 2011, el festival Amfibi constitueix una celebració anual on fer promoció de la naturalesa dels aiguamolls i els paisatges culturals de l'aigua, paisatges com els de la pròpia Albufera i l'Horta de València.

Enguany, el certamen ha comptat amb el patrocini institucional de la Diputació de València, mitjançant València Turisme, i el suport de Gracomsa Alimentaria, una empresa del grup industrial Nuova Sesac. A més, gràcies a la implicació de la Regidoria de Conservació d'Àrees Naturals i Devesa Albufera, de l'Ajuntament de València, el concert de dissabte va poder celebrar-se a la Casa Forestal del Saler, un edifici simbòlic de la Devesa que ha estat durant molts anys inaccessible al públic.

Trobada 'Aliances per l'Albufera' 2016

Aliances per l’Albufera en el Dia del Medi Ambient

dilluns, 6 de juny de 2016

Representants d'empreses, ONG i administracions vinculades a l’Albufera van celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, convocats per la Fundació Assut i l'empresa Gracomsa Alimentària, amb un esmorzar amb el qual van voler fer visibles els seus acords de col·laboració, acostar postures i destacar la importància de promoure aliances a favor del paisatge i la biodiversitat.

La trobada va tindre lloc a la Casa de Baldoví, edifici històric de la marjal arrossera de Sueca, i va servir també per a escenificar la continuïtat de l'acord entre les dues entitats amfitriones i anunciar els resultats del programa Cerca, en el qual col·laboren. Resumint, mitjançant aquesta aliança concreta i aquest programa de divulgació, només en l'últim any més de 21.000 persones han descobert la naturalesa i el paisatge de l’Albufera; principalment escolars i estudiants.

Organitzacions amb projectes i empreses amb compromís

Els organitzadors de la trobada van voler recalcar la importància d'engegar estratègies de conservació del medi natural i el paisatge cultural des de la iniciativa privada. Bosco Dies, director de projectes de la Fundació Assut, ha insistit en aquest aspecte: “Trobades i iniciatives com aquestes —va dir— han de promoure la coresponsabilitat dels agents socials i econòmics en la conservació i la sostenibilitat del territori, recolzant la labor intrínseca de l'Administració en matèria mediambiental i fent valdre el seu paper com a garant i àrbitre en el procés de consecució d'aquests objectius.”

Per la seua banda, Marta Cases Monterde, responsable de RSC de Gracomsa, va subratllar que “els fruits d'aquestes col·laboracions són importantíssims per a la reputació de les empreses, ja que repercuteixen en la nostra imatge, són un factor estratègic de diferenciació i afegeixen valor a les nostres marques, a més de contribuir al ben comú i retornar a la societat una part del que rebem d'ella.”

Plataforma Empresa i Biodiversitat

A l'acte van assistir alcaldes, regidors i tècnics d'ajuntaments com València, Catarroja, Sueca i Sollana, i de pedanies com el Saler i el Palmar; la nova directora, encara de manera oficiosa, del Parc Natural de l’Albufera, Paloma Mateache; representants d'empreses com a Aigües de València, Ice Cream Factory Comaker (ICFC), Arroz Tartana, la família Pons Nácher, Herbolario Navarro, Paradores, Pavagua Ambiental, Dexilon, Banca Mediolanum i Vela Agroambiental; i responsables d'organitzacions i associacions com a SEO/BirdLife, Acció Ecologista-Agró, Avinença, Fundación Global Nature, Xaloc, Roncadell, Fundación Limne i Fundación José Navarro.

Tots van coincidir en la conveniència, alguns en la urgència, de posar-se a treballar per a establir aquest tipus d'aliances per l’Albufera. Precisament en aquest sentit, Carles Gago, de Simbiosi Espai Ambiental, va anunciar la pròxima engegada, amb el suport de la Direcció General de Medi Natural i Avaluació Ambiental (Generalitat Valenciana) i en col·laboració amb la Fundación Victoria Laporta i altres entitats, de la Plataforma Empresa i Biodiversitat de la Comunitat Valenciana, “un fòrum de trobada i de suport als projectes de conservació de la biodiversitat en el qual col·laboren empreses privades, ONG i administracions públiques.”

I, a manera de reflexió, Pablo Vera, de SEO/BirdLife, va assenyalar que allò principal d'aquestes col·laboracions és la seua reciprocitat: “Més enllà d'una estratègia de màrqueting que permet a una empresa millorar la seua imatge pública i a l'entitat col·laboradora dur a terme els seus projectes, aquestes actuacions acaben generalment calant en l'empresa, provocant canvis en la seua filosofia i la seua forma d'actuar, contagiant a voltes altres empreses i creant una cultura de responsabilitat que constitueix l'objectiu final d'aquestes aliances. I açò per a les ONG és important.”

Lliris grocs i rates penades

En un gest alhora simbòlic i pràctic, durant la jornada es van plantar lliris grocs en el marge d'una séquia del tancat de Baldoví i es van instal·lar uns refugis per a rates penades a la façana de la casa. “Unes i altres són espècies autòctones i aliades de l'agricultor i la biodiversitat. Els lliris fixen les motes dels canals, filtren l'aigua i serveixen de recer a diverses espècies d'invertebrats; i les rates penades, en alimentar-se d'insectes, ajuden a combatre algunes plagues de l'arrossar”, va dir Bosco Dies.

El programa Cerca

Mitjançant actuacions com aquesta, una programació periòdica i visites concertades, el programa Cerca de la Fundació Assut tracta de promoure un acostament sensible al paisatge i a les seues gents. Aquest programa de divulgació es dirigeix als habitants de la Comunitat Valenciana i als seus visitants, a la comunitat escolar i universitària i, en general, a tot aquell, persona o col·lectiu, que estiga interessat a descobrir l'Albufera i l'Horta.

Amb visites, rutes, tallers i altres activitats, la Fundació Assut i Gracomsa Alimentària, empresa integrada en el grup industrial Nuova Sesac, pretenen amb aquest projecte “que els valencians experimentem l'aventura de descobrir els nostres paisatges més propers, que els aprenguem a gaudir, que els valorem com mereixen i, en conseqüència, puguem comprometre'ns en la seua necessària i urgent protecció.”

Premi La Caixa a la Innovació i Transformació Social per al projecte 'Dones africanes a l'Horta'

Premi de La Caixa al projecte ‘Dones africanes a l’Horta’

dimecres, 20 de abril de 2016

El projecte ‘Dones africanes a l'Horta: una aposta per la interculturalitat a l'Horta de València’, iniciativa que va sorgir fa tres anys arran de la relació entre l'Associació de Dones Africanes de Paterna i la Fundació Assut, i a la qual es van incorporar CERAI (Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura) i ACOEC (Associació per a la Cooperació entre Comunitats), ha rebut el premi La Caixa a la Innovació i Transformació Social 2015.

El Programa d'Ajudes a Projectes d'Iniciatives Socials de la Fundació La Caixa reconeix amb aquest premi una iniciativa que tracta d'enfortir la presència, l'organització, la capacitat i les relacions d'aquestes dones en el context de l'Horta, mitjançant una activitat agrícola sostenible.

El projecte vol millorar la qualitat de vida del col·lectiu de dones africanes mitjançant el perfeccionament de la seua organització i de la seua activitat agrícola. Amb aquesta finalitat, la iniciativa contempla el desenvolupament de processos de recerca i formació col·laborativa, l'intercanvi d'experiències interculturals i la formació i assessorament sobre comercialització, conciliació familiar, salut comunitària, associacionisme i comunicació.

Aquesta idea ha sigut premiada entre 489 projectes avaluats en la segona edició dels Premis La Caixa a la Innovació i Transformació Social 2015, i suposa una aportació de 15.000 euros que es dedicaran a ampliar les accions del projecte. A més, han sigut premiades altres nou entitats, i hi ha hagut tres finalistes.

Peu de foto: Aissatou Ndiaye (AMAP), Ignasi Mangue (Fundació Assut) i Fatoumata (AMAP).

III Circuit Solidari Parc Natural de l'Albufera

Córrer també és fer paisatge

divendres, 26 de febrer de 2016

Córrer, com caminar o anar amb bicicleta, és una bona manera de descobrir el territori i fer paisatge. Ahir, es va presentar a El Corte Inglés de l'Avinguda de França el III Circuit Solidari Parc Natural de l’Albufera, amb la Fundació Assut i la divulgació i conservació del paisatge albuferenc com a objectius directes de la seua solidaritat.

El Circuit Solidari integra onze curses populars que se celebraran entre abril i octubre a sengles llocs de l'Albufera. Segons els organitzadors, "el circuit pretén conjuminar esport, solidaritat i medi ambient, una combinació que s'ha convertit en un impuls motivador per a milers de persones". Un euro de cada inscripció anirà destinat a la Fundació Assut; concretament, al programa Cerca, que tracta d'acostar a la societat valenciana als paisatges de l'Albufera i l'Horta, divulgar aquestes realitats úniques i crear consciència sobre la necessitat de conservar-les.

La Fundació Assut estarà present en les diferents convocatòries per a donar a conèixer el programa Cerca i tractar de sumar nous suports al projecte, suports com el que brinda des de fa un any l'empresa de Catarroja Gracomsa Alimentària.

Les inscripcions han començat ja a les plantes d'esports d'El Corte Inglés de València i en CronoRunner, amb un preu promocional de 61 euros per a les 11 curses.

Calendari:

9 d'abril. III 10K Ciutat de Silla

23 d'abril. II 10MilPassos Gómez Madrid Kangurs Benifaió

8 de maig. III Volta a Peu El Perelló

29 de maig. III Pujada a la Bola de Cullera

18 de juny. XIX 10K Ciutat de Beniparrell

9 de juliol. VII Volta a Peu Illa del Palmar

22 de juliol. XIII Volta a Peu Polinyà

6 d'agost. XIX Volta a Peu Favara

11 de setembre. III 10K de l´Horta Castellar-Oliveral

24 de setembre. XXIX 10K i 20K Ciutat de Sueca

1 d´octubre. XXXIII Volta a Peu Port de Catarroja

Doctorats en l'Horta

Doctorats en l’Horta

dilluns, 11 de gener de 2016

En la Fundació Assut estem d'enhorabona. Celebrem els recents doctorats, ambdós per la Universitat Politècnica de València, del nostre president, Vicent Sales, i la nostra col·laboradora Mar Ortega. Ho celebrem perquè, com han reconegut els seus respectius tribunals d'avaluació, les seues tesis constitueixen importants contribucions al coneixement de l'Horta de València i, d'alguna manera, també a la seua conservació.

Aprofitem l'ocasió per a ressenyar els dos treballs i per a reivindicar de nou, molt especialment des de l'estudi i el coneixement, l'enorme interès que tenen els nostres paisatges culturals de l'aigua, amb l'Horta com a referència.

El treball de Vicent Sales al voltant de l'evolució dels regadius històrics de l'Horta (Les ampliacions modernes als regadius històrics. Jovedat i Extremal de la Reial Séquia de Montcada) “reclama una versió revisada i reduïda destinada a llibreries”, com ha apuntat Carles Sanchis Ibor. La tesi de Mar Ortega (Collective management of irrigation in Eastern Spain. Intgration of new technologies and water resources) constitueix un interessantíssim estudi sobre l'adaptació de la gestió col·lectiva del reg a la incorporació de les tecnologies i recursos propis dels nous temps.

L'evolució del regadiu tradicional

A partir de l'estudi del regadiu de la Reial Séquia de Montcada (RAM), el més important de l'Horta de València, Vicent Sales aprofundeix en l'evolució de la superfície irrigada al llarg del temps, en l'ús dels recursos hídrics i en el paper desenvolupat per les elits polítiques i econòmiques en la conducció del procés.

Sales ha dedicat diversos lustres a bussejar en arxius desordenats, a recórrer pam a pam aquest territori d'horta i a reflexionar sobre un procés mil·lenari que es va iniciar al segle VIII amb l'assentament de clans berbers i que ha continuat fins als nostres dies.

De les primeres alqueries a la conquesta cristiana

Aquell primer regadiu va consistir en l'aprofitament de fonts, a l'entorn de les quals van sorgir els primers nuclis de població, les alqueries. A la fi del segle X, amb la construcció del canal de derivació de les aigües del riu Túria, al recurs hídric autòcton, les fonts, s'afegeix aquest altre recurs permanent que, mitjançant successives desviacions, va propiciar una densificació dels espais irrigats dins de la trama ja establida.

Finalment, a partir del segle XIII, després de la conquesta militar, la colonització i la transformació feudal de la societat per part de la corona cristiana, decidida a continuar amb l'agricultura irrigada, l'espai es reestructura; es produeix una concentració dels nuclis habitats, que disminueixen en nombre i augmenten en grandària; s'amplia la xarxa de reg, i el model proporcional andalusí és gradualment substituït per un altre basat en l'adscripció permanent de l'aigua a les parcel·les i a la igualtat de drets de cadascuna d'elles a l'ús regular de l'aigua.

Les ampliacions modernes del Jovedat i l'Extremal

El resultat del nou procés d'ocupació és la creació d'un regadiu amb ple dret a l'ús de l'aigua del Túria, el Jovedat, i uns espais externs al sistema que empren recursos hídrics autòctons i aprofiten els sobrants del sistema: l'Extremal.

I sobre açò precisament versa la tesi de Vicent Sales, del creixement de l'un i l'altre, de l'evolució del Jovedat i l'Extremal vinculats a la Reial Séquia de Montcada, de les ampliacions modernes dels regadius històrics de l'Horta de València.

La tesi de Mar Ortega i els dilemes de la gestió de l'aigua

Si el treball de Vicent Sales se centra en l'àmbit de la Reial Séquia de Montcada i l'evolució de les formes de reg tradicionals de l'Horta de València, Mar Ortega amplia l'abast del seu estudi a altres sistemes de regadiu, així com a la incorporació de noves tecnologies i recursos.

Resumint, Ortega reflexiona en la seua tesi sobre els dilemes actuals de la gestió de l'aigua, centrant-se en les mesures que actualment predominen a València, però contemplant-les també a escala global: la implementació del reg localitzat, la reutilització d'aigües residuals tractades i l'ús conjunt dels recursos superficials i subterranis.

Nous temps per a les regles del reg

Aquesta agrònoma opta per conèixer i analitzar com són en cada cas els diferents aspectes de la gestió col·lectiva del reg, atenent especialment a la percepció que de la seua evolució tenen els propis regants.

Estudia, per exemple, els principis d'operació en el maneig de l'aigua —proporcionalitat i uniformitat de la freqüència de reg— i la seua transformació en regles aplicables a la gestió col·lectiva, regles que donen lloc a interaccions on prevalen l'equitat i la transparència.

I analitza com aquestes normes tradicionals relacionades amb l'aprofitament de les aigües superficials s'adapten als nous desafiaments, tals com són, com ja s'ha dit, la implementació del reg per degoteig o l'ús conjunt de nous recursos com ara les aigües subterrànies i les aigües residuals tractades.

Un manual per a la presa de decisions

En conclusió, l'obra de Mar Ortega pot resultar molt útil a l'hora d'adoptar o modificar les difícils i complexes polítiques de regadiu, ja que identifica i compara aspectes locals que influeixen en l'assumpció o adaptació de mesures, tecnologies i recursos per part de les comunitats de regants o altres gestors del reg.

--------------------

Peu de foto: Vicent Sales, a la dreta, defensant la seua tesi davant el tribunal format per Artemi Cerdà, Thomas F. Glick i Carles Sanchis Ibor.

Pàgina 1 de 712345...Última »
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org