Notícies


Les fases clares a l'Albufera

Altres Notícies

Les fases d’aigua clara a l’Albufera: una porta a l’esperança

dilluns, 17 de febrer de 2014

L'Albufera arrossega encara hui les conseqüències dels abocaments incontrolats d'aigües residuals urbanes i industrials que tingueren lloc des de finals dels anys seixanta del segle passat, així com de l'aportació contínua i excessiva de fertilitzants i pesticides agrícoles. Aquests i altres factors l'han convertit en un cas paradigmàtic de llac eutrofitzat.

Aquest procés d'eutrofització està definit per l'excés de nutrients. Massa nitrats i fosfats, per exemple, desencadenen un creixement desmesurat d'algues i altres plantes aquàtiques la descomposició de les quals provoca la disminució de l'oxigen dissolt en l'aigua. En conseqüència, la vegetació submergida mor per asfíxia i la biodiversitat, que depèn d'aquesta en gran mesura, es veu enormement afectada.

Perquè aquesta Albufera eutrofitzada recupere el seu estat inicial, és necessari que reba aportacions constants i suficients d'aigües de bona qualitat. I, precisament, a manera d'evidència, açò és el que vénen a demostrar les fases d'aigües clares que tenen lloc de tant en tant en l'Albufera.

Naturalesa agraïda

Dissabte passat, 15 de febrer, María Sahuquillo ens va parlar d'elles a la Trilladora del Tocaio, el Palmar, en una jornada organitzada per la Fundació Assut en col·laboració amb Acció Ecologista Agró. Davant quasi un centenar d'assistents, aquesta tècnic del Servei de Qualitat Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient va explicar que, alguns anys, durant el buidatge dels arrossars després de la inundació hivernal, quan la pluja i altres aportacions d'aigua permeten fluxos de bona qualitat, es produeix aquest curiós fenomen biològic: durant dues o tres setmanes, el fitoplàncton que dóna a les aigües de l'Albufera la seua característica opacitat verdosa es redueix de tal manera que l'aigua es torna quasi transparent.

Sahuquillo va explicar com, darrere aquest procés excepcional, es troba un crustaci planctònic conegut com dàfnia o puça d'aigua (Daphnia magna), un xicotet invertebrat filtrador que prolifera en aquestes condicions i que és capaç de “netejar” per si mateix tota l'aigua del llac. Però, no obstant açò, va matisar que, així com la puça d'aigua pot produir la fase clara, no té la capacitat de mantindre-la. Segons Sahuquillo, per tal cosa seria necessari que aquest flux hídric apenes puntual, propi només d'alguns hiverns, es mantinguera any rere any fins a la primavera. D'aquesta manera, es facilitaria el desenvolupament de la vegetació submergida i, amb això, la recuperació de l'estat tròfic ideal de l'Albufera.

Així, recuperar i salvaguardar els valors ecològics i ambientals d'aquest ecosistema hauria de passar, obligatòriament, per que l'administració hidràulica garantira aquestes aportacions mínimes, tant en qualitat com en quantitat. El nou Pla Rector d'Ús i Gestió de l'Albufera, actualment en procés de redacció, hauria de contemplar i afrontar sense marrades aquesta realitat.

Projectes relacionats

La Trilladora del Tocaio

La Trilladora del Tocaio (El Palmar, València) és un projecte de recuperació d’un vell edifici com a centre de propagació de vida, paisatge i cultura: l’aiguamoll, la marjal, l’Horta, l’Albufera de València…

Llegir mès…
Contacta amb nosaltres | fundació assut © 2014 | Embarcador, 28 - 46012 - El Saler (València) | info@fundacioassut.org