Entre els projectes desenvolupats per la Fundació Assut, es compten diferents iniciatives vinculades al cultiu de l’arròs, una activitat clau per a la conservació del paisatge de l’Albufera. En aquest marc, es duen a terme diferents línies de treball amb el propòsit d’aconseguir un millor equilibri entre la producció agrícola i la conservació del medi natural i del paisatge. Mitjançant treballs de recerca (en col·laboració amb diferents Universitats), la divulgació i la difusió de coneixements o mitjançant accions concretes de conservació, sempre comptant amb la participació de la societat.

El projecte “Arrossars de pas”, engegat per la Fundació Assut amb el suport de GA Alimentaria i continuat amb la col·laboració d’Ecoembes mitjançant el programa Reciclos, planteja una sèrie d’iniciatives dirigides a gestionar determinades zones d’arrossar, al Parc Natural de l’Albufera, per a afavorir l’hàbitat per a l’alimentació i el descans de milers d’aus migratòries, especialment limícoles i aquàtiques que troben als arrossars un hàbitat alternatiu als aiguamolls naturals.

Les limícoles són un grup molt divers d’aus les quals tenen en comú la seua estreta vinculació a ambients aquàtics de poca profunditat, on s’alimenten d’invertebrats i llavors que troben als llims i fangs.

Aquest projecte permet conjugar perfectament l’activitat agrícola amb la investigació i la conservació, amb la participació de la societat i el desenvolupament d’activitats de divulgació i comunicació. Activitats totes elles que es dirigeixen a donar a conèixer la importància que tenen els arrossars i el cultiu de l’arròs en la preservació i manteniment d’una rica biodiversitat i un valuós patrimoni cultural.

Conservació de les aus migratòries

L’Albufera de València és un dels aiguamolls més importants de la península Ibèrica i una de les zones de producció d’arròs més destacades d’Espanya. Aquest espai protegit, el qual comprèn 21.120 hectàrees de superfície, suposa a més un punt de parada per a l’alimentació i descans de milers d’ocells migratoris en els seus diferents desplaçaments entre els llocs de nidificació i hivernada. És també un paisatge cultural amb un ric patrimoni vinculat a l’agricultura de l’arròs, la pesca, la caça i l’aigua.

L’aiguamoll es troba molt pròxim a la ciutat de València i està envoltat d’un gran nombre de poblacions menors (Sueca, Cullera, Silla, Catarroja, Sollana, Alfafar, Massanassa…) i xicotets nuclis urbans que depenen de la ciutat de València (el Saler, el Palmar, el Perellonet, Pinedo…). En conjunt, la població que envolta aquest espai supera el milió d’habitants.

Els arrossars representen el principal ambient d’aquest aiguamoll Mediterrani, amb més de 13.000 hectàrees en producció. La marcada homogeneïtat del paisatge de l’arròs i la intensificació de pràctiques de cultiu fa que la superfície de llocs per al descans i alimentació de les aus es veja reduïda, en particular durant els mesos als quals moltes espècies (en aquest cas limícoles) realitzen el seu desplaçament migratori cap als llocs on passar l’hivern.

La idea

La idea del projecte és molt senzilla: afavorir l’hàbitat per als ocells migratoris (entre els mesos de juliol i octubre de cada any) als arrossars del Parc Natural de l’Albufera. La proposta passa per gestionar i manejar aquells arrossars (pocs) en els quals el cultiu de l’arròs ha fallat per diferents raons, propiciant unes condicions adequades per a aquestes aus.

El projecte pretén localitzar les parcel·les d’arrossar que no hagen estat cultivades o en les quals el creixement del cultiu no haja tingut èxit. En determinats casos, un desenvolupament descontrolat de plantes adventícies, l’afecció de plagues o malalties i fins i tot problemes meteorològics, poden ocasionar una pèrdua completa de la producció, la qual cosa dóna com a resultat que aquests camps queden abandonats i coberts de vegetació durant mesos. En aquests casos, es pretén afavorir un hàbitat òptim per a les aus migratòries (especialment les limícoles) duent a terme una sèrie de treballs agrícoles que permeten mantenir la parcel·la de cultiu lliure de vegetació i amb aigua. Així, cal rompre els camps en els quals haja fallat el cultiu amb l’ús de tractors proveïts dels mitjans oportuns. La idea és mantenir aquestes xicotetes parcel·les netes i lliures de vegetació, permetent en la mesura que siga possible un nivell d’inundació reduït. El benefici en aquest cas és doble ja que, amb el control de la vegetació adventícia que es desenvolupa en aquests arrossars fallits, s’evita també la proliferació de plantes no desitjades en el cultiu, evitant el seu desenvolupament i expansió a les parcel·les d’arròs veïnes i reduint la seua presència en un futur.

La creació d’aquests reduïts enclavaments inundats i sense vegetació permet l’arribada d’una gran quantitat d’aus, especialment limícoles, fumarells i picatorts, les quals troben en aquestes xicotetes parcel·les uns llocs òptims en els quals descansar i alimentar-se entre els mesos de juliol i octubre. Les xifres d’aus registrades de vegades arriben a ser molt destacables, amb censos per damunt de les 500 aus en un sol camp. Tenint en compte que aquests ocells es van renovant contínuament (cada dia nous individus arriben i uns altres segueixen el seu camí), la xifra total d’aus que es veuen afavorides amb aquesta mesura és molt major. D’aquesta manera, diversos milers de limicoles arriben a utilitzar aquests xicotets espais al llarg dels mesos en què aquestes parcel·les estan disponibles.

Aquesta mateixa pràctica es pot dur a terme en parcel·les agrícoles que romanguen en guaret, abandonades o sense producció i que puguen ser inundades durant períodes llargs de temps, coincidint amb el període de migració dels ocells. Per això, es pretén la col·laboració d’agricultors que permeten realitzar aquestes operacions sense que interferisquen en la seua activitat agrícola rutinària. L’objectiu principal d’aquesta proposta és la d’afavorir l’hàbitat per a l’alimentació i el descans dels ocells migratoris (fonamentalment limícoles) just als mesos en què aquestes aus realitzen els seus desplaçaments migratoris cap als llocs d’hivernada localitzats fonamentalment a Àfrica.

Atenció especial al tètol cuanegre, una espécie amenaçada en Europa

El tètol cuanegre Limosa limosa és una espècie pertanyent al grup dels Limícoles que mostra un marcat declivi a Europa. Es tracta d’un ocell migratori que nidifica en zones del centre i nord d’Europa (Holanda, Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Islàndia, Rússia…) i passa l’hivern majoritàriament a les regions equatorials d’Àfrica. En els diferents desplaçaments migratoris utilitza els arrossars de l’Albufera, i d’altres localitats similars, com a àrees d’alimentació i descans, especialment a la fi de l’hivern (febrer/març), quan arriben a concentrar-se més de 3.000 aus cada any.

Diferents causes (la ramaderia extensiva, les transformacions de pasturatges naturals, les molèsties derivades de la caça i altres activitats humanes) han posat en perill la supervivència d’aquesta espècie a Europa, passant a ser considerada com una espècie en declivi i “quasi amenaçada” segons els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa UICN, amb gran part de les poblacions europees en marcat descens (en algunes zones s’ha perdut més de 70 % de la població als darrers 10 anys).

El seu delicat estat de conservació ha motivat que des de diferents països europeus (Regne Unit, Holanda, Portugal…) s’hagen posat en marxa projectes i estudis dirigits a garantir la conservació d’aquesta espècie, no solament als països on nidifica sinó també en els llocs claus per a la conservació i supervivència de l’espècie. Atès que es tracta d’una espècie migratòria, els esforços per a poder conèixer i garantir la conservació d’aquest ocell han de travessar fronteres i desenvolupar-se en un marc de treball que incloga tots aquells països i llocs vitals per a ella. L’Albufera forma part d’aquestes zones.

Un d’aquests projectes, desenvolupat des d’Holanda i en col·laboració amb la Universitat de Groningen, centra el seu treball en el seguiment del tètol cuanegre a Europa. El projecte, conegut amb el nom de “King of the Meadows”, ha dut a terme multitud d’activitats des de 2013 i té en l’Albufera un dels llocs que cada any visita seguint el recorregut que realitzen aquestes aus en el seu viatge de retorn a Holanda.

El tètol cuanegre a l’Albufera és conegut des de fa segles. Diferents naturalistes del segle XIX (Lord Lilford, J. Arévalo Baca, Howard Saunders i Ignacio Vidal) ja descriuen la utilització que aquesta espècie fa dels arrossars com a llocs d’alimentació, especialment en finalitzar l’hivern, quan milers d’ocells troben aliment als arrossars que són fanguejats i treballats pels agricultors. Aquesta presència (alguns anys ha superat les 4.000 aus de manera simultània) no ha passat desapercebuda en el marc dels projectes de conservació duts a terme i, a hores d’ara, els arrossars de l’Albufera són reconeguts com una de les principals localitats de parada i descans per a l’espècie a Europa i, per tant, en un lloc indispensable en els seus desplaçaments entre els llocs de cria i Àfrica.

Però la presència del tètol cuanegre a l’Albufera no es limita únicament a la migració primaveral i tardorenca, sinó també a la hivernada i durant el període estival, quan un nombre d’aus reduït (entre les 100 i 200 exemplars) es presenten cada any en aquesta localitat. La presència del tètol a l’Albufera sembla associada als arrossars i especialment al desenvolupament d’algunes pràctiques agrícoles com el fangueig dels camps en finalitzar l’hivern. La rompuda dels camps després de l’hivern posa a la disposició d’aquests ocells una gran quantitat d’aliment (invertebrats i llavors). D’aquesta manera, es fa evident com una activitat agrícola en un medi productiu com l’arrossar pot afavorir a determinades espècies d’aus. La simbiosi entre arròs i naturalesa és, en aquest cas, perfecta. Una relació de convivència que permet garantir unes condicions òptimes per a la supervivència d’una espècie amenaçada.

Activitats propostes

La Fundació Assut està duent a terme des de 2018 el projecte “Arrossars de pas”, una proposta encaminada a afavorir un hàbitat òptim per a les aus migratòries i divulgar l’important paper que tenen els arrossars de l’Albufera per a la conservació d’aquests ocells i en particular del tètol cuanegre.

Les activitats contemplades en el marc del projecte es concreten en les següents iniciatives:

  • Localització de parcel·les agrícoles en les quals és possible dur a terme diferents pràctiques de maneig (fangueig, inundació…) i contacte amb els titulars dels terrenys.
  • Treballs d’adequació de les parcel·les (conreu i/o fangueig de les parcel·les) i maneig d’uns nivells d’inundació òptims per als ocells migratoris.
  • Treballs de camp dirigits a la realització de censos i el seguiment de l’espècie a l’Albufera, amb el control i registre d’aus marcades, al llarg de tot l’any.
  • Participació en els programes europeus, especialment els que impliquen el seguiment d’aus limícoles.
  • Activitats divulgatives i de comunicació, vinculades al projecte, dirigides al públic en general però amb especial referència als més joves.
Skills

Posted on

26 juliol, 2018