Dos anys després de posar-se en marxa, el projecte «Arrossars de pas», emprès per la Fundació Assut amb el suport de l’empresa GA Alimentaria i el grup industrial Nuova Sesac, segueix avant en l’objectiu de millorar l’hàbitat per a l’alimentació i el descans de les aus migratòries que recalen en l’Albufera durant la major part del temps que dura la campanya de l’arròs.

D’acord amb la Conselleria d’Agricultura, encarregada d’atorgar els permisos pertinents, i amb la col·laboració d’agricultors arrossers, com en aquest cas el cullerà Juan Meseguer, la iniciativa passa per gestionar i manejar en moments puntuals de cada campanya uns pocs arrossars fallits a fi de propiciar unes condicions favorables per a aquestes aus.

Concretament, es tracta de realitzar una sèrie de treballs agrícoles que permeten mantindre la parcel·la de cultiu lliure de vegetació i amb aigua, amb un nivell d’inundació baix. En l’espès i impenetrable tapís d’arròs en què es converteix la major part del Parc Natural de l’Albufera durant el cultiu, aquestes parcel·les fanguejades i aclarides i somerament inundades constitueixen urgents i valuosos indrets de supervivència per a les aus limícoles, un nodrit grup d’espècies que cerquen l’aliment al llim i el fang i entre les quals es troben algunes en declivi a Europa, com el tètol cuanegre, el redonell i el territ picarut. La mesura afavoreix també altres ocells aquàtics, com les gavines, garses, fumarells, ànecs, picatorts i flamencs.

A més, el benefici és doble, ja que amb aquestes labors agrícoles es controla la vegetació adventícia que es desenvolupa als arrossars fallits i es redueix la presència de males herbes durant la campanya següent. Les causes d’aquestes fallades són diverses, relacionades moltes vegades amb l’excessiva presència d’aquesta vegetació no desitjada, l’afecció de plagues i malalties o situacions meteorològiques adverses.

A una escala global, el projecte pretén anar estudiant alguns aspectes de la relació entre l’arrossar i la migració de les aus limícoles; demostrant com mesures ambientals i agronòmiques perfectament viables poden afavorir la diversitat biològica; recaptant dades que reafirmen la ja provada importància que tenen els arrossars com a hàbitats substitutius o complementaris dels aiguamolls naturals, en molts casos degradats, i contribuïsquen a promoure programes de conservació.

En opinió dels tècnics de la Fundació Assut, «el projecte ‘Arrossars de pas’ és particularment interessant perquè permet conjugar l’activitat agrícola amb la investigació i la conservació, amb la participació de la societat i el desenvolupament d’activitats de divulgació i comunicació dirigides a donar a conèixer la importància que té el cultiu de l’arròs en la preservació dels valors naturals i culturals d’un territori com el nostre».

L’Albufera i la migració de les aus

En l’Albufera, situada a un lloc on conflueixen les rutes migratòries que discorren pel Mediterrani i l’Atlàntic Est, l’arrossar facilita la presència permanent d’una abundant avifauna aquàtica i és clau per a l’alimentació i el descans de milers d’aus que es desplacen entre els llocs de nidificació del centre i nord d’Europa i els d’hivernada a Àfrica. No obstant això, en aquest cas, la intensificació agrària, l’escassetat d’hàbitats aquàtics naturals i les molèsties derivades del trànsit de vehicles i persones, entre altres causes, dificulten que així siga.

Per tant, la presència d’aquests reduïts enclavaments inundats i sense vegetació permet l’arribada d’una gran quantitat d’aus, especialment limícoles, que troben en aquestes xicotetes parcel·les l’ambient ideal per a descansar i alimentar-se, principalment entre els mesos de juliol i octubre. En aquests «arrossars de pas», les xifres d’aus registrades arriben a ser molt considerables, amb censos per damunt dels 500 ocells en un sol camp. Tenint en compte que aquestes aus es van renovant contínuament —cada dia nous individus arriben i uns altres fan camí—, són moltes, milers, les que es veuen afavorides per aquesta mesura.

Una simbiosi perfecta

Enguany, s’ha aconseguit manejar 54 fanecades —4,5 hectàrees— d’arrossars a Cullera, camps en els quals el cultiu de l’arròs havia fallat —per problemes en la germinació, afecció de plagues i malalties o un desenvolupament incontrolat de males herbes— i que ara, gràcies a la col·laboració dels agricultors, queden fanguejats, lliures de vegetació i amb els nivells d’aigua adequats per a aquestes aus.

La iniciativa evidencia com una activitat agrícola en un medi productiu com un arrossar pot afavorir la biodiversitat. La simbiosi entre arròs i naturalesa és, en aquest cas, perfecta. Una relació de convivència que permet garantir unes condicions òptimes per a la supervivència de moltes espècies d’aus, algunes d’elles amenaçades.