Dos anys després de posar-se en marxa, el projecte «Arrossars de pas» segueix endavant amb l’objectiu de millorar l’hàbitat per a l’alimentació i el descans de les aus migratòries que recalen a l’Albufera durant la major part del temps que dura la campanya de l’arròs.
D’acord amb la Conselleria d’Agricultura, encarregada d’atorgar els permisos pertinents, i amb la col·laboració d’agricultors arrossers, com en aquest cas el cullerà Juan Meseguer, la iniciativa passa per gestionar i manejar en moments puntuals de cada campanya uns pocs arrossars fallits a fi de propiciar unes condicions favorables per a aquestes aus.
Concretament, es tracta de realitzar una sèrie de treballs agrícoles que permeten mantindre la parcel·la de cultiu lliure de vegetació i amb aigua, amb un nivell d’inundació baix. En l’espès i impenetrable tapís d’arròs en què es converteix la major part del Parc Natural de l’Albufera durant el cultiu, aquestes parcel·les fanguejades i aclarides i somerament inundades constitueixen urgents i valuosos indrets de supervivència per a les aus limícoles, un nodrit grup d’espècies que cerquen l’aliment al llim i el fang i entre les quals es troben algunes en declivi a Europa, com el tètol cuanegre, el redonell i el territ picarut. La mesura afavoreix també altres ocells aquàtics, com les gavines, garses, fumarells, ànecs, picatorts i flamencs.
A més, el benefici és doble, ja que amb aquestes labors agrícoles es controla la vegetació adventícia que es desenvolupa als arrossars fallits i es redueix la presència de males herbes durant la campanya següent. Les causes d’aquestes fallades són diverses, relacionades moltes vegades amb l’excessiva presència d’aquesta vegetació no desitjada, l’afecció de plagues i malalties o situacions meteorològiques adverses.
A una escala global, el projecte pretén anar estudiant alguns aspectes de la relació entre l’arrossar i la migració de les aus limícoles; demostrant com mesures ambientals i agronòmiques perfectament viables poden afavorir la diversitat biològica; recaptant dades que reafirmen la ja provada importància que tenen els arrossars com a hàbitats substitutius o complementaris dels aiguamolls naturals, en molts casos degradats, i contribuïsquen a promoure programes de conservació.
En opinió dels tècnics de la Fundació Assut, «el projecte ‘Arrossars de pas’ és particularment interessant perquè permet conjugar l’activitat agrícola amb la investigació i la conservació, amb la participació de la societat i el desenvolupament d’activitats de divulgació i comunicació dirigides a donar a conèixer la importància que té el cultiu de l’arròs en la preservació dels valors naturals i culturals d’un territori com el nostre».
L’Albufera i la migració de les aus
En l’Albufera, situada a un lloc on conflueixen les rutes migratòries que discorren pel Mediterrani i l’Atlàntic Est, l’arrossar facilita la presència permanent d’una abundant avifauna aquàtica i és clau per a l’alimentació i el descans de milers d’aus que es desplacen entre els llocs de nidificació del centre i nord d’Europa i els d’hivernada a Àfrica. No obstant això, en aquest cas, la intensificació agrària, l’escassetat d’hàbitats aquàtics naturals i les molèsties derivades del trànsit de vehicles i persones, entre altres causes, dificulten que així siga.
Per tant, la presència d’aquests reduïts enclavaments inundats i sense vegetació permet l’arribada d’una gran quantitat d’aus, especialment limícoles, que troben en aquestes xicotetes parcel·les l’ambient ideal per a descansar i alimentar-se, principalment entre els mesos de juliol i octubre. En aquests «arrossars de pas», les xifres d’aus registrades arriben a ser molt considerables, amb censos per damunt dels 500 ocells en un sol camp. Tenint en compte que aquestes aus es van renovant contínuament —cada dia nous individus arriben i uns altres fan camí—, són moltes, milers, les que es veuen afavorides per aquesta mesura.
Una simbiosi perfecta
Enguany, s’ha aconseguit manejar 54 fanecades —4,5 hectàrees— d’arrossars a Cullera, camps en els quals el cultiu de l’arròs havia fallat —per problemes en la germinació, afecció de plagues i malalties o un desenvolupament incontrolat de males herbes— i que ara, gràcies a la col·laboració dels agricultors, queden fanguejats, lliures de vegetació i amb els nivells d’aigua adequats per a aquestes aus.
La iniciativa evidencia com una activitat agrícola en un medi productiu com un arrossar pot afavorir la biodiversitat. La simbiosi entre arròs i naturalesa és, en aquest cas, perfecta. Una relació de convivència que permet garantir unes condicions òptimes per a la supervivència de moltes espècies d’aus, algunes d’elles amenaçades.