El projecte del Tancat de l’Estell es consolida gràcies al suport de la Fundació Bancaixa i CaixaBank mitjançant la IV Convocatòria Mediambiental
L’antagonisme entre agricultura i biodiversitat, entre progrés i conservació, és anacrònic i pervers. Qui l’alimenta demagògicament per a guanyar-se els d’una part o l’altra tal vegada encara no haja entés que són com les dues cares d’una moneda, necessàriament complementàries. A l’Albufera, per una lògica primària, però també per raons d’índole política i administrativa, a hores d’ara no pot existir l’agricultura de l’arròs sense la conservació de la naturalesa, ni tampoc l’aiguamoll sense este cultiu associat.
Fins i tot agronòmicament, cada vegada més, la viabilitat de l’arrossar depèn de la seua qualitat com a hàbitat alternatiu a l’aiguamoll natural. Davant l’augment dels costos de producció, la pèrdua de la fertilitat del sòl, l’amenaça de la salinització o la persistent incidència de plagues, el manteniment i la millora de la qualitat ambiental i la biodiversitat són garanties de sostenibilitat econòmica. Sobre esta idea de reciprocitat i mitjançant un acord de custòdia del territori que es fonamenta en una negociació win-to-win —ningú guanya si no guanyen tots—, la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas i la Fundació Assut treballen conjuntament des de 2011 orientades doblement cap al benefici de l’activitat agrícola i la millora del paisatge i la biodiversitat. El doble objectiu passa per reconéixer i acceptar les limitacions i desafiaments que, com a factor diferenciador, suposa cultivar arròs en un espai natural protegit, i tractar d’aprofitar precisament els avantatges i oportunitats que este binomi planteja.
Ningú guanya si no guanyen tots: La Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas i la Fundació Assut treballen conjuntament des de 2011 orientades doblement cap al benefici de l’activitat agrícola i la millora del paisatge i la biodiversitat.
L’impuls dels darrers anys
Forma part d’este treball conjunt la posada en marxa d’iniciatives de seguiment agronòmic i d’anàlisi dels processos ecològics que permeten el desenvolupament de sistemes de vigilància i alerta primerenca davant esdeveniments puntuals o situacions continuades d’amenaça. En 2022, amb l’objectiu de determinar i actuar sobre les causes de la degradació ambiental, es va impulsar el monitoratge continu mitjançant indicadors de qualitat ecològica, en camp i a distància, i del seguiment de l’estat de conservació d’espècies d’avifauna que poden ser considerades bioindicadors de referència. Es va començar a treballar en una implantació progressiva d’instruments d’agricultura de precisió amb l’objectiu de millorar la sostenibilitat d’esta activitat productiva. I s’han continuat promovent accions de restauració ecològica i de recuperació de l’hàbitat per a la fauna. Entre estes, s’inclou la restauració i creació d’espais de refugi i alimentació per a espècies amenaçades de quiròpters (rates penades), així com intervencions puntuals tendents a facilitar la presència durant la migració postnupcial i la hivernada d’aus limícoles la dependència de les quals d’una gestió adequada de l’arrossar és molt alta. Esta intervenció activa inclou també la plantació de flora autòctona i la retirada de fem, enderrocs i espècies invasores.
I, durant 2023, la continuïtat d’este treball s’ha concretat en una desena d’accions puntuals basades en les diferents línies estratègiques que defineixen el projecte. Estes línies d’actuació atenen aspectes com la integració i adequació de les pràctiques agrícoles, la recuperació del patrimoni, la gestió racional de la caça, la millora de l’hàbitat i la promoció d’activitats i usos compatibles amb l’agricultura. A més, l’acord de custòdia contempla l’execució de programes d’investigació i accions d’educació i divulgació dirigits a millorar el coneixement i la implicació de la societat en la conservació d’esta mena d’espais. Dins d’estes estratègies, es detallen a continuació les deu iniciatives principals que es duen a terme enguany.
1. Estació meteorològica: Instal·lació d’una estació de recollida de dades meteorològiques que proporciona informació per a la prevenció i presa de decisions sobre plagues de l’arròs sensibles a canvis de temperatura i humitat. L’acció té com a objectiu comunicar estos valors als agricultors i evitar tractaments preventius de pesticides.
2. Qualitat de l’aigua: Monitoratge continu de la qualitat fisicoquímica i ecològica a partir d’índexs de biodiversitat de macroinvertebrats aquàtics i mostreig de l’aigua de séquies d’entrada i eixida. Estes dades alimenten la línia de base encetada en 2021 sobre qualitat ecològica de l’aigua en la marjal. Informen també sobre la conservació i diversitat de les comunitats de macroinvertebrats.
3. Censos i anellament científic: Censos hivernals d’ús de l’espai per part de les aus —hàbitat d’alimentació i refugi— i censos prenupcials, de nidificació i postnupcials. L’objectiu és obtindre dades sobre la millora ambiental a partir de les intervencions de restauració i promoure l’ús de l’avifauna com a bioindicador de qualitat ecològica.
4. Mesurament de nutrients en fulla: Este punt consisteix en l’alçament de dades (pilot d’adobament) en la fase de cultiu de l’arròs a fi d’avaluar el contingut de nutrients en fulla i, amb això, realitzar adobaments de precisió que minimitzen l’emissió de contaminants a aigües i sòl.
5. Teledetecció de necessitats d’adobament: Model pilot de càlcul de requeriments d’adobament de precisió a partir de la triangulació de dades de sèrie interanual de dades en camp (nutrients en fulla), producció d’arròs i índexs de reflectància d’imatges satel·litàries, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València.
6. Acompanyament a agricultors: Capacitació d’agricultors arrossers sobre l’agricultura de precisió, amb informació sobre les alternatives i impactes de l’ús d’adobs i pesticides —costos, emissió de contaminants, nova normativa— i els instruments —fórmules de càlcul de quantitats i aplicació— dirigits a la disminució de l’ús d’estos inputs sense comprometre la collita.
7. Restauració de marges i séquies: Retirada de fems, enderrocs i arrossegaments no naturals en séquies i marges, i preparació de terrenys per a la vegetació d’espècies autòctones en col·laboració amb el Servici Devesa-Albufera, amb plantacions, revisions i reposicions periòdiques.
8. Hàbitat per a quiròpters: Anàlisi de l’estat del patrimoni construït i les caixes niu o refugis existents; estudi GIS sobre hàbitat potencial, i informe amb zones i propostes d’intervenció prioritària per a propietaris i administració. Inclou la creació d’hàbitat de refugi mitjançant la col·locació de caixes niu/refugi.
9. Hàbitat per a aus limícoles: La iniciativa («Arrossars de pas») consisteix en la gestió agronòmica de camps fallits d’arròs —a tota la marjal de l’Albufera— a fi de facilitar espais de descans i alimentació durant el pas migratori postnupcial. El fanguejat i el manteniment d’una làmina d’aigua afavoreixen la colonització de macroinvertebrats i peixos que serveixen d’aliment a moltes espècies d’aus limícoles en un moment crític.
10. Activitats de participació: Desenvolupament d’activitats participatives i divulgatives relacionades amb el cicle de l’arròs i amb els valors naturals i culturals de l’Albufera, particularment centrades al Tancat de l’Estell.
La Convocatòria Mediambiental
El projecte del Tancat de l’Estell ha continuat en l’exercici 2022-2023 gràcies en gran part a l’ajuda concedida per la Fundació Bancaixa i CaixaBank mitjançant la seua IV Convocatòria Mediambiental. És el segon any consecutiu en què les actuacions vinculades a l’acord de custòdia del territori entre la Fundació Assut i la Comunitat de Regants de l’Estell i Rojas reben el suport d’ambdues entitats a través d’esta línia de finançament. La Convocatòria Mediambiental, amb una dotació total de 150.000 euros repartits entre deu projectes, constitueix un dels principals suports a la Comunitat Valenciana a esta mena d’iniciatives de millora del patrimoni natural. A més a més, CaixaBank col·labora també amb el projecte via la Convocatòria Mediambient 2023.
Juntament amb el suport de la Fundació Bancaixa i CaixaBank, algunes de les línies d’actuació incloses en el projecte del Tancat de l’Estell compten en 2023 amb altres fonts de finançament, com ara una ajuda directa atorgada per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per mitjà del Parc Natural de l’Albufera, que a més posa a la disposició del projecte el Laboratori del Centre Maria Rosa Miracle per al Seguiment d’Aiguamolls, i el programa «Som Albufera» de Bodegas Vicente Gandía, centrat en accions de voluntariat i divulgació. D’altra banda, dins de la col·laboració dels agricultors del Tancat de l’Estell, la majoria propietaris d’unes poques fanecades, destaca el compromís de participació des d’un enfocament tècnic i empresarial d’Arroz Tartana i Muceval, empreses que gestionen una part molt significativa d’esta superfície arrossera de tres-centes hectàrees.