El ciclo “L’Albufera de cine”, organizado por la Fundació Assut con la colaboración del Parc Natural de l’Albufera, reunió a casi seiscientos espectadores en tres noches de proyecciones al aire libre. En su mayoría, el público estuvo compuesto por vecinos de El Palmar y de otras pedanías cercanas como El Saler y El Perelló.

La noche dedicada a “L’Albufera según Cifesa”, en la que se proyectaron el documental El arroz (1943) y la película Cañas y barro (1954), congregó a 233 espectadores. Entre ellos, se encontraban algunos vecinos de El Palmar que fueron testigos e incluso participaron como figurantes en el rodaje de esta última, dirigida por Juan de Orduña.

La velada centrada en “La mirada documental”, en la que destacaba el documental Biotopo, dirigido por Carles Mira en 1973, reunió a 212 personas. Y, por último, en una noche que amenazaba lluvia, 132 espectadores acudieron a ver el cortometraje Un cuento chino, de Antonio Llorens, y el largo Temps d’aigua, de Miguel Ángel Baixauli.

El cicle “L’Albufera de cine”, organitzat per la Fundació Assut amb la col·laboració del Parc Natural de l’Albufera, va reunir a quasi sis-cents espectadors en tres nits de projeccions a l’aire lliure. En la seua majoria, el públic va estar compost per veïns del Palmar i d’altres pedanies properes com el Saler i el Perelló.

La nit dedicada a “L’Albufera segons Cifesa”, en la qual es van projectar el documental El arroz (1943) i la pel·lícula Cañas y barro (1954), va congregar a 233 espectadors. Entre ells, es trobaven alguns veïns del Palmar que van ser testimonis i fins i tot van participar com a figurants en el rodatge d’esta última, dirigida per Juan d’Orduña.

La vetllada centrada en “La mirada documental”, en la qual destacava el documental Biotopo, dirigit per Carles Mira en 1973, va reunir a 212 persones. I, finalment, en una nit que amenaçava pluja, 132 espectadors van acudir a vore el curtmetratge Un cuento chino, d’Antonio Llorens, i el llarg Temps d’aigua, de Miguel Ángel Baixauli.