La Fundació Assut cuenta con el apoyo y los medios del equipo dirigido por Juan Rueda, especialista en macroinvertebrados acuáticos continentales (consultoría ambiental AGULIM) y profesor asociado al Departamento de Microbiología y Ecología de la Universidad de Valencia, para llevar a cabo una primera aproximación a la ecología de los macroinvertebrados en la partida de L’Estell. Este trabajo, que se completará con otras líneas de actuación a lo largo de los próximos meses, va dirigido a valorar la estructura ecológica de los macroinvertebrados acuáticos presentes durante el ciclo del cultivo del arroz y compararla con otras zonas arroceras, tanto del propio Parque Natural de l’Albufera, como con zonas de cultivo del marjal de Pego-Oliva, que se utilizan como control.

Los macroinvetebrados acuáticos son unos excelentes bioindicadores de la calidad del medio natural. Dependiendo de las especies y grupos presentes en un arrozal, uno se puede hacer una idea de cuál es la calidad ambiental de un ecosistema. En buena parte de los humedales del Mediterráneo, los arrozales constituyen, en la actualidad, un hábitat alternativo a los humedales naturales donde una gran cantidad de aves acuáticas obtienen la mayor parte de su alimento, de ahí que las medidas y prácticas de gestión aplicadas en los arrozales tengan una especial importancia.

El seguimiento que se lleva a cabo contempla el muestreo de los invertebrados presentes en dos ambientes diferenciados; los que residen dentro del sustrato (bentos) y las raíces del arroz y los invertebrados existentes en la columna de agua y se refugian en las matas de arroz. Además, se realiza un análisis físico-químicos in situ (pH, tª del agua, contenido de oxígeno en el agua, conductividad, salinidad, alcalinidad y cloruros) con el propósito de valorar la calidad de las aguas.

Uno de los objetivos del trabajo es el obtener un inventario faunístico y definir una serie de índices como el de diversidad de Shannon (H’), a partir de la cantidad de taxones existente junto a un equilibrio de la cantidad de individuos de cada especie, y el índice del modo de nutrición (IMN), que se basa en el alimento disponible en un medio acuático en relación con cada especialización a la hora de obtener dicho alimento (predadores, omnívoros, herbívoros, detritívoros, chupadores herbívoros, chupadores predadores, ramoneadores, raspadores, filtradores y limnívoros). Por otro lado también se pretende obtener valores relacionados con la riqueza faunística o el número de taxones existentes en estos arrozales, con el objeto de aproximarnos a una mejor gestión del medio acuático ligado al cultivo del arroz. Estas acciones forman parte del proyecto de sostenibilidad territorial de la partida de L’Estell, iniciativa presentada por la fundació assut y que obtuvo el segundo premio en las Becas Soñadores 2011.

La Fundació Assut comptarà amb el suport i els mitjans de l’equip dirigit per Juan Rueda, especialista en macroinvertebrats aquàtics continentals (consultoría ambiental AGULIM) i professor associat al Departament de Microbiologia i Ecologia de la Universitat de València, per a dur a terme una primera aproximació a l’ecologia dels macroinvertebrats en la partida de l’Estell. Aquest treball, que es completarà amb altres línies d’actuació al llarg dels pròxims mesos, va dirigit a valorar l’estructura ecològica dels macroinvertebrats aquàtics presents durant el cicle del cultiu de l’arròs i comparar-la amb altres zones arrosseres, tant del propi Parc Natural de l’Albufera, com amb zones de cultiu de la marjal de Pego-Oliva, que s’utilitzen com a control.

Els macroinvetebrados aquàtics són uns excel·lents bioindicadores de la qualitat del medi natural. Depenent de les espècies i grups presents en un arrossar, un es pot fer una idea de quina és la qualitat ambiental d’un ecosistema. En bona part dels aiguamolls del Mediterrani, els arrossars constituïxen, en l’actualitat, un hàbitat alternatiu als aiguamolls naturals on una gran quantitat d’aus aquàtiques obtenen la major part del seu aliment, d’ací que les mesures i pràctiques de gestió aplicades en els arrossars tinguen una especial importancia.

El seguiment que es du a terme contempla el mostreig dels invertebrats presents en dos ambients diferenciats; els que residixen dins del substrat (bentos) i les arrels de l’arròs i els invertebrats existents en la columna d’aigua i es refugien en les mates d’arròs. A més, es realitza una anàlisi fisicoquímic in situ (pH, tª de l’aigua, contingut d’oxigen en l’aigua, conductivitat, salinitat, alcalinitat i cloruros) amb el propòsit de valorar la qualitat de les aigües.

Un dels objectius del treball és l’obtindre un inventari faunístic i definir una sèrie d’índexs com el de diversitat de Shannon (H’), a partir de la quantitat de taxones existent junt amb un equilibri de la quantitat d’individus de cada espècie, i l’índex del mode de nutrició (IMN), que es basa en l’aliment disponible en un medi aquàtic en relació amb cada especialització a l’hora d’obtindre aquest aliment “(predadors, omnívors, herbívors, detritívoros, xupladors herbívors, xupladors predadors, ramoneadores, raspadors, filtrants i limnívoros). Per un altre costat també es pretén obtindre valors relacionats amb la riquesa faunística o el número de taxones existents en estos arrossars, amb l’objecte d’aproximar-nos a una millor gestió del medi aquàtic lligat al cultiu de l’arròs. Estes accions formen part del projecte de sostenibilitat territorial de la partida de l’Estell, iniciativa presentada per la Fundació i que va obtindre el segon premi en les Becas Soñaores 2011.