El receptari que compartim en aquesta entrada és resultat d’un procés d’aprenentatge i col·laboració entre l’Associació de Dones Africanes de Paterna (AMAP), CERAI, la Fundació Assut i ACOEC. Com diu Alba Herrero Garcés, companya de la Fundació Assut i coordinadora de la publicació, «es tracta d’una xicoteta mostra de tot el que ens uneix, de la importància de conèixer-nos i de compartir qui som, d’on venim, on anem…»
El Recetario Soninké, terme que fa referència a la cultura i la llengua d’un grup ètnic de l’Àfrica occidental —dispers entre països como Senegal, Gàmbia i Mali, des de Mauritània al nord fins a Ghana i Costa de Marfil al sud— naix també amb la intenció de donar visibilitat i reivindicar la diversitat cultural de l’Horta de València, així com subratllar el fet que «el propi territori s’ha anat conformant a partir d’aquesta diversitat, amb interdependències ambientals, socials i culturals en constant construcció, i en un procés dinàmic d’apropiació de pràctiques, discursos i significats». La pròpia experiència de les dones de l’AMAP, l’existència de conreus africans a l’horta, les pràctiques i els sabers compartits i, sobretot, aquestes receptes que les dones africanes cuinen quotidianament, en són la prova.
Les receptes i els dibuixos que apareixen al Recetario Soninké han sigut elaborats per les dones de l’AMAP durant alguns tallers del projecte «Dones africanes a l’Horta: una aposta per la interculturalitat», financiat per l’Obra Social La Caixa. En paraules d’Alba Herrero, «són receptes compartides des de l’experiència quotidiana; fins i tot des de la corporalitat en aquells casos en què ens faltaven paraules comunes per a entendre’ns. És per això que són receptes per a experimentar, per a aprendre fent i sobretot menjant.»
«Ens queda encara un llarg camí per recórrer —conclou Herrero—, aquests són a penes els primers passos, l’inici del camí, algunes pinzellades. És una lloança al plaer d’aprendre menjant, provant, assaborint… Una lloança al cos, al cos que sent, que escolta, que entén, que treballa, que creix, que explica… És també el nostre xicotet homenatge a tots els treballs quotidians que sostenen, permeten i creen la vida. Treballs històricament invisibilitzats i menyspreats, treballs que no apareixen a les narracions principals de la història, ni en l’imaginari col·lectiu, però sense els quals res haguera sigut possible. És una reivindicació sobre la importància de les cures i de qui les duu a terme.»
Bon profit! Arnamurandi!